"L'hem inventada, però té elements de la tradició"
Entrevista amb Josep Bauçà, president de l'Associació de Joves de Petra
La festa s'ha convertit en tot un esdeveniment al poble, però d'on surten les clovelles?
La gent major utilitza l'expressió "les clovelles" per referir-se a l'actual ajuntament, on en el segle XIX s'hi guardaven clovelles d'ametla per alimentar una caldera. I així va sorgir la primera festa l'any 2008: a partir d'aquella expressió, l'associació de joves va organitzar una guerra de clovelles davant l'Ajuntament.
Però té més elementes, aquesta festa...
Tot ha estat un poc casual i espontani. El primer any no fèiem comptes tirar aigua, però vàrem haver de remullar les clovelles perquè tot era pols, i avui l'aigua és una part indispensable de la festa. I el 2009 decidírem fer sortir la patrona, entre altres coses perquè a Petra no hi ha cap imatge de santa Praxedis, i amb ella varen sorgir els balladors.
I el dimoni?
El segon any que celebràvem les clovelles la gent va acabar de dinar molt més prest del que ens pensàvem i la festa de davant l'ajuntament no havia de començar fins a les cinc. Improvisàrem i cridàrem l'home que fa de dimoni perquè fes un poc de comèdia per tenir el personal entretingut i així va sorgir un dels moments més emotius, quan una gentada demana a la patrona que prengui la clau al dimoni i pugui començar la festa.
Per què tots aquests elements?
Nosaltres no teníem una festa així i l'hem inventada, això està clar. Però té elements que s'aferren a la tradició del poble perquè gent de totes les edats pogués sentir la festa i això és el que importa.
