Balears 07/10/2017

L'eix ideològic i el nacional en el comportament electoral illenc

Guillem Bestard
5 min
Gràgic

PalmaNombroses preguntes sobrevolen l’univers electoral de les Illes Balears. Algunes apunten directament al PP: per què ha estat sempre el partit més votat en les eleccions autonòmiques? Com és que el 2015 obté els seus pitjors resultats electorals? Quin sentit té passar de José Ramón Bauzá a Biel Company com a president del PP? I d’altres apunten a l’escenari complet: per què les eleccions autonòmiques del 2015 donaren lloc al parlament amb més diputats pertanyents a partits d’àmbit no estatal de la història?

El perquè del vot dels electors

Des de la ciència política s’han desenvolupat diversos models explicatius del vot. Un dels més rellevants és el model de proximitat o model espacial de vot, segons el qual l’elector decideix votar aquell partit més proper a ell en l’espai polític. El que fa l’elector, doncs, és situar-se a si mateix en l’espai polític i triar aquell partit que menys s’allunya de la seva posició.

La lògica de proximitat, a priori senzilla, es complica una mica quan hi ha més d’un eix de competència política, ja que no es té per què suposar que cada eix tengui la mateixa importància per al votant; és a dir: els ciutadans poden prioritzar un eix per sobre d’un altre. Assumint que a les Illes Balears, en les eleccions autonòmiques, hi ha dues dimensions de competència política –una d’ideològica, esquerra-dreta, i una de nacional, centralisme-descentralització–, aquest article pretén explicar quina dimensió és més rellevant per als illencs a l’hora de votar.

Posicions a les Illes Balears

Vegem en primer lloc les posicions d’electors i partits els anys 2010, 2012 i 2015. Al primer gràfic s’observa que el conjunt dels electors s’autoubica de mitjana al centreesquerra amb una lleugera tendència cap a la descentralització. Per partits, el PSIB-PSOE és el que més s’atraca a la posició dels electors, percebut al centreesquerra amb una posició tendent a la descentralització. Pel que fa al PP i PSM/MÉS, les posicions són oposades; així, mentre que el primer és percebut com un partit de dretes i centralista, el segon és ubicat pels electors a l’esquerra amb una posició favorable a la descentralització. També són oposades les evolucions en l’eix nacional d’ambdós partits, possiblement a causa d’un mateix factor: les polítiques del Govern Bauzá i la consegüent obertura d’un escenari de confrontació que intensificava els pols.

El pes de cada eix

A partir de les posicions d’electors i partits en els eixos es pot conèixer el pes que cada dimensió té sobre el comportament electoral. Es tracta de posar en relació dues informacions: la probabilitat de votar cada partit, d’una banda, amb les distàncies entre la posició dels individus i la dels partits en els eixos, de l’altra. Així es pot determinar què afecta més la probabilitat de vot, si l’eix ideològic o l’eix nacional.

En aquest sentit, el segon gràfic mostra l’efecte que una major distància en els respectius eixos té sobre la probabilitat de votar els diferents partits. Reprenent la lògica de proximitat, cal esperar que l’efecte sigui negatiu: com més allunyat s’està d’un partit, menys probabilitats hi ha de votar-lo. La magnitud de l’efecte d’una i altra distància sobre la probabilitat de vot és el que permet determinar la importància de cada dimensió.

En general, es pot observar que els illencs atorguen un major pes a la dimensió ideològica que no pas a la dimensió nacional en les eleccions autonòmiques, és a dir: per entendre el comportament electoral dels illencs és més important la distància en l’eix ideològic que no pas la distància en l’eix nacional. D’alguna manera, les característiques de la política illenca vaticinaven l’obtenció d’aquests resultats, ja que qüestions relacionades amb el grau de centralització política de l’Estat no sempre encapçalen l’agenda.

Més enllà del balanç general, resulta interessant analitzar els resultats obtinguts per als diferents partits. Així, la probabilitat de votar el PSIB-PSOE els anys 2010, 2012 i 2015 estava més condicionada per la distància en l’eix ideològic que no pas per la distància en l’eix nacional; és a dir: estar allunyat del PSIB-PSOE en l’eix ideològic era més important per entendre el seu vot que no pas estar allunyat d’aquest partit en l’eix nacional.

Pel que fa al PSM/MÉS, la seva probabilitat de vot estava condicionada tant per la distància en l’eix ideològic com per la distància en l’eix nacional. Que ambdós eixos fossin importants per explicar el seu vot segurament deriva del fet que estracti del principal partit d’àmbit no estatal de les Illes. Afegint-hi elements d’anàlisi, es poden treure algunes conclusions sobre els resultats electorals de MÉS el 2015. Abans dèiem que les polítiques del Govern Bauzá obriren un escenari intens de confrontació política. En tant que la confrontació pivotava, sobretot, al voltant de qüestions identitàries, l’escenari que s’obrí pot traduir-se com una activació de la dimensió nacional. Amb això, està demostrat que l’activació d’una dimensió nacional afavoreix electoralment els partits d’àmbit no estatal –fins al punt que molts d’aquests partits activen ells mateixos la dimensió nacional amb l’objectiu d’obtenir un rèdit electoral. Per tant, els bons resultats obtinguts per MÉS el 2015 –potser també els d’El Pi– s’expliquen, en part, per l’activació de la dimensió nacional derivada del Govern Bauzá.

El cas del PP és, per les particularitats que presenta, el més interessant. Si abans dèiem que calia esperar una relació negativa entre una major distància en els eixos i la probabilitat de vot, el cert és que els anys 2010 i 2012 la relació per al PP era positiva. Això implica assumir que no afectava gens la probabilitat de votar el PP com d’allunyat s’estigués respecte d’aquest partit en l’eix nacional. Dit amb altres termes: els anys 2010 i 2012 el PP neutralitzava la dimensió nacional.

Aquesta capacitat del PP per neutralitzar la dimensió nacional segurament ha estat una constant històrica. Una capacitat que entronca amb aquell vell joc de malabars canyellista que tant li fa aprovar una llei de normalització lingüística com declarar-se més espanyol que el Cid Campeador. El 2015, però, les coses canvien per al PP i per primera vegada l’eix nacional determina el seu vot: com major distància en l’eix nacional, menor probabilitat de vot. Aquest canvi, aquest deixar de neutralitzar la dimensió nacional, inqüestionablement té a veure amb el pas de José Ramón Bauzá pel Consolat de Mar i pel carrer del Palau Reial.

Havent deixat de neutralitzar la dimensió nacional i amb els pitjors resultats electorals de la història carregats a la seva esquena, Bauzá cau –o el fan caure– i entra en escena Biel Company. Aquesta jugada es pot interpretar com un intent de motu proprio per tornar a neutralitzar la dimensió nacional, per tornar a la tranquil·litat canyellista. Però Biel Company no ho tendrà gens fàcil, si més no per dos motius. En primer lloc perquè l’expresident Bauzá va obrir la caixa de Pandora, i el seu record és encara –i serà a curt termini– ben viu. Serà capaç Biel Company de tancar o contenir la caixa dels trons? Internament, podrà reconciliar regionalistes i espanyolistes? En segon lloc, el canyellisme neutralitzava la dimensió nacional, però ho feia a la Mallorca de Gabriel Cañellas. Serà el neocanyellisme capaç de neutralitzar la dimensió nacional a la Mallorca de Biel Company, ergo a la Mallorca del 2017? Convé acabar l’article com ha començat: amb interrogants.

stats