Publicitat
Publicitat

L'excúpula d'UM es desfà davant les acusacions

Amb les confessions de Bartomeu Vicens i del propietari de de Sacresa, les mirades es giren ara cap a Miquel Nadal, qui, a més a més, cobra protagonisme, perquè Vicens manté que fou ell qui fixà un preu màxim de venda de Can Domenge i ahir Roman Sanahuja assegurà que Nadal va ser qui li va demanar que pagàs 4 milions d' euros pel concurs.

En aquest context, Nadal no pareix disposat a aparèixer com l'únic responsable i ja ha fet contactes amb la Fiscalia per tal que la col·laboració amb la investigació li sigui beneficiosa a l'hora de les eventuals responsabilitats.

Si el judici que avui s'inicia no quedàs suspès, segurament escoltaríem importants revelacions de boca de Nadal. Ara, si es produeixen, serà, possiblement, en el marc de la nova investigació per suborn.

Nadal ja ha demostrat que no té cap problema per desmarcar-se de Maria Antònia Munar ni tampoc per atribuir-li a ella la màxima responsabilitat. De fet, en el primer judici pel cas Maquillatje, si bé Nadal no tenia tancat el pacte amb la Fiscalia, sí que va adoptar l'actitud del pendeit col·laborador i va admetre els fets després que diversos acusats (els propietaris de Vídeo U, la productora a la qual va beneficiar el Consell de Mallorca) revelaren la trama.

En aquell judici, Nadal va ser qui va donar els titulars més golosos, com quan explicà que Munar li va entregar, en el cotxe oficial de la llavors presidenta, 300.000 euros per comprar la productora, utilitzant testaferros. Després, la productora rebé 240.000 euros del Consell.

L'estratègia no va sortir gens malament a Miquel Nadal. El repartiment de responsabilitats i penes el va beneficiar. Nadal fou condemnat a dos anys i set mesos i, per contra, Munar veié com li era imposada una condemna a 5 anys de presó.

Ara, el cas Can Domenge es mostra com un nou escenari en el qual l'excúpula d'UM representarà la desfeta de la seva lleialtat i la seva substitució per "que se salvi qui pugui".

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF