L’estat de l’educació a les Balears: l’escola concertada i la pública mereixen els mateixos drets?

PalmaQue els docents de l’ensenyament públic representin un 75% de la plantilla; que els alumnes siguin el 68,57% del total, i que el centres arribin a un 72% no es prou justificació perquè l’escola concertada no s’hagi d’equiparar a la pública, segons defensen alguns sectors sindicals. Ara bé, des d’altres perspectives, l’escola concertada s’hauria d’eradicar. La polèmica s’estén i, en certa part de la societat, hi ha un debat que s’oblida d’un factor tan indispensable en la societat com és la qualitat de l’ensenyament. Els infants tenen dret universal a l’educació i de l’enfrontament poc en poden aprendre. Precisament, aquesta és la conclusió a la qual arriben el secretari de FEUSO, el major sindicat de l’escola concertada, i els secretaris de l’escola pública i concertada de l’STEI-Intersindical, Cosme Orell i Ramon Mondéjar, respectivament. L’Administració també hi està d’acord. Tots coincideixen, almenys, en aquest factor. També en el fet que la concertada es tracta d’un servei públic, tot i que, en qüestions de prioritat, el camí segueix rutes diferents.

Com és l’educació a les Illes? Un dels factors més importants per a totes les persones consultades és clar: aproximadament un 25% dels alumnes que comencen 1r d’ESO no finalitzen els estudis. La diferència de resultats entre centres públics i privats concertats se situa al voltant dels 5-6 punts percentuals, on la pública es veu una mica més malmesa. Pels professors de la concertada, una de les necessitats bàsiques per intentar reduir aquest factor és millorar la qualitat de l’ensenyament; i per fer-ho, és necessari equiparar drets. “Aquest Govern va començar amb un talant dialogant bastant important”, afirma Alonso, i ho corroboren Orell i Mondéjar. L’STEI no vol sentir parlar de les polítiques de Bauzá, i es mostren una mica més oberts amb la Conselleria de Martí March.

Però des d’USO en reneguen: reclamen el retorn de la paga extra de 2012, la reducció d’horari de 24 h setmanals a 23 i que hi hagi més docents per a la concertada. Tot fruit d’un acord signat el febrer d’enguany, pel qual el Govern es va comprometre a iniciar la recuperació de drets per als docents d’aquest sector. De fet, des d’Educació no s’entenen les crítiques que, ara, encara fa USO. “Fem coses per la concertada que ningú no havia fet abans”, apunta el director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antoni Morante.

“És veritat que hi ha coses que no avancen, que sempre anam darrere. Però són molt puntuals”, explica Mondejar. En aquest sentit, per ell, l’augment de tres milions de pressupostos a la concertada ja van bé si es compleix tot el pactat dins l’acord. Alonso, però, troba aquest increment “ínfim”, si es compara amb la pública. Això sí, Alonso celebra els augments a la pública. “Fan falta docents per a la pública, però hauria d’haver estat igual de generós amb la concertada”.

Per Cosme Orell, la solució a tot plegat té un camí en concret: el finançament estatal. I a partir d’aquí, repensar les problemàtiques. “Hem de repensar com fer la conciliació familiar, els deures, què pot oferir la pública, a part dels continguts...”, explica, i detalla que tot plegat és un debat que va més enllà de l’educació. “Es necessita un debat a fons sobre totes aquestes qüestions. Si no ho fem així, no arribarem enlloc”, especifica.

Un dels debats més oberts arreu de l’Estat és el del cost de l’educació. Què és més cara, la pública o la concertada? Alonso ho té clar: “Surt gairebé un 50% més barata, si quantificam quan s’inverteix”. Des de l’STEI i des del Govern, però, creuen que aquesta comparativa no es pot fer, perquè atén diversos factors. Amb relació als sous, si es té en compte una jornada completa, un trienni, dues pagues extra i la seguretat social, la diferència anual entre professors de diversos sectors és de pocs milers.

En concret, un professor de Primària de la pública cobraria uns 39.600 euros a l’any, mentre que un de la concertada en cobraria 37.500. La diferència més petita es troba a la Secundària, en què els professors de l’ensenyament concertat cobren uns 1.400 euros menys a l’any. Les demandes, per part dels sindicats consultats, no són la de l’equiparació total entre els uns i els altres, però sí amb els interins. Des del Govern es treballa per dur-ho a terme.

“No vull ser més que ningú -explica Alonso-, però tampoc menys”. Pel que fa als recursos, demana que es dotin els necessaris per “atendre els alumnes tan bé com sigui possible”, i que, en termes d’estabilitat laboral, “es mantinguin els concerts com estan”.

Estudiants estrangers

El repartiment d’estudiants estrangers a les Illes és desigual entre la pública i la privada. Ara bé, des de les administracions s’està treballant per evitar guetos i per fer-ne un repartiment equitatiu. Ara mateix, a la concertada hi ha inscrits 19.654 estrangers, fet que representa un 17% del total. A la pública, el percentatge baixa fins al 8% (4.091 per 114.171). La crítica en el repartiment se l’endú Palma. L’STEI creu que s’hauria de solucionar. “S’ha de tendir a l’equitat”, diu Modéjar, però acompanyada de dotació per poder “arribar pertot”.