L’elit de les Illes, més doblers que esperit filantròpic

PalmaLa història del mecenatge a les Balears és minsa, salvant-ne algunes honroses excepcions. Especialment en el darrer mig segle, quan el desenvolupament de les Illes les va situar entre les comunitats més riques d’Europa, la filantropia no hi va córrer en paral·lel ni de manera proporcionada. Les accions de mecenatge per part de l’elit econòmica en suport de la cultura han estat escasses, moltes vegades han disfressat interessos pecuniaris i fins i tot han donat alguns episodis grotescos, com la unió d’un grup d’empresaris per comprar el iot Fortuna al rei Joan Carles I, defensant la iniciativa amb la promoció turística que feia el monarca.

L’activitat turística i constructora que es desenvolupà a les Balears a partir de la segona meitat del segle XX creà una elit econòmica que va créixer i es consolidà a mesura que s’acostava el final del centenni. Des de començaments de segle, la noblesa illenca havia caigut en progressiva decadència i la burgesia balear més adinerada, que en territoris amb implantació industrial havia jugat un paper essencial en el suport a la cultura pròpia , com és el cas de Catalunya, no va forjar en general un esperit filantròpic, tot i tenir algunes figures precedents que podrien haver servit de referent.

Precedents il·lustres

Antoni Despuig i Dameto (Palma, 1745 - Lucca, 1813) és, sens dubte, un dels il·lustres mecenes en els darrers segles de la història balear. El cardenal Despuig, a més d’una rellevant carrera eclesiàstica i d’erigir-se com un dels grans col·leccionistes d’art de la seva època, va contribuir a la creació d’una consciència de cultura pròpia amb el suport a la Societat Econòmica d’Amics del País del Regne de Mallorca, va fundar i mantenir econòmicament l’escola de dibuix de Palma, la biblioteca i la pinacoteca del casal dels comptes de Montenegro, donà bona part de la seva col·lecció a la ciutat i, entre d’altres, va protegir el sacerdot i geògraf Julià Ballester i el gravador Josep Muntaner perquè confeccionassin un mapa de l’illa de Mallorca que va passar a la història com el mapa del cardenal Despuig.

El mecenatge que exercí, especialment a Mallorca, Lluís Salvador d’Àustria-Toscana (Florència, 1847 - Bohèmia, Txèquia, 1915), l’Arxiduc, és dels que podrien haver servit de model als empresaris del turisme posterior. Amb un esperit filantròpic, més enllà de donar a conèixer les Illes a través de la seva obra (una tasca d’autor eminent que no es pot considerar mecenatge), des del moment que, el 1872, comprà la seva primera finca a Mallorca, Miramar, convidava personatges il·lustres com Santiago Rusiñol, Jacint Verdaguer i Miguel de Unamuno, a més de construir un hostal per a finalitat de promoció de l’illa, conegut com Ca Madò Pilla, que curiosament acabaria sent un prostíbul.

Qui també promogué la cultura a Mallorca acollint escriptors i intel·lectuals de l’època va ser Joan Sureda Bimet (Valldemossa, 1872 - Palma, 1947), casat amb la pintora Pilar Montaner. A banda de tenir i mantenir a ca seva, al palau del rei Sanxo, Azorin, Rubén Darío, Unamuno, Jorge Guillén, Eugeni d’Ors i Sorolla, entre d’altres, Joan Sureda va crear, juntament amb pintors com John Singer Sargent, Santiago Rusiñol, Joaquín Mir i alguns erudits mallorquins, la Confraria de la Bellesa, associació per a l’exaltació de la natura i l’estudi de la pintura i la literatura.

Si hi ha una figura del segle XIX el mecenatge de la qual s’estén fins a l’actualitat és Guillem Cifre de Colonya (Pollença, 1852 - Lió, 1908), especialment dirigit a eradicar l’analfabetisme a Pollença. Guillem Cifre de Colonya reuní un grup d’amics i, el 1879, fundà la Institució Lliure d’Ensenyament, rèplica de la de Madrid. L’escola, molt avançada en el sistema educatiu i de foment de la cultura del país, va acabar la seva singladura amb l’esclat de la Guerra Civil. Precisament per fomentar l’estalvi entre els seus alumnes, l’any 1880, fundà la caixa d’estalvis de Pollença: Caixa Colonya, des del 1982, convoca els Premis Anuals de Narrativa Infantil i Juvenil que duen el nom de Guillem Cifre de Colonya, i avui és una de les poques entitats financeres que mantenen el concepte de caixa d’estalvis, amb la tasca de suport social i cultural que això implica.

Situats a Eivissa, resulta curiosa la tasca de mecenatge arqueològic desenvolupada per Joan Roman i Calbet (Eivissa, 1849 - Madrid, 1910). La seva recerca com a arqueòleg el convertí en un dels grans col·leccionistes de l’illa i en peça clau de la Societat Arqueològica Ebusitana , que seria la llavor delMuseu Arqueològic d’Eivissa (fundat el 1907).

Entram al segle XX

Si bé a Catalunya és notori que el mecenatge va créixer sobretot durant les dictadures de Primo de Rivera i Franco i, en molts moments, va anar a contracorrent per defensar la cultura del país davant l’hostilitat de l’Estat, no és aquest el cas de les Illes Balears. Un dels mecenes mallorquins del segle XX, Joan March Ordinas, no tenia en realitat esperit filantròpic i, com és sabut, no només no actuà al marge del poder polític, sinó que finançà el cop d’estat de Franco i en recollí els beneficis. En tot cas, Joan March (Santa Margalida, 1880 - Madrid, 1962) protegí l’intel·lectual Joan Mascaró, qui exercia de professor del seu fill, Joan March Servera. Va ser Joan Mascaró qui l’animà a crear, el 1955, la Fundació Juan March, amb seu a Madrid però també a Palma, amb la voluntat d’afavorir, mitjançant una política d’ajudes, beques i pensions, l’estudi, la investigació i la creació en els camps de la cultura i de la ciència. Al fundador de la Banca March també se li deu la construcció de l’Hospital Joan March, que es va començar el 1928 però que no va ser inaugurat fins al 1945. Aquest centre hospitalari va ser una donació de la família March al poble de Mallorca.

Un vertader esperit de mecenes de la cultura és el que va tenir el seu fill, Bartomeu March Servera (Palma, 1917 - París, 1998). Bartomeu March, allunyat dels negocis bancaris i industrials de la família, va centrar la seva vida en la configuració d’un patrimoni cultural immens, especialment d’obres d’art, arqueologia i, amb una gran repercussió per a la seva illa, de fons bibliogràfic. La Biblioteca Bartomeu March de Palma, que gestiona la fundació que du el seu nom, és un referent per a qualsevol investigació local. Així mateix, en memòria del seu difunt fill, Joan March Cencillo, la Fundació Bartomeu March convoca un concurs de novel·la breu. Joan March Cencillo, des de la seva finca de Son Galceran, també promocionà la literatura i la música.

A Menorca, al segle XX, destaca la figura de Fernando Rubió Tudurí (Barcelona, 1900 - Mongofra Nou, 1994). Aquest farmacèutic, fundador dels laboratoris Andrómaco, té entre les seves tasques de mecenatge la restauració de l’orgue de Santa Maria de Maó (1947), els Premis Menorca de novel·la i biografia, el suport econòmic a l’Ateneu de Maó, la promoció de la Capella Davídica de Ciutadella, l’ajuda a la creació del premi Born de teatre, la restauració de l’església dels Socors de Ciutadella i la donació dels orgues dels Socors i de la Catedral de Menorca, entre d’altres. La Fundació Rubió i Tudurí desplega la seva activitat en els àmbits de la cultura humanística, científica i social per als menorquins.

A Mallorca, un dels grans mecenes de la cultura al segle XX ha estat l’editor Pere A. Serra. Ja el 1953 fundà l’editorial Atlante, des de la qual dugué a terme la publicació de novel·les com Bearn, de Llorenç Villalonga, i La familia de Pascual Duarte, de Camilo José Cela, traduïda al català. Així mateix, edità El vol de l’alosa, obra il·lustrada amb 21 dibuixos originals de Joan Miró i 19 poemes de diversos autors mallorquins. Tot i l’ajut públic, Pere Serra impulsà i mantingué la Gran Enciclopèdia de Mallorca i la Gran enciclopèdia de la pintura i l’escultura a les Balears, entre d’altres. El 1992, va ser un dels impulsors i promotors del Museu d’Art Contemporani de Valldemossa i el 1996 projectà la creació de la Fundació d’Art Serra, des de la qual impulsà el museu Es Baluard, inaugurat el 2004.

Per acabar, en art, no podem oblidar la tasca que va fer l’artista Joan Miró, qui a més de crear la Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca, donà obres a les galeries 4Gats i Pelaires i impulsà l’obra de noves generacions d’artistes.