DROGODEPENDÈNCIA

L’heroïna, una amenaça que mai s’ha eradicat

La doctora nord-americana Sushma Taylor alerta que a les Illes "si hi ha demanda, hi haurà oferta"

L’epidèmia d’heroïna que pateixen els Estats Units podria arribar a Europa? Segons la doctora nord-americana Sushma Taylor, presidenta de la Federació Mundial de Comunitats Terapèutiques, la resposta és sí. La major producció d’aquesta droga a l’Afganistan, Birmània i Colòmbia ha fet que sigui més present als carrers del seu país i més barata que altres substàncies, dos factors que n’han disparat el consum. A les Illes Balears, alerta, podria arribar per mar o per aire. “Si hi ha demanda, hi haurà oferta”.

Aquesta doctora participa en la trobada internacional d’experts en prevenció i tractament de drogodependències reunits a Palma, convocats per la federació que presideix Taylor i Projecte Home.

Als Estats Units, “avui hi ha més gent que mai que consumeix heroïna”, va sostenir ahir Taylor, que va destacar que aquesta epidèmia té origen en el mal ús que s’ha fet al seu país dels medicaments analgèsics opioides, en bona part per una prescripció mèdica sense control. Quan els pacients esgoten el seu tractament, cerquen en l’heroïna un remei per al dolor i l’addicció, explicà.

Només per tenir una idea de la magnitud del problema, Sushma Taylor va aportar xifres oficials. El nombre de persones que reconeixen consumir heroïna es va triplicar entre el 2007 i el 2014, segons l’informe que l’administració de control de drogues, DEA, va publicar el juny. També s’ha triplicat el nombre de morts causats per aquesta droga entre el 2010 i el 2014. Actualment, l’heroïna està considerada l’amenaça més gran de les drogues il·legals. “L’heroïna d’avui té una puresa més alta, és menys costosa i es pot trobar fàcilment”, sosté la DEA.

Del total de persones que als EUA segueixen un tractament amb opioides, un 60% el finalitza sense problemes, però un 20% acaba sent addicte i un altre 20% ho podria ser, va afegir la doctora.

Què s’està fent?

Els fons econòmics destinats a programes de prevenció estan paralitzats a causa de les eleccions presidencials als Estats Units i la victòria de Donald Trump no dóna garies esperances a Taylor. Pressionat per l’Associació de famílies de víctimes per sobredosi, Fed up ( farts ), el Govern d’Obama ja havia posat en marxa algunes mesures. Primer de tot, es va treballar amb els metges, perquè siguin conscients del risc d’una sobremedicació.

Pel que fa a la ciutadania, s’ha incidit en la necessitat que guardin amb clau els medicaments i que retornin a la farmàcia els sobrants.

I com a darrera mesura, Taylor va parlar dels nous mètodes de tractament per desintoxicar-se, que combinen la medicació amb metadona, buprenorfina i naltrexona amb suport psicosocial.

El nou perfil de l’heroïnòman

“Aquestes persones no són dolentes, només necessiten ajuda”, va manifestar Taylor sobre els addictes a l’heroïna. “La gent, quan pateix un dolor físic o psíquic, no pensa en els riscos per a la seva salut, només vol reduir el dolor”. De fet, “si algú té dolor, farà el que faci falta” per eliminar-lo.

Classe mitjana, classe alta, de zones rurals com Kentucky o Ohio, dones, joves que consumeixen més d’una vegada cada dia i de manera intravenosa o intramuscular, etcètera. Aquest és l’ampli perfil que Taylor va descriure com el nou addicte a l’heroïna.

L’exdiputada socialista balear Rosamaría Alberdi (Barcelona, 1951) s’ha convertit en la primera infermera espanyola que és investida doctora Honoris Causa, reconeixement que, en aquest cas, ha concedit la Universitat de Múrcia, informa el Col·legi Oficial d’Infermeria de les Illes Balears. Alberdi és diplomada en infermeria i llicenciada en psicologia. A més, és màster per les universitats d’Antioquia, Medellín, Barcelona i la UIB.

EDICIÓ PAPER 28/03/2020

Consultar aquesta edició en PDF