FESTES DE SANT ANTONI
Balears 13/01/2017

Mancor recupera la història de la davallada del corb

La família Negre Sastre n’ha trobat el text original

Cristina Sastre
2 min
El corb Jeroni davalla lliurement per segon any des del campanar de l’església a la plaça.

Mancor de la VallLa història de Mancor de la Vall l’escriu un corb negre des de fa 72 anys. No sempre ha estat en Rasputín. El corb d’ara es diu Jeroni i té sis anys. En fa dos que agafà el relleu de Rasputín i cada Sant Antoni fa callar tot el poble, que se’l mira des de la plaça de l’Ajuntament. Llavors, estén les ales i baixa del campanar de l’església al braç de sant Antoni i sant Pere, que l’esperen dins una cabana improvisada en un racó de la plaça, agraïts pel tros de pa que els salvarà (de l’infern) de morir de gana.

Les germanes Negre Sastre han cosit la tradició de nostàlgia i enguany reten especial homenatge al seu padrí, Toni Sastre Oliver, l’obrer major de l’Obreria de Sant Antoni i l’iniciador de tot plegat. Elles i tot Mancor. L’art i la tècnica de muntar l’escena teatral és enguany a càrrec de les netes. “Molts mancorins participen en la festa però no en coneixen les arrels”, explica Joana Negre. S’emociona quan conta als fills que “el seu repadrí arruixava els tords perquè no el matassin els caçadors”. Al poble hi ha molts de caçadors, encara.

L’episodi de la davallada del corb el conta sant Jeroni a la seva obra titulada Vida de sant Pau, primer ermità, escrita al voltant de l’any 375. Pel que sembla, al final de la seva vida, sant Antoni va anar desert endins per retrobar-se amb un altre ermità, sant Pau. “Jo l’he vist i està molt prim, quasi està amb els ossets, quasi no hi veu de gana que té”, el sermonejava el dimoni. “Ell viu de les oracions i per això ja ha complit 112 anys”, li contestava sant Antoni, tot convidant-lo a partir. “Satanàs, fuig d’aquí ara mateix”, l’escridassava el vell Pere.

En el marc d’aquesta trobada fraterna entre els dos ermitans -conta la història-, un corb va baixar i els va portar un tros de pa perquè poguessin dinar plegats.

L’historiador Biel de Son Nadal ha vist baixar el corb des que tenia sis anys i n’ha pres nota, com de tot el que passa a la Vall. Ell, que viu ben al costat de la plaça, recorda el corb embalsamat que baixava del campanar els primers anys i les caretes de diari encolat que portaven els ermitans que l’esperaven quan sant Antoni encara no havia fet trenta-u.

“Aquell corb - diu la família Negre Sastre- el suràrem a casa, i el vam estimar tant, tant, que l’embalsamàrem”. Era el 1945.

A en Jeroni també se l’estimen molt. Els seus cuidadors, Jaume Álvarez i Manuel Pérez, li donen coll de gallina quan estira el pit i s’espolsa les plomes negres, després de planar damunt centenars de persones arribades de tots els indrets de la Part Forana. “Pareix, tot plegat, que s’espolsa les penes”, diuen a la plaça. Llavors tot són mamballetes, bunyols i mistela per regar la festa. “Visca Sant Antoni!”, criden.

stats