PATRIMONI
Balears 26/08/2016

L’essència d’una illa, en un túmul

Les navetes, construïdes pels primers pobladors, són un tipus de construcció funerària que només es troba a Menorca

Ara Balears
3 min
La naveta dels Tudons és el monument funerari de l’època talaiòtica més ben conservat.

CiutadellaLa naveta dels Tudons és el monument funerari més conegut de Menorca i és un dels emblemes de l’especificitat de l’illa. Les navetes són un tipus de construcció exclusiva de Menorca i la que avui ens ocupa, construïda al voltant del 1400 aC, és la més ben conservada. Situada a recer de la carretera general, dins el municipi de Ciutadella, les primeres excavacions es van dur a terme durant els anys cinquanta del segle passat. Entre el 1959 i el 1960, els arqueòlegs Maria Lluïsa Serra Belabre i Lluís Pericot Garcia van liderar unes tasques que van permetre el descobriment d’un centenar d’esquelets desordenats, de tots els sexes i edats. La major part d’ells data del segle IX abans de Crist. Alguns dels objectes que s’hi van trobar estan exposats, avui dia, al Museu de Menorca, a Maó.

Després de ser excavada pels arqueòlegs, la naveta va ser restaurada i se’n va reconstruir l’absis, que estava mig caigut. Actualment, es pot visitar l’entorn del monument, entre els mesos de març i octubre, però no s’hi pot accedir per motius de seguretat.

Contingut i estructura

A la naveta, s’hi realitzaven inhumacions col·lectives. Els enterraments s’anaven succeint a l’interior i, així com s’anava necessitant espai, els ossos s’agrupaven i amuntegaven a les parets laterals. Els cossos estaven acompanyats dels aixovars personals amb què van ser enterrats: braçalets de bronze, botons d’os i alguna arma de bronze. També s’hi van trobar olletes, tassons de ceràmica i un tap d’os decorat, que formava part d’un estoig on es guardaven cabells d’algun dels difunts, una mena de ritual funerari habitual d’aquesta època. El fet de dipositar objectes al costat dels difunts és un fet molt habitual en cultures i èpoques diverses, i està relacionat amb la creença en una altra vida després de la mort.

La forma, que recorda la d’una nau invertida, és la que va proporcionar el nom de ‘naveta’ al monument. Està construïda amb tècnica ciclòpia, és a dir, amb pedres de dimensions mitjanes encaixades en sec, sense l’ajuda de morter. Es divideix en dos nivells separats per grans lloses que actuen com bigues. L’entrada porta a un petit corredor que condueix a la cambra superior i a una segona porta que dóna a la cambra inferior.

El misteri dels orígens

Les navetes no es troben a cap altre lloc del món i la seva exclusivitat s’explica pel caràcter insular de Menorca. Els primers humans van arribar a l’illa fa poc més de 4.000 anys, provinents del sud de França o de les costes orientals de la península Ibèrica. Aquests primers visitants tenien els seus propis costums funeraris. Un d’ells era la construcció de dòlmens o sepultures megalítiques. Aquestes estructures estan formades per grans lloses de pedra verticals, que formen una espècie de caixa. A l’interior, s’hi accedia per un forat practicat a una de les lloses. Aquesta construcció es cobria amb un túmul circular de terra i pedres, i s’utilitzava per dipositar-hi els difunts. En tenim un bon exemple al sepulcre de ses Roques Llises (Alaior).

Els menorquins, al llarg del temps, van anar introduint modificacions en aquesta classe de construcció: les grans lloses es van substituir per filades de pedres més petites i el túmul de pedres i terra es va convertir en un mur de tancament. És així com apareixen les anomenades navetes de tipus intermedi, que presenten una planta exterior de forma circular. D’aquestes derivaran les navetes de planta allargada, com la dels Tudons, ja en època talaiòtica.

La societat talaiòtica

El complex cultural conegut com a talaiòtic comprèn un arc temporal molt ampli i han estat molts els intents de sistematitzar-ne les etapes i la cronologia.

La majoria dels experts, però, coincideix a descriure una societat amb una forta estratificació social i amb un accés diferenciat als recursos. D’acord amb les proves arqueològiques, les bases econòmiques d’aquest món eren el conreu de cereals i la ramaderia de caprins (cabres i ovelles) combinats, en menor mesura, amb la cria de porcs i vaques.

La població vivia en vilatges amb cases de pedra, construïdes amb pedres relativament grans, amb cambres rectangulars intercomunicades en algunes ocasions. A Menorca, a partir de l’arribada de la influència púnica, sembla generalitzar-se una mena de casa molt característica: de planta oval o arrodonida, amb un pati central que dóna accés als diferents àmbits, disposats de manera radial. S’han excavat exemples d’aquests habitatges en poblats com la Torre d’en Galmés, situat al terme municipal d’Alaior.

LES CLAUS

  • 1400 aC. La naveta fou construïda en època pretalaiòtica, però fou aprofitada pels seus successors talaiòtics.
  • La seva conservació excepcional el situa com un dels monuments funeraris més importants de la prehistòria, tenint en compte que és una construcció exclusiva de l’illa de Menorca.
  • El 1959, se n’iniciaren les tasques de restauració, que van permetre descobrir-hi un centenar d’esquelets amb aixovar a l’interior.
stats