L’eclèctic fluir de la dansa contemporània

Palma'Fiume', 'river', 'rivière', 'fluss', 'río'... el riu de la dansa, de llit irregular, cabal variable, de tons diversos, polifonies i llengües que es creuen i travessen territoris ignots i també de coneguts, múltiples... fluent i confluint en un idioma universal.

El ball i la bellesa dels cossos espremuts, expressions impossibles, escorços que mostren el dolor i l’alegria. Palma viu des d’aquest dimarts el seu festival de dansa, gestionat enguany directament per l’Ajuntament.

Es tracta d’una edició heterogènia amb espectacles comunitaris, com el 'Ballamunt' que Mariantònia Oliver ha fet amb els veïns del barri actiu i gentrificat de Canamunt. Una peça construïda amb el talent i les ganes d’uns quants homes i moltes dones i nines que ompliren divendres el pati de l’Arxiu del Regne de Mallorca. Coreografies ben interpretades que empatitzaren amb l’espectador. Un treball d’aquests que de veritat acosten l’art a les persones, i les hi impliquen.

També un exercici democràtic, com 'La Partida', de Vero Cendoya (avui a la plaça d’Espanya), que va triomfar a Tàrrega i allà on s’ha presentat. Crítica social que posa el mirall davant un món massa vegades estúpid. Ressons antropològics per a un tractat sobre la condició humana, en ocasions poc humanista.

Propostes més o menys infantils: 'Volen volen' –també d’Oliver– o 'Mima & Katastrofik' (d’Au ments) –un conte bellíssim, màgic, amb dibuixos de Max, dirigit per Marc de Pablo i Tomeu Gomila, i interpretat per Leticia Hoz i el mateix De Pablo, que són molt bons. I muntatges d’artistes consagrats, estrelles en el seu àmbit, com 'Perra de Nadie', de Marta Carrasco, i 'Cabeza', de Daniel Abreu, dos Premis Nacionals de Dansa, ni més ni menys, i fins i tot cinema: 'The Company', de Robert Altman, i 'Espera al último baile', de Thomas Carter.

Plats forts

La peça de Carrasco arribarà dissabte vinent. Abreu fou qui obrí la llauna del festival, en una sala petita del Principal plena a vessar de públic atret per la figura, el nom i també el record de 'Silencio', una meravella que va dur al Xesc Forteza fa un parell d’anys. La comparació no hauria de fer perdre de vista el mèrit que té Abreu, que crea del no-res, partint d’un escenari nu, en blanc, per donar forma a una història d’orígens i trobades incerts. És un treball orgànic, hipnòtic per moments, una aproximació a un món desconegut; potser una illa deserta, un planeta per descobrir... la plàstica i els conceptes interpretables en comunió estètica.

Molt menys públic hi havia dimecres al Xesc Forteza per veure la companyia italiana Borderline Danza. 'Body Moods' és un 'divertimento' a estones i un catàleg de reflexions també sobre les relacions humanes i els clixés sobre temperaments, personalitats... Interactuació amb el públic, eficàcia en la posada en escena i quatre bons ballarins capaços d’integrar l’humor amb una petita dosi de provocació i bastant de psicologia de manual d’autoajuda.

I queda molt

Queda una setmana de festival, en la qual veurem 'Undostresundos', que va ser un èxit en el Temporada Alta de fa dos anys, amb Albert Quesada i Zoltan Vakulya; 'Ignoto', de la companyia d’Antonio Ruiz; 'Inestable', una magnífica peça de Cintia de Luis i Aina Aulí que va ser finalista del darrer certamen d’Art Jove d’arts escèniques; 'Rataplam', també de 'Mao' Oliver, amb la interpretació d’Aina Pascual, Jaume Manresa i Pedro Mas, i el retorn de 'Crotch', un muntatge necessari dirigit per Catalina Carrasco, una galtada al patriarcat i als estereotips, un cant a la diversitat.

Així mateix, de lluny arribarà 'Que dia é hoje' (Brasil) i 'Ballenas. Historia de gigantes' (coproducció espanyola, mexicana, xilena i uruguaiana).

No sé si el Palma Dansa d’enguany és de transició cap a una edició més extensa i de més qualitat, però a mi em sembla un cartell digne. Ara només falta que el públic hi respongui.