Marta Anguita: "En comptes de protegir la víctima, cal controlar l'agressor"

PalmaMarta Anguita va decidir trencar el silenci i sortir de l'ombra donant la cara i explicant la seva història en el documental 'La maleta de Marta'. L'ha presentat aquest dijous a l'IES Josep Blanes i Sureda de Palma, amb l'objectiu de conscienciar els més joves, però també ho farà durant els pròxims dies a altres indrets de Mallorca. Anguita va sobreviure a un brutal intent d'assassinat de l'home amb qui va estar casada més de vint anys. Un any i mig després de divorciar-se, l'abordà pel carrer amb el cotxe, la intentà atropellar i degollar i li va clavar fins a setze punyalades. El Suprem va condemnar-lo per assassinat en grau de temptativa a 15 anys de presó, tot i que en va complir 11. Ara està en llibertat condicional.

Asseguràveu que no éreu vos qui havia de tenir un guardaespatles, sinó que era el vostre exmarit qui havia d'estar controlat en tot moment. Per què?

Un dels fiscals que va dur el meu cas també ho va dir. És ell qui ha comès el delicte. Si per protegir-me a mi em controlen a mi, m'estan llevant la llibertat. La policia, que és l'únic mitjà que a mi m'ha funcionat, va indicar-me que l'única manera d'eludir el perill que corria era deixar de sortir al carrer sola o no anar a comprar el pa a la mateixa hora. Mentrestant, a ell li deixen fer tot allò que li dona la gana, com per exemple ignorar les ordres d'allunyament. Si vol matar alguna persona, la pot matar. Si se'l controlàs a ell, en canvi, ho tindria més difícil.

Us heu sentit amb suport, des del punt de vista institucional?

Falten tot tipus de mitjans. Segons la nova llei, els fills de les víctimes tenen uns drets. Ara bé, això és com vendre una moto, molt maca i amb molts complements, però sense tenir la moto. Amb la llei de la violència de gènere s'ha avançat, sens dubte, però el fet que puguin arribar a matar una dona i utilitzar els seus fills per tal d'aconseguir-ho és senyal que falla alguna cosa molt important. Falta protecció en matèria d'ajudes econòmiques o de beques per als nins, per exemple. Jo he tingut sort, en aquest sentit, però què passa amb la dona que depèn econòmicament del seu marit?

Amb quins altres problemes us heu trobat?

És que quan dic que falla és que tot falla i no funciona res de res. Ni el tutor que assignen a la dona ni les teràpies que fan els condemnats des de la presó, les quals haurien de ser obligatòries. No funciona res de res. Ni la justícia. Els jutges no són conscients del problema, que vivim en una societat masclista. A més, jo he conegut moltes jutges dones i, per mi, han estat pitjors i menys justes que alguns homes. Hi ha dones que són més masclistes que els homes.

Us heu sentit desprotegida?

Jo, almanco en el meu cas, he tingut protecció. Però jo som de l'opinió que, en comptes de protegir la víctima, cal controlar l'agressor. Per què m'he d'amagar jo? Per què a un maltractador se li concedeixen visites als fills tot i que, probablement, si ha maltractat la mare també els farà mal a ells? No ho entenc. És clar que tenen els seus drets, però els jutges haurien d'intentar comprendre millor el problema, entendre que els nins, per exemple, també són víctimes directes de la violència masclista.

El problema, però, va més enllà de les lleis i la justícia. Com de normalitzada està la violència de gènere en les nostres vides?

És la societat en conjunt que s'ha de conscienciar. La gent jove, la gent gran. No sentir vergonya i parlar des de la igualtat i el respecte. La violència masclista està normalitzada en gran part, per exemple, per la informació que transmet la tele. Les notícies parlen de xifres, però parlen poc de persones. I les que no han mort... Què passa? Per què parlam tan poc de les que han patit violència de gènere i no han denunciat o sí que ho han fet?

Malgrat tot el que heu viscut, heu aconseguit sortir-ne. Quin és el vostre missatge per a una dona que està patint una situació de violència de gènere i no s'atreveix a denunciar-ho?

La por no et pot dominar a tu, tu has de dominar la por. Les meves dues filles, que m'han ajudat molt, també han après a dominar la por. Cal denunciar per tal que consti en acta. D'aquesta manera, la propera vegada que la dona es trobi en una situació de perill, el jutge tindrà més informació per imposar una ordre d'allunyament, per exemple.

Com heu recompost la vostra vida?

'La maleta de Marta', precisament, va d'això. Encara que sembli la narració d'una situació dramàtica, el missatge que vol transmetre el documental és que sortir-ne és possible. Cal fer visibles aquestes situacions, cal aparcar la vergonya, que si hi ha darrere la família millor i, si no, és igual. Es pot lluitar, se'n pot sortir. Jo no som especial, simplement som una persona que considera que com a persona té els seus drets i ningú els els pot trepitjar. Vull donar veu a totes aquelles dones que han passat per aquesta situació i no n'han sortit. I quasi totes repetim el mateix patró.

De quin patró parlau?

El patró d'agressor no existeix. No és qüestió de cultura, ni de nivell social, ni de res. Només hi ha una mateixa causa darrere de tots els casos: la societat masclista, que implica que l'home té tots els privilegis i la dona no en té cap. Això de... l'home pot fer barbaritats i no passi res i que la dona, en canvi, si fa el mateix és una puta. Però homes i dones tenim les mateixes necessitats. I hem de tenir els mateixos deures: les tasques de la casa no són de la dona, són de tots dos. Se'ns ha donat un rol des que naixem i, si en sortim, se'ns critica i se'ns castiga.

Heu explicat que el vostre exmarit us va atacar perquè vivíeu la vostra pròpia vida. Li feia ràbia la vostra llibertat.

És així. Però jo he de fer amb la meva vida allò que em doni la gana. És terrible que la justícia es pregunti què ha fet la víctima d'una agressió masclista per provocar l'agressor. És per dir: aturau, que jo baix. És el que ha passat al judici contra La Manada. Et violen i et pregunten com vas vestida? Allò que s'ha de jutjar és un fet determinat i no si ella ha refet la seva vida després ni quin és el seu passat.

Què han de fer els homes com a actors d'una societat en la qual la violència masclista continua assassinant-nos?

Han d'assumir que la dona té els mateixos drets que ells i han de renunciar, d'una vegada, als seus privilegis.