COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ

Matutes es desvincula de les autopistes

L’empresari nega haver influït en el projecte ni haver conspirat per treure’n rèdits

L’empresari eivissenc Abel Matutes nega haver obtingut cap tipus de benefici il·lícit derivat del projecte de les autopistes d’Eivissa. L’exministre d’Exteriors va comparèixer aquest divendres davant la comissió parlamentària que investiga el sobrecost de les obres i va rebutjar tota vinculació amb les decisions que s’hi van prendre. “Si m’haguessin consultat el traçat, sí que seria un cacic de veritat”, va arribar a dir, sorneguer.

El diputat de Podem, Aitor Morrás, va centrar el seu qüestionari en el presumpte intent de Matutes d’apoderar-se de bona part de les terres excavades en l’obra per utilitzar-les en la construcció d’un camp de golf. L’empresari ho va negar tot i va assegurar, en primer lloc, que les terres “plenes de detritus” no eren aptes per a una “explotació vegetal”, tal com va descriure el projecte de camp de golf. En segon lloc, va al·legar que si les terres van anar a parar a una finca de la seva propietat, va ser perquè va voler fer un “favor” a l’Administració.

Segons va explicar, els camions que traslladaven les terres provocaven embossos “de fins a tres hores” a la carretera que va a l’aeroport en ple mes de maig, a l’inici de la temporada turística. L’acord, segons va explicar, establia que les restes s’enretirassin durant l’hivern, però els constructors no van complir i Matutes els va acabar denunciant. L’empresari defensa que una sentència del Tribunal Suprem va acabar donant-li la raó i el Govern, com a responsable civil subsidiari, fou condemnat a pagar-li 100.000 euros d’indemnització anuals fins que les terres s’enretirassin. L’empresari va aprofitar per assenyalar que el Govern li deu doblers d’aquesta indemnització. “Pensava que m’havien convocat per pagar-me el que em deuen”, va espetar, en to irònic.

Clarobscurs

Amb tot, Matutes va admetre que va intentar quedar-se amb una part de les terres, però ho va atribuir al fet que la constructora les oferís a través d’un anunci a la premsa. L’hoteler va insistir a mostrar una carta dirigida a la constructora en què s’interessa per una part de les terres; una prova, segons ell, que no es considerava el propietari legítim de la totalitat dels 800.000 metres cúbics que, segons va lamentar insistentment, han “destrossat” la seva finca.

Morrás, per la seva banda, li va repetir en diverses ocasions que la sentència del Suprem també dictamina que hi havia un acord entre el seu grup empresarial i el constructor Matias Arrom, adjudicatari de les obres, perquè es dipositassin les terres innecessàries a la finca. L’exministre li va replicar en tot moment amb la carta, actitud que la formació dels cercles va qualificar de “tirar pilotes enfora”.

MÉS va incidir en la relació entre Matutes i Arrom a través d’una cantera on el soci majoritari és el també empresari Juan Lladó, apoderat de Matutes en altres empreses. L’hoteler va negar conèixer Arrom ni els vincles que aquest tenia amb Lladó, a qui sí que va qualificar com a “bon amic”. Amb tot, Matutes es va negar a respondre la majoria de les preguntes relacionades amb aquest tema i va assenyalar que “en tot cas, és Lladó qui ha de respondre”. La insistència del portaveu de MÉS, David Abril, va generar algun moment de tensió. “Pareix que no m’acaba d’entendre quan li xerr en castellà”, va lamentar, en to brusc. Segons van assenyalar els ecosobiranistes posteriorment, en un comunicat, “és important que Matutes hagi reconegut el paper de Lladó i també el d’ Arrom, ja que demostra l’existència de vincles i interessos compartits”.

El paper d’Stella

Matutes va arribar a justificar que no podia estar pendent de “menudeses” com les autopistes en un moment en què els seus negocis s’estaven expandint a l’Amèrica Llatina i “creuava l’Atlàntic cada setmana”. Tot i que va negar mantenir relacions estretes amb la direcció del PP de l’època, va acabar admetent que “és possible que hagués escoltat que es faria la carretera”.

Pel que fa al paper que va tenir la seva filla Stella, llavors consellera insular d’Obres Públiques, en tot allò relacionat amb les autopistes, es va limitar a dir que el projecte era del Govern autonòmic i que “Stella es limitava a fer gestions per si algun dels expropiats no cobrava”.

L’empresari va negar tenir cap tipus d’influència sobre la seva filla. “A ca meva manen les dones. Jo seria l’última persona a qui ella hauria demanat consell, en cas que hagués tingut temps d’atendre-la”. La prova d’això, va dir, és que li desaconsellà acceptar l’oferta d’integrar-se a les llistes del PP. “La política és mal negoci. Hom sempre deixa amargures pel camí”. En acabar, abandonà somrient el Parlament.

EDICIÓ PAPER 04/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF