L'engany de l'alimentació

PalmaQuè vol dir que un producte és casolà o 100% natural? És tan casolà un brou de verdures comprat dins d’un bric en un supermercat que aquell que fa una persona a casa amb productes frescos, o que aquell produït per una petita explotació familiar que conrea els seus propis productes per vendre’n el brou? No, però la indústria vol que creguis que sí.

“La seva estratègia és utilitzar reclams que no estan reglats, com el concepte ‘casolà’, per vendre més el producte i, així, entren en competència amb productors que sí que podrien utilitzar aquests reclams legítimament”. Són paraules de Núria Llabrés, membre del col·lectiu VSF Justícia Alimentària Global, que ahir horabaixa va oferir una xerrada sobre la publicitat enganyosa en l’alimentació a Palma.

Per Llabrés, l’arrel del problema es troba, principalment, en el fet que molts d’aquests conceptes no estan regulats i poden utilitzar-se indistintament. Aquesta geògrafa explica que un bon exemple d’això són els productes light : en un primer moment no estaven reglats i després varen definir-se com aquells productes que tenen un 30% menys de valor energètic que el seu equivalent ‘no light ’, “però això no significa que siguin més saludables. Poden tenir un 30% menys de calories i un 30% més de sucres”.

Amb la regulació del món ‘ light ’, varen néixer els productes ‘zero’, que de moment no estan regulats i, per tant, se’ls pot haver afegit o retirat qualsevol element i en qualsevol quantitat. “La falta de normativa impedeix la informació veraç per als consumidors”, assegura Llabrés, qui recorda que “més del 70% de la nostra alimentació ve de productes processats, i això no és casual”.

De fet, la indústria alimentària és “un lobby molt potent” en què la publicitat juga un paper clau. “Hi ha estudis que asseguren que la població infantil veu cada any uns 19.000 anuncis, un 20% dels quals són de productes alimentaris, però potser no són saludables”, afirma Llabrés. A més, els consumidors som publicitat involuntària, ja que “publicitam els productes que consumim i incitam altres a comprar-los basant-nos en la nostra experiència”.

Amb l’actual model agroalimentari, opina Llabrés, “hem perdut la connexió entre la bona alimentació i la bona agricultura”, i els hàbits saludables queden en indicacions, ja que, segons explica, un 45% de la població a l’estat espanyol té problemes de sobrepès o obesitat.

“Hem de reclamar la limitació d’anuncis de productes que se sap que no són saludables i la regulació de reclams”, afirma. Alguns d’ells, com ‘artesà’, estan regulats, però d’altres no. De fet, el 23% dels productes nous que entren en el mercat es publicita com a ‘naturals’, sense que ningú els faci donar explicacions sobre el que això significa. La campanya ‘Mentida podrida’, impulsada per VSF Justícia Alimentària Global, persegueix precisament aquesta idea.