INFRAESTRUCTURES ALS LLIMBS

L’antiga presó de Palma resisteix, tot esperant el dia de la seva redempció

Cort vol canviar el PGOU, que preveu tomar-la, i convertir-la en un espai multifuncional

De tots els grans edificis en desús que hi ha a Palma, l’antiga presó és el que fa més anys que està en via morta. Fou abandonada al voltant del canvi de segle; així ho estableixen els darrers vestigis que s’hi troben: a la infermeria, un adhesiu d’un conegut diari esportiu celebra la setena Champions del Reial Madrid damunt el calaix principal de l’arxiu. Al que fou la cuina, diaris de finals de 1998, en castellà i en anglès, permeten fer un petit viatge a través del temps: la tragèdia de l’huracà Mitch, el cas Lewinsky, el president Jaume Matas i ETA protagonitzen els darrers titulars que es van poder llegir en unes instal·lacions que encara fan olor de fregit i on taques d’oli greixós estan escampades per terra, capaces d’arruïnar el calçat del visitant despistat.

Les cel·les són, òbviament, l’element que desperta més expectació. Són espais de pocs metres quadrats que, avui dia, presenten un estat deplorable. Els sanitaris estan destrossats, hi ha runa pertot i la humitat escrostona les parets. Un element es manté immutable al pas del temps: les bases metàl·liques damunt les quals els presos havien de dormir. A simple vista, fa la sensació que tot aquell qui fes més d’1,70 ho tindria complicat per descansar estirat. La minúscula finestra permet connectar lleugerament amb la visió del món que tenia el reclús, si bé el paisatge postapocalíptic que ofereix la pista de bàsquet consumida pel rostoll és, sens dubte, diferent de la que hi devia haver durant els anys d’esplendor de la instal·lació, on fins a un miler de presos van arribar a compartir, amuntegats, aquestes parets.

Els ecos del passat ressonen per totes les dependències: restes de tambors gegants a la bugaderia; un llibre de registre d’obres de manteniment en el qual, precisament, ja s’advertia dels problemes d’humitat a les cel·les; tetrabrics de llet de marques desaparegudes; botelles de licor barat; desenes de catèters escampats per la infermeria; una bàscula abandonada al pati... Hi ha un element, però, que trenca amb la sordidesa i que dóna pistes sobre el futur d’un edifici que, durant dècades, fou contemplat amb temor.

La creativitat podria anar a la presó

En una de les garites dels vigilants, s’hi pot llegir el que sembla un programa d’actuacions. En efecte, a l’antiga presó s’hi van dur a terme mostres de microteatre, quan les instal·lacions no presentaven un aspecte tan deplorable, i les cel·les s’empraven com a escenaris per on el públic s’anava trobant les diverses actuacions. Ara, l’Ajuntament estudia seriosament convertir la infraestructura en un centre multifuncional que pugui acollir activitats artístiques i serveis per al barri: locals d’assaig per a músics, espais de creació i, fins i tot, una sala polivalent que podria ser l’escenari per a espectacles de tot tipus i actes organitzats per les associacions del barri. El primer obstacle per aconseguir-ho és revisar el Pla General d’Ordenació Urbanística (PGOU), redactat a finals de 1998 i que preveu tomar l’edifici i emprar el solar per erigir-hi un centenar d’habitatges de protecció oficial, a més de construir un nou accés a la via de cintura que descongestioni el trànsit per la rotonda de l’Ocimax. “Hi ha una visió en aquella època que la presó fa nosa”, admet el director general d’Urbanisme, Gabriel Horrach, qui explica que els darrers mesos s’hi han organitzat diverses visites amb tècnics i entitats amb l’objectiu d’acumular idees per al seu ús futur. Cada vegada que hi va, admet, descobreix noves possibilitats i, malgrat que el cost de la rehabilitació serà ben elevat, considera que, a primer cop d’ull, l’estructura de l’edifici no ha quedat malmesa i és encara aprofitable. “Les presons no les feien de qualsevol manera. Es construïen amb materials resistents, per motius de pura lògica”, assenyala mentre va comprovant la gruixa de les parets donant-hi copets amb els artells.

Horrach reconeix que hi ha molta feina a fer i que encara no s’ha valorat seriosament el cost de la rehabilitació, però la idea de convertir l’antiga presó en un refugi creatiu agrada molt a l’equip de govern. Hi ha altres iniciatives privades, com la proposta d’un empresari alemany de convertir-la en un museu de cotxes antics d’alta gamma, que no engresca tant, perquè es considera que no aportaria cap valor afegit als veïns del barri.

Una operació beneficiosa

El futur de l’antiga presó és menys complex de resoldre que el d’altres infraestructures emblemàtiques com la de Son Dureta. En aquest cas, si més no, ja s’ha resolt la qüestió de la titularitat de l’edifici. El juliol de 2013, l’Ajuntament de Palma i la Societat d’Infraestructures i Equipaments Penitenciaris (SIEP) van signar l’acord pel qual Cort es quedava amb l’edifici a canvi d’una permuta de terrenys. El cost total de l’operació per a l’Ajuntament va ser de 186.000 euros, una xifra molt allunyada dels 1,7 milions que reclamava inicialment l’Estat. Els terrenys, segons va publicar la premsa en aquell moment, estan taxats en 3,8 milions d’euros.

Qui llavors era titular d’Urbanisme, Jesús Valls, va fer una crida a la inversió privada assegurant que Cort no tenia múscul financer per invertir. De fet, ja es va citar el projecte del museu de cotxes antics i s’advertia que la iniciativa incloïa oferta complementària com l’obertura d’un restaurant i, fins i tot, d’un hotel. Ara, el nou equip municipal pretén tornar al barri uns equipaments que sempre foren vistos amb recel pels veïns.

EDICIÓ PAPER 22/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF