ENTREVISTA

Maite Salord: “L’objectiu és executar dos trams de la carretera i deixar-ne aprovat un tercer”

Presidenta del Consell Insular de Menorca

Estam a punt de deixar enrere l’any 2016. A l’estiu es compliran els dos primers anys de mandat, uns anys en què Maite Salord ha exercit de presidenta. En quines qüestions s’ha notat el canvi de polítiques d’una legislatura a una altra?

La prioritat de l’equip de govern, des del primer moment, han estat les persones i ho hem demostrat amb la rebaixa de sous que hem dedicat, íntegrament, a polítiques de Benestar Social, polítiques enteses des de la transversalitat i que, per tant, inclouen ajuts per a escolarització i habitatge. D’altra banda, durant aquests mesos, hem tornat a posar en marxa els motors del Consell Insular de Menorca impulsant projectes que són cabdals per a Menorca: la revisió del PTI, donar contingut a la Reserva de Biosfera, culminar els treballs de la candidatura de la Menorca Talaiòtica a Patrimoni de la Humanitat, reconduir la situació de l’abocador de Milà, el pla d’usos del Llatzeret, la millora i el manteniment del camí de Cavalls, les coves de Cala Blanca...

Un dels aspectes que interessen la ciutadania és saber si la fórmula emprada per configurar un equip de govern resulta, internament, positiva. Com valoraríeu el pacte a tres entre el PSOE, Podem i Més per Menorca?

Des del primer moment, vam tenir clar que el govern que els menorquins ens havien demanat -perquè ho reflectien els resultats de les eleccions- era el que sortís del pacte del PSOE, Podem i Més per Menorca, un govern plural i equilibrat, la valoració del qual és, avui, del tot positiva. Perquè un govern de coalició vol dir, sobretot, diàleg, debat, consens, lleialtat i respecte mutu, valors que em sembla que és evident que han estat l’eix d’aquests mesos de govern.

El tema més mediàtic des de fa molt de temps és la reforma de millora de la carretera general. En quin punt ens trobam? Quines previsions hi ha per al 2017?

Des del primer minut, reconduir el projecte de la carretera general ha estat una prioritat de l’equip de govern, partint de tres premisses bàsiques: sostenibilitat ambiental (no consumir més territori de l’estrictament necessari), sostenibilitat econòmica (cenyir-nos al pressupost) i seguretat (prioritària). Així, vam rescindir el contracte d’execució del tram Alaior-Maó sense indemnitzacions; hem revisat i aprovat el projecte de l’enllaç d’entrada a Alaior i estam aclarint dubtes tècnics de l’enllaç de l’Argentina, a la vegada que es revisa la resta del projecte, i finalment hem revisat, aprovat i tret a licitació l’execució del tram Ciutadella-Ferreries, a la qual s’han presentat 10 empreses. Així, la realitat és que al 2017, abans de l’estiu, obrirem la carretera per obres, i l’obrirem perquè voldrem que els ciutadans estiguin informats en tot moment de les feines que s’executaran entre Ciutadella i Ferreries i a l’entrada d’Alaior.

Sou conscients que hi ha un sector important de la societat que reclama solucions immediates en el tram Maó-Alaior? Vos atreviríeu a fixar una data aproximada per a la finalització de la millora d’aquest tram?

Vull recordar que, segons les previsions del PP, aquest tram, el juliol del 2015, havia d’estar executat en un 90% i la realitat és que el vam trobar just en un 20% i amb un sobrecost reconegut, però no aprovat, per obra executada i no prevista, de 190.901€ i una demanda milionària de l’UTE per deficiències en el projecte. Aquesta és l’herència que ens va deixar el PP. El 2017, començaran les obres de l’enllaç d’entrada a Alaior, com ja he dit, i a partir d’aquí la voluntat és continuar amb la resta del tram. L’objectiu és que, durant aquest mandat, s’executin les obres de Ciutadella-Ferreries i Alaior-Maó i deixar aprovat el projecte Ferreries-Alaior.

Menorca ha viscut un estiu intens amb un augment de visitants que, en determinades setmanes, ha col·lapsat els accessos a les platges o ha produït incidències derivades de la massificació. De quina manera es podria regular?

Quan es va redactar el PTI-2003, el govern insular va considerar que aquest havia d’incloure el Pla d’Ordenació de l’Oferta Turística (POOT) perquè no tenia sentit tenir dos instruments d’ordenació paral·lels, que a més havien d’estar fonamentats en els mateixos criteris de sostenibilitat, d’acord amb la filosofia de Menorca Reserva de Biosfera. A la memòria del PTI, ja es diu que l’objectiu és rebaixar l’actual sostre de població de l’illa. Per tant, el PTI ja va regular el creixement, els límits que ara es reclamen a les illes, la qual cosa ens permet afirmar que Menorca va ser capdavantera en aquest sentit. És cert que hi ha hagut un augment de visitants enguany, però s’ha registrat, sobretot, els mesos de primavera i tardor, cosa que evidencia que es van fent passes fermes cap a desestacionalització. El repte és, ara, llevar pressió els mesos de juliol i agost i equilibrar el nombre de visitants. Per tant, es tracta d’impulsar un nou model turístic de Menorca en què, més enllà del sol i platja, els tractius siguin la cultura i el patrimoni, la natura i l’esport o la gastronomia.

La regularització del lloguer turístic afecta segons les patronals PIME i CAEB, principalment a propietaris menorquins. En alguns casos, el rèdit econòmic serveix per afrontar despeses de la compra del immoble, o bé es destinen a d’altres finalitats. De quina manera es por encaixar la regularització sense que els propietaris es sentin perseguits?

És un tema complex que des del Consell Insular de Menorca volem abordar a través de la revisió del PTI que hem iniciat i de la mà dels ajuntaments de l’illa. S’ha de trobar un equilibri entre les expectatives dels propietaris i el dret a l’habitatge i a la convivència dels veïns.

Quina és la vostra opinió sobre el cas Cesgarden?

En aquests moments, hi ha una querella interposada per un presumpte frau processal i, per tant, una via per reconduir la situació. Ara bé, és evident que, durant el procés, hi va haver una sèrie d’actuacions difícils d’entendre. Tanmateix, s’ha volgut emprar per invalidar el PTI, cosa que és un error perquè s’han guanyat la resta de sentències.

Per finalitzar. En quina situació veis Més per Menorca? Els darrers resultats electorals van ser extraordinaris. Quin és el sostre de MÉS a l’illa? Ha decidit presentar-s’hi de nou?

Més per Menorca és un projecte plural, de persones honestes, rigoroses i ben avingudes, que ha sabut connectar amb els ciutadans i que estic convençuda que encara no ha tocat sostre. Respecte al meu futur, no és el moment de prendre decisions. Hi falta molt de temps i poden passar moltes coses.

EDICIÓ PAPER 25/01/2020

Consultar aquesta edició en PDF