Balears 28/04/2017

Mariano Rajoy aprovà 62 normatives que imposen el castellà durant el 2016

Segons un informe realitzat per la Plataforma per la llengua

Ara Balears
2 min
Una manifestant a la Diada per la Llengua a Palma.

PalmaLa Plataforma per la llengua presenta l’informe “Novetats legislatives en matèria lingüística aprovades el 2016. Normativa lingüística a favor del català o del castellà aprovada el 2016 en relació amb l’Aragó, Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià”. Aquest és el tercer informe anual que assenyala les novetats legislatives en matèria de tractament de llengües en la normativa aprovada a l’Estat espanyol.

L’informe constata que el Govern espanyol ha aprovat, durant el 2016, 62 normatives que imposen el castellà als territoris de parla catalana. Cal destacar que durant la major part de l’any, l’executiu espanyol ha estat en funcions, fet que no ha impedit que l’activitat impositiva continués en magnituds força elevades (5 normatives al mes).

El text denuncia el fet que sota el mantell de suposades decisions de caràcter tècnic i burocràtic, l’any 2016 l’executiu espanyol i el seu aparell administratiu han imposat el castellà en una miríada d’àmbits en què els ciutadans catalanoparlants i aquells que usen normalment el català s’han vist relegats a la categoria de ciutadans de segona i la seva llengua ha estat refermada en la seva posició d’inferioritat i redundància.

El report, però, ha fet un cop d’ull a la legislació aprovada per part de les administracions autonòmiques a Catalunya, les Illes Balears, el País Valencià i l’Aragó (normativa que afecta la Franja). En aquest sentit, l’informe constata que la caiguda dels governs del PP ha suposat petits avenços com la previsió de reobertura de la televisió pública valenciana, la fi de la denominació LAPAO per a la llengua catalana a l’Aragó o la recuperació del requisit del català per a treballar a la funció pública de les Illes.

És precisament a les Illes Balears on el report fa l’anàlisi més profunda: a més de les modificacions en la funció pública, s’han millorat els beneficis fiscals per a les persones que fan aportacions a entitats de foment del català i s’ha recuperat el redactat original de la Llei de Normalització lingüística balear, just l’any en què aquesta llei complia els 30 anys. El report inclou en l’annex un quadre comparatiu dels textos de la llei original i els impulsats pel PP.

L’informe, però, mostra la desigualtat de potència entre les lleis que protegeixen el català i les que imposen el castellà. Als ports de les Illes Balears s’ha pogut observar com el castellà és requisit per treballar de cap d’operacions o per assumir el servei de remolcada i el català no és ni tan sols un mèrit en una terra en què és llengua pròpia. Les millores propugnades pels governs autonòmics els límits cada cop més evidents de l’autonomisme i amb un Estat que ha posat la directa per imposar el castellà com a llengua en les relacions amb l’administració, en l’activitat de les empreses o per exercir determinades professions. En aquest sentit, pertànyer a aquest Estat continua sent, a dia d’avui, el fre més important al ple reconeixement de la llengua catalana.

stats