Balears 01/06/2014

L’home que s’encarà a Pedrojota fa 25 dies que no menja per moure Bauzá

Jaume Sastre demana al president que dialogui amb la comunitat educativa

i
Mercè Pinya
3 min
Aquesta fotografia es va fer ahir, 24 dies després de l’inici de la vaga de fam. Sastre està esgotat i el seu cos està al límit. Demana ser rebut pel president Bauzá.

PalmaEl dia 8 de maig, fa avui 25 dies, Jaume Sastre va decidir deixar de menjar i encetar una vaga de fam per un motiu molt senzill: demanar al president del Govern Balear, José Ramón Bauzá (PP), que rebi la comunitat educativa. L’objectiu és desencallar un conflicte educatiu que a les Illes s’arrossega des de fa més d’un any i que enfronta un executiu que ha decidit reduir la presència del català a les aules -amb el pretext de millorar l’ensenyament de l’anglès- amb bona part dels docents.

Sastre, un professor de català de l’IES Llucmajor, ha mantingut un paper actiu dins l’Assemblea de Docents, un nou moviment assembleari sorgit al marge dels sindicats tradicionals per defensar l’ensenyament públic, de qualitat i en català a les Illes. Un moviment que ha assolit un alt grau de protagonisme en la protesta contra les polítiques de Bauzá i que està al darrere de la manifestació històrica que al setembre va fer sortir més de 100.000 persones al carrer.

Ara fa gairebé un mes, Sastre iniciava una vaga de fam per pressionar el govern perquè dialogui amb els docents. Només ho havia comentat als seus més íntims, i tot estava preparat. Va acudir a la Casa Llarga, un centre d’atenció als sensesostre que gestiona un altre vell lluitador de tot tipus de causes, el capellà Jaume Santandreu, i s’hi va instal·lar. Li fan companyia un grup de membres de l’associació Jubilats per Mallorca, i el seu amic, professor i músic Biel Majoral. “Comença a tenir símptomes d’esgotament físic. Però els que el coneixem bé sabem que vol arribar fins al final”, explica Majoral.

La tenacitat en persona

Però qui és Jaume Sastre, aquest home que ha decidit jugar-se el físic perquè un president no escolta la comunitat educativa?

Llicenciat en filologia catalana, amb 55 anys, natural de Sant Joan, a Mallorca, Sastre és, per damunt de tot, un activista de la llengua i la cultura que destaca per la seva constància. “És la tenacitat en persona”, afirmen alguns companys de feina. Des dels principis de la democràcia, s’ha destacat per la seva reivindicació de les tradicions i la defensa del patrimoni cultural, que avui paradoxalment el president Bauzá resumeix en un folklorista “lo nostro”, intentant recuperar les simpaties d’alguns tradicionals votants conservadors que consideren que l’inquilí del Consolat de Mar “s’ha passat de frenada” amb el seu intent de reduir la presència del català.

Sastre és un home polifacètic. Va publicar dos reculls de poemes: Insecticida (1977) i Simulacre (1980), i durant aquella època va formar part d’un original col·lectiu cultural, Taller Llunàtic, creat per artistes mallorquins l’any 1977 en un estudi del carrer la Lluna de Palma per acabar amb l’immobilisme cultural de l’època. El membre més jove del grup era el pintor Miquel Barceló.

L’any 1995 Jaume Sastre va crear, amb Josep Palou, un grup independentista, el Lobby per la Independència, que va protagonitzar accions caracteritzades per l’enginy i l’humor, i també les males paraules. Sastre i Palou es van plantar en diferents ocasions a la porta de la Fira d’Abril de Palma, vestits amb roba tradicional mallorquina, per reivindicar “festes mallorquines”.

Però si hi ha una batalla que ha transcendit, abans de la vaga de fam, és la que reclamava accés universal a la piscina que té en domini públic el periodista Pedro J. Ramírez a la Costa dels Pins. Sastre va guanyar la tardor del 2013 una llarguíssima batalla judicial (la sentència va ser del Tribunal Suprem) a Pedrojota, que no havia dubtat a implicar en la seva defensa de l’ús privat de la piscina membres del govern de Jaume Matas. L’aleshores conseller d’Educació, Francesc Fiol, va arribar a firmar un informe en què, per justificar l’ús exclusiu durant l’estiu d’un equipament fet dins de domini públic, la qualificava de “recurs educatiu”.

Sastre havia aconseguit ficar-se la ciutadania a la butxaca. “Els mallorquins hem patit prepotència durant segles, però som aquí perquè malgrat les dificultats creim en una societat consagrada al principi de la igualtat”, explicava.

Pel camí ha quedat alguna condemna, com la de 9.240 € per injuriar el jutge Castro (actualment instructor del cas Nóos) per haver-li imposat per un assumpte menor una fiança superior a una de les responsables d’un clan narcotraficant.

El vaguista també ha estat conseller de la ja desapareguda Caixa de Balears Sa Nostra en representació dels impositors, i va ser dels pocs que van dir fort i clar que deixar diners a especuladors havia acabat amb l’entitat. Sastre creu en el que fa i en els seus, sempre. No ha acceptat que els aparents defensors de la “mallorquinitat”, el partit Unió Mallorquina, haguessin de tancar per corrupció. I va atacar els periodistes que en van informar. Avui rep desenes de visites cada dia. És la cara de la decència i la convicció. I només demana que Bauzá escolti.

stats