Margalida Picornell Mas: “De casa bona no en tenim res, venim de foravilers i privacions”

PalmaMargalida Picornell ens rep a ca seva, un pis a tocar de Blanquerna. La padrina d’Antoni Noguera, candidat per MÉS a la batlia de Palma, ens ha preparat una coca per berenar, així que ens movem entre la saleta i la cuina. Simpàtica, alegre i xerradora, ens fa saber un parell de vegades que va cap als 84 anys i, sobretot, ens demostra que és una padrina entregada al nét, fill del seu fill, que el proper 24-M optarà a ser batle de Ciutat. Amb Margalida Picornell Mas, començam una sèrie d’entrevistes amb familiars directes dels candidats a les properes eleccions municipals i autonòmiques. És una manera de conèixer-los, a través d’aquelles persones amb les quals s’han fet grans.

Què pensa, una padrina com vós, quan veu el seu nét optar a un càrrec de tanta responsabilitat com és la batlia de Palma?

La veritat és que mai no m’havia imaginat que en Toni es dedicaria a la política. De tota manera, quan mires enrere, penses que ell sempre feia coses per als altres i li veies que tenia ànsia de qualque cosa. Aquests darrers temps, veure’l a l’Ajuntament de Palma, amb un càrrec públic i ara de candidat, em fa estar molt orgullosa a la vegada que em fa passar pena, perquè ja se sap que mai no fas bé per tothom. Com el dia que defensà Emili Darder, que hi vaig anar, vaig passar una penada perquè en Toni va començar a parlar i, com que n’hi havia molts de dretes, feien “uuuuhhhh”, i ell es va aturar i amb el posat ben seriós va esperar que callassin per continuar, i ho va fer amb molta valentia. Va defensar que un poble sense cultura no pot avançar. Ho va fer tan bé que, al final, tothom el va aplaudir, i a mi em queien les llàgrimes.

Com era Antoni Noguera de nin?

De petit ja era massa bon al·lot, es distingia dels altres néts, que eren molt més trullosos. Jo el tenia molt i, quan li preparava el berenar per anar a l’escola, sempre em demanava que li donàs qualque cosa per als amiguets. Sempre pensava en els altres. I jo fins i tot el renyava per això. Li deia que no arribaria gens enfora si no mirava un poc per ell. De fet, si de nin m’haguessin dit que en Toni volia ser capellà, m’ho hagués cregut, de tan bon cor com tenia. I no ho sé, no, a la política, si es pot ser tan bon al·lot, perquè no t’has girat i ja te l’han feta. Ell és d’aquestes persones de bona casa.

Que no és el mateix que en diuen de casa bona, o sí?

Ca, nosaltres de casa bona no en tenim res, venim de foravilers i de moltes privacions. Jo sempre m’he privat de qualque cosa per poder fer un regal als néts. Encara ara ho faig, perquè les pagues són molt petites.

Dèieu que a la vostra família no us ha interessat mai la política.

En Toni ha agafat la consciència política per ell mateix. Bé, el seu padrí, el meu home, sí que hi estava interessat, però era de molt de dretes, és clar, perquè era militar. Jo també les vaig votar durant anys, les dretes, però de fa temps no vull aquells que no es preocupen per les persones pobres, ni per la gent gran. Mirau, ara manen els que tenen doblers i això no està bé, perquè no pensen en la resta. A la nostra edat necessitam tranquil·litat, no haver de preocupar-nos per mantenir els fills i els néts. El món està ben girat. Si no canvia, no anam enlloc.

I Palma, com veis la ciutat?

Ui, Palma també ha de fer un bon canvi, només es cuiden del centre centre, dels carrers bons, que en diuen. I les barriades estan molt brutes, no hi fa bon viure. Cal fomentar la consciència cívica, el civisme. No tenim cultura, i nosaltres, els majors, que hem anat poc a escola, encara es pot entendre, però els joves han anat molt a escola i n’hi ha molts als quals els manca educació. Hi ha papereres pertot, no entenc perquè tanta gent tira els papers en terra. Els pobles són molt diferents de Palma. Als pobles, qui té la carrera bruta, l’agrana. A Palma també s’ha de fomentar aquest esperit participatiu, per bé de tothom.

Creis que el vostre barri, Blanquerna, ha guanyat sense cotxes?

Blanquerna està preciós, jo n’estic molt contenta, i mirau que hi havia molts de veïns que no ho volien de cap manera, que fos per a vianants. Ara ens hi podem passejar amb les amigues, anar a prendre un gelat, asseure’ns a un banc. Està fantàstic.

Ja feis campanya pel vostre nét?

I tant! Ja en vaig fer quan hi va haver les votacions per a les primàries. Vaig anar a votar-lo amb devers 20 amigues, totes amb el gaiato. Quan els ho vaig dir, no sabien què era això de les primàries, però totes, per en Toni, qualsevol cosa. Així que férem cotxades i totes a votar. Estic entregada a en Toni, perquè ell sempre ha estat entregat a mi.