Massot torna al banc dels acusats per al judici de la peça 78 del cas Andratx

La Fiscalia demana tres anys de presó, multes de 18.000 euros i 11 anys d'inhabilitació 

L'excap d'Urbanisme de l'Ajuntament d'Andratx i exdirector general d'Ordenació Territorial del Govern de Jaume Matas, Jaume Massot, torna al banc dels acusats de l'Audiència de Palma la propera setmana en el judici per la peça 78 del cas Andratx. Massot, sobre qui recauen ja diverses condemnes en les més de vint peces jutjades per aquest cas, està acusat juntament amb l'antiga arquitecta del consistori, Isabel Seguí. El judici està programat per al dilluns i el dimarts. 

La Fiscalia sol·licita per a cadascun d'ells tres anys de presó, multes de 18.000 euros i 11 anys d'inhabilitació per càrrec en l'administració local pels delictes de falsedat en documentació oficial i prevaricació continuada. 

L'escrit de l'acusació pública assenyala que Seguí, com a "cap accidental de l'àrea d'Urbanisme" d'Andratx, al gener del 2004 va certificar la condició de sòl urbà d'una parcel·la que realment era sòl rústic protegit, el que va permetre que una empresa promotora obtingués llicències per construir-hi 11 edificis d'habitatges amb piscines. 

La Fiscalia recorda que el caràcter rural i protegit dels terrenys ha estat ratificat per sentència ferma del Tribunal Superior de Justícia (TSJIB), que ha anul·lat les llicències derivades del certificat fraudulent de l'arquitecta municipal. 

Tota la informació sobre el cas Andratx

Massot està considerat inductor d'aquesta conducta presumptament delictiva, ja que va convèncer la treballadora de l'Ajuntament per emetre la certificació des de la seva posició d'assessor del consistori, tot i que formalment no exercia aquesta funció, sinó que estava al capdavant de la Direcció General d'Ordenació Territorial. La Fiscalia recorda que l'antic alt càrrec del Govern ja ha estat condemnat per fets similars. De fet, ha admès la seva culpabilitat en diversos judicis celebrats des de que, al maig de 2008, va tenir lloc la primera vista per aquesta macrocausa. 

L'acusació pública puntualitza en el seu escrit que, com Massot ja té condemnes fermes anteriors per conductes iguals a la d'aquesta peça 78, se li ha d'aplicar la continuïtat delictiva en els delictes de prevaricació urbanística i que les penes per ells no sumin més de 2 anys a la presó, el màxim previst, i en els delictes de falsedat per funcionaris per a què acumulats no sobrepassin els sis anys de presó. 

D'altra banda, la Fiscalia planteja una petició alternativa per si el tribunal entengués que Seguí no va certificar el caràcter urbà del sòl de forma dolosa, és a dir, que no tenia ple coneixement de que faltava a la veritat i va donar el seu vist-i-plau sense fer les comprovacions necessàries. En aquest cas, el ministeri públic sol·licita al tribunal de la secció primera de l'Audiència diverses penens de 6.000 euros i un any d'inhabilitació per falsedat. 

EDICIÓ PAPER 20/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF