L'educació que vol canviar el món

POllença.El matí després que 5.000 persones s'unissin a Porreres en un concert per donar suport als docents de les Illes en la seva vaga indefinida, Pollença es despertà amb 670 professors, molts d'ells presents la nit abans al poble del Pla, reunits en les jornades 'Educació per a la vida', l'objectiu de les quals és impulsar noves iniciatives educatives basades en l'aprenentatge integral en què ment, ànima i natura es conceben com un tot indissociable.

El convent de Sant Domingo de Pollença s'ha convertit aquest cap de setmana en la seu d'aquestes jornades, organitzades per l'associació Poc a poc, que des de fa nou anys du a terme aquest tipus de trobades, que en les tres darreres edicions s'han centrat en l'educació. "És a partir de l'educació que s'ha de començar a canviar el món", explica Guillem Ferrer, impulsor de la iniciativa. Sota la seva batuta, les paraules de Fritjof Capra, qui ha introduït els horts ecològics a les escoles; o de Carlos González, qui posa en pràctica l'educació basada en el potencial de l'alumne, han servit per compartir experiències i inspirar els mestres assistents en l'aplicació de nous mètodes educatius a les seves aules.

Referents de l'educació holística

La jornada de dissabte s'inicià amb una meditació conjunta amb Satish Kumar. L'activista ecologista indi pronuncià una conferència en què animà els docents a esforçar-se per trobar el potencial de cada alumne, perquè aquest "flueixi" i trobi el seu camí. D'aquesta manera, apuntà, igual que cada llavor es pot convertir en arbre, l'alumne té tot un potencial intrínsec que necessita de les condicions idònies per realitzar-se: és allò que en l'arbre seria la llum del sol i l'aigua que el rega. Kumar va defensar també la importància de l'espiritualitat i la connexió amb la natura per assolir un coneixement complet.

Precisament aquesta teoria, que es basa en la unió de la ment, l'ànima i la natura, ha estat batejada com a educació 'holística', és a dir, del 'tot', i fou el nexe d'unió entre totes les experiències explicades pels diferents ponents. Fritjof Capra, doctor en física i autor del llibre Ecoalfabet , va destacar el vincle entre el coneixement i la naturalesa. Segons Capra, la manera com menjam ens defineix, tant biològicament com culturalment. Per tant, la introducció de l'hort i la cuina a l'escola és una eina educativa cabdal.

El pedagog Carlos González introduí el concepte de la "reeducació de l'educació", és a dir, educar més enllà de les creences culturals i familiars imposades. Es tracta de començar de zero per permetre que l'alumne tingui llibertat d'elecció com a creador a partir d'allò que realment sent, no subjecte a les convencions socials.

Els ensenyaments que aquest cap de setmana han ocupat el convent pollencí, però, no són només teòrics, sinó que estan destinats a aplicacions pràctiques que ja s'han començat a desenvolupar a l'illa. Alguns exemples, que es mostraren durant les jornades, són l'hort ecològic de l'escola Rodamilans de Sineu i l'ecoescola Ses Marjades de Sóller.

A favor dels "verds"

La polèmica per l'aplicació del TIL fou present també en les jornades. Isabel Cerdà, pollencina, directora general de la Conselleria d'Educació i defensora de la política educativa de Bauzá, seia a primera fila quan Satish Kumar mostrà el seu suport als docents i els instà a unir-se a l'educació holística. "Amb ella anireu més enllà de la protesta i ningú no us podrà aturar", afirmà. Més tard, la filòsofa, científica i activista Vandana Shiva posà com a exemple de revolució educativa la manifestació del 29S. "He vist els diaris amb totes aquestes camisetes verdes al carrer. Això és el poder", apuntà, i elogià la protesta en defensa de la llibertat i la desobediència civil, i la comparà amb la seva lluita per mantenir la diversitat de les llavors locals enfront de les multinacionals del món agrari.