HABITATGE
Balears 30/09/2016

L’estreta línia vermella dels desnonaments

El codi de bones pràctiques salva famílies de perdre casa seva, però els bancs hi posen impediments

Carmen Buades
2 min
SENSE RESPOSTA  L’oficina denuncia que els bancs no responen a les sol·licituds de mediació.

PalmaEl primer trimestre del 2016, van realitzar-se a les Balears 626 desnonaments, gairebé set per dia; i, durant tot l’any passat, a les Illes van quedar sense casa 2.347 famílies perquè no podien pagar la hipoteca o el lloguer, 171 menys que el 2014 i 99 menys que l’any anterior. Són dades del Consell General del Poder Judicial que recorden que el drama dels desnonaments és encara enfora de ser part del passat.

“La frontera entre ser un desnonat o no ser-ho és, de vegades, el codi de bones pràctiques”, explica Antoni Noguera, regidor de Model de Ciutat, Urbanisme i Habitatge Digne de l’Ajuntament de Palma. Es va aprovar per reial decret llei el 2012 i els bancs l’assumeixen voluntàriament, “però moltes entitats bancàries no informen els ciutadans sobre si s’hi poden adherir o no” i “interpreten el codi amb unes línies vermelles molt estretes”.

Aquesta és, segons explica Noguera, la tasca que desenvolupa l’oficina antidesnonaments de Palma, posada en marxa l’any passat. El codi de bones pràctiques dóna principalment tres opcions a les persones en risc de ser desnonades: la dació en pagament, el quitament del deute i la seva reestructuració.

L’oficina ha obert un expedient per quitament, 26 per dacions i 94 per reestructuracions, molts dels quals continuen en procés “perquè els tràmits són lents i llargs”, explica Noguera. En qualsevol cas, el personal d’Antidesnonaments “assessora i acompanya aquestes persones durant tot el procés”, i en aquells casos en què els afectats no poden adherir-se al codi de bones pràctiques, l’oficina actua de mediadora amb el banc i pot treballar en la condonació del deute (un repte aconseguit deu pics durant el 2016).

Des de l’oficina expliquen que aquesta darrera opció “s’aconsegueix amb comptagotes”, en casos en què les persones ja han perdut l’habitatge i l’objectiu és evitar que continuïn pagant. Pel que fa a la mediació, en canvi, la feina dels treballadors se centra en l’eliminació de les clàusules zero o en la supressió d’interessos de referència que ja no s’utilitzen, com alguns dels IRPH (Índex de Referència de Preus Hipotecaris), que suposen un encariment de la quota a pagar i que, de fet, han estat criticats per la Unió Europea, que els considera “abusius” .

A més de la falta d’informació per part dels bancs, des de l’oficina critiquen la manca de col·laboració quan s’inicia un procés de mediació: “El 60% de les sol·licituds que presentam no tenen resposta i hi hem d’insistir. En alguns casos, sobretot quan treballam amb el BBVA i el Santander, les entitats deixen fins i tot que la documentació caduqui i hem de tornar a començar”. El personal de l’oficina considera que els bancs “són cada vegada més estrictes” a l’hora de concedir, per exemple, dacions, i critiquen que la quantitat d’informació requerida ara és molt superior a la de fa un temps.

El reial decret llei del 2012 defineix també qui pot demanar l’adhesió al codi de bones pràctiques. Perquè el codi ajudi a frenar un desnonament, la família ha de tenir uns ingressos anuals inferiors als 22.000 euros, haver tingut una “alteració de les circumstàncies econòmiques” els darrers quatre anys o, per exemple, una quota hipotecària superior al 50% dels ingressos de la unitat famliar.

stats