Publicitat
Publicitat

Mariano Calleja: “El proxeneta encara és vist com un empresari que no infringeix la llei”

És el lletrat coordinador del servei d’orientació jurídica d’estrangeria municipal per a casos de racisme, homofòbia i transfòbia del Col·legi d’Advocats de Madrid

Mariano Calleja és el lletrat coordinador del servei d’orientació jurídica d’estrangeria municipal per a casos de racisme, homofòbia i transfòbia del Col·legi d’Advocats de Madrid i, a més, hi dirigeix el curs d’accés al torn d’ofici específic de tràfic d’éssers humans. Visità Palma aquest dijous per participar en una jornada sobre la detecció i la protecció de les víctimes del tràfic amb fins d’explotació sexual, organitzada pel Col·legi d’Advocats de Balears (ICAIB).

Quines causes sociològiques hi ha darrere del tràfic de persones amb fins d’explotació sexual?

Fonamentalment, la feminització de la pobresa. Segons la teoria de l’espiral de l’exclusió, quan el sistema centrifuga foragita els més dèbils. Quan les condicions econòmiques són bones, hi ha feina per a tothom, però quan irromp la crisi s’exclouen els estrangers o les dones. Les dones són els pobres dels pobres i, per tant, sofreixen més que els homes la manca de feina i de formació. D’altra banda, una gran desigualtat econòmica fa possible que algú acabi comprant un ronyó d’algú altre o pagant un alleujament sexual. A més a més, quan aquestes víctimes es troben dins una xarxa de proxenetisme, té lloc una explotació del pobre per part del ric.

Quina relació hi ha entre el tràfic de persones amb fins d’explotació sexual i la violència de gènere?

Efectivament, són dues qüestions absolutament lligades. No obstant això, en la societat actual no s’acaben relacionant explícitament, si bé els plans del Govern comencen ara a acceptar-ne els vincles. Ha costat molt entendre el problema de la violència de gènere a l’Estat, així com engegar la lluita contra això i treballar els valors i l’educació. Les polítiques actuals, a més, són reticents a incloure les dones estrangeres dins del fenomen de la violència de gènere. Cal tenir en compte que el 98 o el 99% de la prostitució és consumida per homes. La Llei Orgànica 1/2004 de mesures de protecció integral contra la violència de gènere hauria d’emparar les dones víctimes del tràfic i no ho fa.

Què pensau sobre la prostitució?

El consum de la prostitució és un exercici de violència en què un paga i, per tant, pensa que pot fer el que vulgui amb l’altre. En cap cas té lloc una relació entre iguals. Cal tenir en compte que Espanya és el tercer país del món en consum de prostitució. A Suècia hi està abolida. No obstant això, alguns suecs viatgen a Espanya per consumir serveis sexuals, ja que aquí aquesta activitat no està penalitzada.

Quina és la situació legislativa del tràfic de dones amb fins d’explotació sexual?

Amb la darrera modificació del Codi Penal s’hi inclou la persecució del tràfic que té lloc dins l’Estat, a diferència d’abans. Tot i això, continua mancant la penalització de la persona que disposa d’un establiment per oferir-hi serveis de prostitució, per exemple. Ara perseguim les màfies, però el proxeneta continua gaudint d’aquella pàtina de l’empresari que no infringeix la llei. A més, la Llei de la seguretat ciutadana criminalitza les dones que exerceixen la prostitució, les quals poden ser víctimes del tràfic. El problema és que, la definició de ‘víctima’, la fa el Ministeri de l’Interior a través de la Policia Nacional. La víctima queda desprotegida. Però no hem d’oblidar que moltes vegades la dona que està en aquesta situació possiblement està obligada a dur centenars d’euros diaris al seu proxeneta. Així no ajudam gens la víctima, sinó que la castigam encara més.

Quines mancances hi ha respecte la protecció de les víctimes?

La protecció de les víctimes és un tema ple de dificultats. A l’Estat no està dotada de pressupost per a poder allunyar la víctima de l'entorn per a que ningú la pugui localitzar. D'altra banda, la protecció que ofereixen els jutjats moltes vegades no és tan garantista com hauria de ser. A més, cal tenir en compte que sovint la víctima ve de països en que les forces de seguretat estatals no col·laboren o estan en connivència amb les xarxes. Per això la feina de les organitzacions és fonamental. Tanmateix, hi ha un punt especialment rellevant que caldria desenvolupar: la protecció de les famílies al país d'origen. Cal tenir en compte que les xarxes de tràfic estan formades per persones que es troben tant al país on les víctimes resideixen com al dels fills de les víctimes, de manera que és molt fàcil amenaçar-les.

Quin paper té l’advocat en aquest tipus de procediment penal?

L’advocat, acostumat com està a treballar sol, ha de canviar el rol que tenia. En el cas del tràfic, però, els lletrats hem de començar a treballar de manera transversal amb fiscals, cossos policials i, sobretot, amb les associacions, que són les que coneixen veritablement les situacions de les dones i estan al seu costat. Allò interessant seria el desenvolupament d’un protocol d’àmbit nacional per tal d’homogeneïtzar les actuacions. Aquest és, justament, l’objectiu d’aquestes jornades. Els col·legis d’advocats hem estat els grans oblidats en aquesta qüestió des del principi, a pesar que tots els protocols internacionals recomanen l’assistència lletrada gratuïta, de qualitat i amb personal format, que és precisament el que encaixaria dins el concepte dels torns d’ofici.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF