CAS NÓOS
Misc 17/02/2017

L’hora de la veritat per a Urdangarin i la infanta

El tribunal comunicarà avui la sentència del cas que va obrir el jutge José Castro l’any 2010

i
Enric Borràs
3 min
La infanta Cristina i Iñaki Urdangarin esperen la sentència a Ginebra, segons el seu advocat.

BarcelonaEls exducs de Palma coneixeran aquest migdia les conseqüències judicials de l’aventura que van emprendre amb l’Instituto Nóos. Rebran la decisió a Ginebra, lluny de l’expectació que hi haurà als jutjats de Palma. El serial judicial que va començar fa set anys no s’acaba del tot -encara es podrà apel·lar-, però la sentència que s’ha de fer pública avui n’és el punt culminant. El tribunal ha de comunicar si Iñaki Urdangarin i el seu exsoci Diego Torres van desviar gairebé sis milions de les administracions balear i valenciana mitjançant l’Instituto Nóos i una xarxa de societats pantalla, i si Cristina de Borbó i el seu marit van defraudar Hisenda. Els altres catorze acusats també estan pendents de la decisió de la sala primera de l’Audiència de les Illes Balears.

Urdangarin s’enfronta a peticions de 19 anys i mig de presó per part de la Fiscalia i de 26 anys i mig per part de l’acusació popular, que duu el col·lectiu ultra Manos Limpias. Ahir, el seu advocat, Màrius Pascual Vives, continuava dient públicament que és innocent. La Fiscalia també reclama setze anys i mig de presó per a Diego Torres, mentre que Manos Limpias n’hi demana 22 i mig. És previsible que tots dos acabin condemnats a una sentència de presó, i, tot i que encara podran apel·lar al Tribunal Suprem, no es pot descartar que la Fiscalia en reclami l’empresonament immediat.

Qui és més difícil que acabi entre reixes és la germana de l’actual rei d’Espanya. El fiscal Pedro Horrach sempre es va oposar a perseguir la infanta Cristina, i si finalment es va asseure al banc dels acusats va ser, sobretot, per l’obstinació del jutge instructor del cas, José Castro, i per l’acusació de Manos Limpias, que li reclama vuit anys de presó. La Fiscalia i els governs balear i valencià, però, sí que la consideren responsable a títol lucratiu, o sigui, que creuen que es va enriquir amb la trama.

Al judici, l’exduquessa de Palma va voler deixar clar que no sabia res de les activitats de l’empresa que tenia a mitges amb el seu marit, Aizoon, que va ser una de les claus de la trama. N’era copropietària perquè Urdangarin l’hi havia demanat, “per confiança”, però no hi tenia ni veu ni vot, va assegurar. Tot i això, va afegir que estava “convençuda” de la innocència del seu home.

Pacte illenc

Els que van aconseguir una rebaixa contundent de la petició de condemna són els acusats de la branca illenca de la trama. L’expresident Jaume Matas va consignar als jutjats 862.000 euros a mode de reparació del dany i va col·laborar amb el fiscal, que va passar de reclamar-li onze anys de presó a demanar-n’hi cinc. El fiscal també va pactar amb els altres quatre excàrrecs del govern balear acusats unes peticions de condemna de presó substituïbles per multes.

El diputat socialista Antoni Diéguez ja va criticar l’any 2006 al Parlament balear el cost “desproporcionat” dels congressos milionaris que el llavors president Jaume Matas contractava a l’Instituto Nóos. Poc s’imaginava Diéguez, que va procurar evitar anomenar Urdangarin i la monarquia, que aquell seria el primer avís d’un escàndol que ha deixat tocats els Borbons i ha tingut conseqüències per a tots els implicats. Fins i tot per al fiscal Horrach, que es va enfrontar al jutge Castro per la imputació de la infanta i es va discutir en un descans del judici amb l’advocada de Manos Limpias, Virgínia López Negrete. Horrach va acabar anunciant que abandonava l’exercici de la fiscalia per fer d'advocat defensor pocs dies després del final del judici.

stats