COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ

Matas nega haver cobrat comissions per les autovies

L’expresident assumeix la “responsabilitat política” pel sobrecost de 426 milions d’euros

L’expresident del Govern Jaume Matas assumí “la responsabilitat política” de la construcció de les autopistes d’Eivissa en la legislatura 2003-2007, en compliment d’un compromís electoral. Matas, que va comparèixer ahir davant la comissió del Parlament que investiga el sobrecost de les carreteres d’Eivissa, intentà justificar el sobrepreu de 426 milions d’euros assenyalant que “les xifres dels convenis de carreteres són sempre estimatives i no hi cap estudi de costos ni d’expropiacions”.

Matas desafià els portaveus del PSOE, Enrique Casanova; de Podem, Aitor Morràs; i de MÉS, David Abril, a “comparar els convenis de carreteres de qualsevol comunitat autònoma”. Segons l’excap de l’Executiu, en tots aquests, el cost final sempre ha estat superior a les previsions inicials.

Tot i assumir-ne la responsabilitat política, Matas assegurà que no va decidir quin model de via es pretenia construir, ni ordenar licitar els projectes ni accelerar les obres amb l’objectiu de tenir les autovies acabades abans de les eleccions autonòmiques del 2007. Una responsabilitat que, segons ell, va deixar a les mans dels tècnics i de Mabel Cabrer, que aleshores era la consellera d’Obres Públiques.

Contradient el que va dir Cabrer divendres passat, davant aquesta mateixa comissió parlamentària, Matas es desvinculà de la decisió de nomenar Carlos Jover com a director general de Carreteres. L’exconsellera va assegurar que havia estat nomenat per decisió de Matas. Ahir, l’expresident ho negà i assegurà que no es va reunir mai amb ell. Segons Matas, “el president no despatxa amb directors generals, no entra en aquest àmbit de gestió”.

“Pagarà l’Estat”

L’expresident també explicà que el Govern va decidir construir les autovies d’Eivissa abans de la data prevista en el conveni signat amb l’executiu central, l’any 2008, “perquè eren una necessitat” i perquè “per primera vegada a la història, i com a compensació pel dèficit històric, les pagarà l’Estat i no la Comunitat”.

Davant les preguntes dels portaveus del PSOE, Podem i MÉS, Jaume Matas negà haver-se beneficiat personalment de l’adjudicació dels projectes i que aquests haguessin servit per finançar il·legalment el Partit Popular.

També digué que “és totalment fals” que el seu cunyat i exgerent del Partit Popular, Fernando Areal, es reunís en un hotel de Palma amb contractistes del Govern. Si bé reconegué conèixer el publicista Daniel Mercado, propietari de l’empresa Over Marketing, assegurà “no haver-hi tingut cap relació especial”. Mercado va confessar davant el fiscal i el jutge José Castro que, per ordre de Matas, el Govern li va fer desenes d’adjudicacions, totes “arreglades”.

El publicista també va reconèixer que va cobrar quantitats de doblers en negre a la seu del Partit Popular, situada al carrer del Palau Reial de Palma.

Els portaveus dels partits del Pacte criticaren l’actitud de Matas de “tirar pilotes fora”. El diputat ecosobiranista David Abril assenyalà que “té el síndrome de la infanta, no recorda res”.

Enrique Casanova explicà que “el Govern paga a l’any 25 milions d’euros per les autovies, i pagarà durant 25 anys més”. El diputat de Podem a les Illes Balears, Aitor Morrás, digué que és “important que hagi reconegut la seva responsabilitat política en els projectes, però ha demostrat una irresponsabilitat molt gran com a gestor, ja que tots els patiments que patim els ciutadans de les Balears pel sobrecost de les autovies, com a conseqüència del fet de no poder pagar Educació, Sanitat i Serveis Socials, estan causades per aquesta mala gestió”.

Per la seva banda, a David Abril li sap greu que “l’expresident Matas hagi volgut fer creure que les autovies eren una meravella i que digui que els costos són estimatius, quan li demanen per la que podria ser la primera hipoteca d’aquesta comunitat, amb un cost final que podria acabar sent de 600 milions d’euros”. El portaveu de MÉS també ironitzà i digué que “entenem que la percepció del que costen les coses quan tens una granereta de vàter que val 400 euros, segurament és diferent de la que tenen la majoria dels ciutadans”.

EDICIÓ PAPER 27/06/2020

Consultar aquesta edició en PDF