ENTREVISTA

Marusia López: “S’han fet lleis que han servit per criminalitzar la protesta social”

La feminista mexicana és membre del col·lectiu mesoamericà de Dones Defensores dels Drets Humans

Marusia López: “S’han fet lleis que han servit per criminalitzar la protesta social” / ARA BALEARS

Mèxic ha vist morir enguany 21.000 persones a mans del crim organitzat. Es tracta d’una xifra dramàtica per la pèrdua de vides, però també per la indissociable complicitat de la comunitat internacional. L’estat està aliat amb el crim organitzat i prioritza els interessos de les empreses privades, moltes de les quals són espanyoles, per sobre dels drets fonamentals de la gent. La xifra de persones desaparegudes ha augmentat considerablement durant els darrers anys a causa, sobretot, de motius polítics.

Què hi ha darrere l’espiral de violència que viu Mèxic actualment?

La desigualtat ha duit moltes persones a trobar en el crim organitzat l’única alternativa per sobreviure. El segrest, l’extorsió, el narcotràfic i el tràfic de persones han esdevingut activitats econòmiques molt fortes al país. El crim paga en una societat marcada per la desocupació i la pobresa extrema.

Lolita Bosch, que ha viscut molts anys a Mèxic, deia que aquest país és l’epicentre d’un problema global relacionat amb un mercat negre que ho pot destruir tot.

El capitalisme s’alimenta en bona part de la guerra, la violència i la venda d’armes. Les armes dels qui varen segrestar els estudiants d’Ayotzinapa provenien d’Alemanya. A les empreses d’armament els convé la criminalitat. Per altra banda, les empreses extractives desplacen la gent dels seus pobles per la força. Algunes empreses eòliques espanyoles estan motivant una violència extrema per expulsar la gent que viu a les terres per desenvolupar-hi els seus projectes.

Quin és l’estat dels drets humans, a escala mundial?

Els nostres informes constaten que vivim en el marc d’un capitalisme violent i depredador que ja no té límits. Els governs estan completament al servei dels interessos privats i de les empreses transnacionals.

Hi ha esperança?

Sí, n’hi ha. Cada vegada veig més indignació social, partint dels pobles indígenes fins als barris urbans de les ciutats europees. La gent comença a involucrar-se per frenar aquestes polítiques depredadores. Es reclama un altre model.

Parlau, en un llibre vostre, de la necessitat de protegir els activistes i els moviments socials.

Entre 2012 i 2016 varen produir-se 3.886 agressions i 54 assassinats de dones activistes mexicanes. La violència política contra els moviments i els dissidents creix. Les persones més criminalitzades, a Mèxic, són les que defensen el territori davant els interessos de les grans empreses extractives o el turisme depredador. Un poble d’Hondures està fent front a les mateixes polítiques turístiques que s’han implementat a Palma, encara que amb una presència més marcada de la violència.

Per què molts d’aquests moviments són encapçalats per dones?

Si bé encara avui els homes són els rostres visibles dels moviments, sovint són les dones les que encapçalen la resistència i posen el cos davant l’exèrcit. Les dones continuam sent les responsables de les cures, per imperatiu d’una societat patriarcal. Però és aquesta experiència la que ens proporciona una comprensió profunda dels danys que causa el capitalisme salvatge. Lluitam incansablement per proveir d’aigua potable la nostra família o per poder cultivar la terra. I lluitam contra els pesticides que l’enverinen, la tala d’arbres dels boscos o l’expulsió de les nostres cases perquè han venut la terra.

Quina és la solució?

Cal que conservem de la millor manera les xarxes de solidaritat. Una amiga meva deia que el govern té la força i les armes, però nosaltres tenim la força de la gent i això mai ens ho llevaran. És el mateix que hem vist a Catalunya.

Veis paral·lelismes, en aquest sentit, amb el que passa a Catalunya?

Sí. Una imatge molt interessant és aquella que mostra la policia empentant i, a l’altra banda, una quantitat enorme de gent resistint. Així, mai podran guanyar. Però és molt important que cuidem les nostres lluites i que no ens exposem a estratègies que augmentin la violència innecessàriament. La qüestió catalana situa al centre la defensa del dret a l’autodeterminació. Precisament, a l’Amèrica Llatina aquesta ha estat una de les batalles històriques més importants. A més, es teixeixen discursos propers al zapatisme, és a dir, a la lluita que emergeix des de la construcció de comunitat. M’ha sorprès l’escassa solidaritat per part d’altres territoris de l’estat espanyol. Han deixat tot sol un poble que treballa per democratitzar i refundar un estat que, des de fora, es veu que està cobert d’un vel d’impunitat.

Què pensau de l’actuació d’Espanya?

Crec que Europa ha viscut en una mena de fantasia, on es garantien uns drets en detriment de l’explotació d’altres territoris i pobles. Però s’ha acabat el simulacre i ara toca espoliar, explotar i degradar la pròpia població, sense miraments. M’ha sorprès molt la rapidesa amb la qual s’han implementat certes polítiques que a Mèxic varen necessitar més temps i que utilitzen els mateixos arguments: la precarietat laboral a favor de l’emprenedor o les retallades en nom d’un estat entès com a estructura que no és sostenible, per exemple.

Xerrau de l’Europa fortalesa. En quin sentit?

Europa no ha treballat prou per defensar els drets humans. Ha tancat les fronteres d’una manera ben poc humana, però després de les guerres mundials va beneficiar-se enormement de la solidaritat internacional. També és fortalesa en termes feudals. Aixeca murs per protegir-se de l’exterior, però a dins es construeix i es manté la desigualtat. Després dels atemptats terroristes de França, l’estat d’excepció va ser utilitzat per criminalitzar la protesta social, utilitzant lleis mordassa, com la de l’estat espanyol. Encara al·lucín amb el fet que aquí et demanin identificació en una manifestació o que hagis de demanar permís per fer-la. A Mèxic et detenen, encara que és il·legal. Però aquí és legal i la gent ho té normalitzat. Em sembla un nivell d’intimidació brutal.

Què opinau de Donald Trump?

Trump és el sistema que Obama va encobrir amb un discurs i una màscara. És l’escenificació transparent del sistema misògin, racista, completament depredador. La presidenta del Banc Mundial té un discurs molt ben estructurat, però les polítiques són les mateixes.

EDICIÓ PAPER 28/03/2020

Consultar aquesta edició en PDF