De Maó a Ciutadella, benvingut 2018

Tot i les reduïdes dimensions de Menorca, les particularitats entre pobles i generacions s'evidencien en una nit emblemàtica com la de Cap d'Any

Celebrar la darrera nit de l'any és una de les festivitats més tradicionals i possiblement la que major nombre de persones congrega. Menorca no n'és una excepció, però sí que cal remarcar les particularitats que, amb el pas dels anys, han propiciat canvis d'hàbits. Dels vuit municipis menorquins, només Maó i Ciutadella presenten una oferta variada per a la mitjanit. A la resta de pobles i nuclis poblacionals, la festa es concentrarà en una gran revetla popular en instal·lacions municipals.

En l'àmbit gastronòmic, el canvi d'hàbits es constata amb l'elevada demanda de menjar preparat per emportar. Una tendència que, curiosament, es reafirma a Ciutadella en detriment de Maó. Mentre que a la zona de Llevant els menorquins aposten per sopar en restaurants i hotels, al Ponent les comandes per endur-se un menú elaborat i celebrar l'entrada de l'any nou es multipliquen. Això no significa que les sales dels restaurants registrin un ple, però resulta evident la tendència quan els establiments amb més renom decideixen tancar portes i elaborar encàrrecs per emportar. Els anys en què les dificultats econòmiques eren més palpables, l'augment d'aquesta tipologia d'àpat es va disparar. La comoditat de tenir-ho tot fet, la qualitat i la diferència de preu respecte del que costaria a l'establiment són alguns dels arguments decisoris. Una altra particularitat és que a Ciutadella les trobades en grup o familiars són més freqüents que a Maó.

Un altre detall que confirma la diferència entre Maó i Ciutadella és la disponibilitat hotelera. Trobar una habitació per a la darrera nit de l'any és més fàcil a Ponent. Els preus en ambdues ciutats oscil·len entre els 100 i els 300 euros, sense incloure-hi el sopar. D'altra banda, un dels instants més esperats per tothom són les dotze campanades. Maó és en l'actualitat el municipi que més ciutadans concentra a la plaça de l'Ajuntament per presenciar aquest moment màgic. Per contra, aquesta tradició s'ha anat esfumant en altres indrets. En l'únic punt que coincideixen Maó i Ciutadella és en la celebració posterior a l'entrada de l'any. A banda de la revetla popular en equipament municipal, les zones portuàries esdevenen l'epicentre de la festa.

Una festa més íntima a la resta de l'illa

Pel que fa a la celebració de la darrera nit de l'any en els pobles petits, les sortides a restaurants marquen la tendència, exceptuant casos concrets com Alaior, on l'oferta gastronòmica és reduïda. Són curiosos els diferents punts de vista que deixa la Nit de Cap d'Any segons la generació. Així, hem volgut conèixer a través de tres persones els records o el que representa per a ells viure aquesta nit als seus pobles. Isabel resideix a Alaior i té 70 anys. Recorda aquesta nit amb "una mica de tristesa, perquè veig que avui en dia la gent celebra cadascú al seu aire una fita tan important com un canvi d'any. Fa anys ens reuníem tots a la plaça, menjàvem el raïm plegats i, després, tots cap al ball. El sopar nostre era un panet de truita o plats a taula, però més senzills que els d'ara. Eren altres temps". En té una visió més moderna Carlos. Resident al Mercadal i de 42 anys, explica: "Trob a faltar les tradicions que s'estan perdent. Tal vegada és l'edat, però crec que les celebracions als pobles són més sentides i originals que a les grans ciutats. Vaig viure, per circumstàncies de la vida, aquesta nit a Maó i no és el mateix. Sopar amb la família i fer un parell de copes en el ball amb tots els que formem es Mercadal té un encant especial. També record fer el raïm a la plaça de la Constitució. Hi havia força gent. Ara, en canvi, ni tan sols queda el rellotge". Per últim, volem saber el que pensa la gent jove. Núria té 19 anys i viu a Sant Lluís. Tot i la seva joventut, ho té clar: "És una nit per sortir amb els amics fins l'endemà. Veus gent de totes les edats i moltes ganes de festa. Sop a casa amb els meus pares i la família. Intent acabar de pressa per arreglar-me, faig el raïm amb ells i, quan passen pocs minuts de la mitjanit, ja estic amb els meus amics. Als pobles com Sant Lluís, que són a prop de Maó, tenim tendència a gaudir de la revetla d'allà. La festa del poble la veig per a persones com els meus pares".

Anades i tornades per Cap d'Any

Les festes nadalenques acostumen a ser una època propícia perquè molts residents aprofitin per viatjar. Aquest any, la darrera nit de 2017 és ideal per viure-la des d'altres ciutats. En aquest sentit, molts menorquins escullen Madrid, Barcelona i Palma. L'increment de la demanda a la capital de l'Estat ha generat que trobar un bitllet sigui complicat. Malgrat l'OSP, des de fa setmanes pretendre comprar uns passatges per a aquest cap de setmana a Madrid i tornada el primer de gener té un cost de 200 euros per persona i resident. El reclam de la Puerta del Sol competeix amb l'espectacle pirotècnic de Barcelona. Passar el Cap d'Any a la Ciutat Comtal és més econòmic, ja que per 80 euros per persona es poden comprar bitllets. Però si hi ha un bon indret per fer uns dies de compres i celebrar l'entrada del 2018, aquest és Palma. A partir de 30 euros són molts els menorquins que ho festejaran per l'illa veïna. El preu en transport aeri molt assequible contrasta amb l'elevat preu dels hotels de Mallorca en comparació amb Madrid o Barcelona.
Curiosament, no només es produeixen sortides. Menorca també s'ha convertit en una destinació escollida per acomiadar el 2017. El cas d'Albert és excepcional, perquè no tothom pot venir a l'illa en avioneta, però assegura que "des de fa uns anys hi vinc amb la meva parella i uns amics. Consider que Menorca reuneix el que molts cercam. A Barcelona estam cansats de tanta gent i bullici. En canvi, a l'illa preparam un bon sopar tranquil, gaudim de tot el dia en un paisatge encantador i, si volem, tenim la possibilitat de prendre un parell de copes en un ambient càlid. Continuarem venint-hi i ens consta que hi ha molt català que aprofita també la seva segona residència a Menorca".

EDICIÓ PAPER 13/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF