L’ametlla mallorquina, en perill d’extinció

PalmaA final de segle XIX, el principal cultiu de Mallorca era la vinya. Aquesta disminuí força a causa de la filoxera i va ser substituïda per llargs i extensos camps d’ametllers. La reconversió va ser molt rendible per a l’illa_ l’arbre es va adaptar molt bé a Mallorca perquè, a banda de la bona aclimatació, és un cultiu no excloent i permetia sembrar cereal i que les ovelles pasturassin per davall els arbres. Estem parlant d’uns fets que s’esdevenien a principis del segle XX, però que van portar bones conseqüències durant tot el segle, perquè la Mallorca agrícola era productiva. Als anys 50, les Balears era una de les comunitats que produïa més ametlla de tot Espanya, la indústria estava molt cotitzada. Recordam les estampes d’ametllers florits que varen atreure els primers turistes a l’illa. A finals dels anys 80 començà el nou programa de la Unió Europea de Pla de millora de l’ametllerar, a partir del qual es començaren a fer plantacions grosses d’ametllers a la península. A les Illes aquesta iniciativa també fou ben rebuda i subvencionà les plantacions i incentivar els adobs. Això féu que es començassin a abonar molt els fruiters, perquè arribaven subvencions europees. La maquinària agrícola era de cada vegada més potent i profunda. El sector patia una gran davallada de preu a causa de la invasió de l’ametlla americana. Això va fer que el cultiu entràs en regressió. Com que va abaixar el preu de l’ametlla, la gent va deixar de cultivar i com que els costos de producció disminuien es van cerar altres formes de cultivar, com ara agrupar finques o que un mateix pagès dugués moltes hectàrees o extensions més grans. Aquest fet va provocar, doncs, que el cultiu entràs en regressió (quan un cultiu entra en regressió es debilita) i es trobàs envaït pels fongs.

Regressió

Com que l’ametllerar no resulta rendible, els propietaris l’intenten mantenir per llenya, que passa a ser un subproducte que només té falor si es poden els arbres, l’única manera d’extreure’n el producte. Aquest fet, però, provoca que es facin les ferides més grosses i de manera més brusca, ja que es fa feina amb maquinària més grossa i a més fondària i, per tant, les nafres són més profundes. Les arrels, que ja eren molt superficials, també, hi surten perjudicades. Si a més els equips de feina van d’una finca a l’altra sense prestar atenció a la neteja escrupolosa de les eines, fa que s’estenguin més les malalties. Així ho apunta l’enginyer agrícola Antoni Martorell, qui afegeix que “quan a una zona, com ha passat a Son Carrió, es comença a estendre una malaltia com els fongs, la malaltia prolifera i no hi ha manera de combatre-la, perquè els fongs de la llenya estan l’interior i l’única solució és mutilar l’arbre”. Aquest fong de la llenya ja el trobam present a la vinya i són els mateixos fongs que afecten les oliveres d’Itàlia. Però cada fong està especialitzat en una espècie -hi ha entre tres i quatre famílies de fongs. Els fongs provoquen que l’arbres es debiliti, cosa que, amb la deixadesa d’aquests cultius i la sequera, mena cap al final d’un cicle. És, també el cicle de la vida: un monocultiu d’ametllerar de més de 100 anys és difícil que pugui sobreviure, encara més si es veu agreujat per les condicions d’abandonament, sequera i malaltia. La sequera dificulta doblement la situació de l’ametllerar. D’aquesta manera, a les Illes l’alternativa passaria pel regadiu del cultiu mitjançant aigua depurada o aigua regenerada que permeti mantenir una ametlla de qualitat. De fet, la qualitat és el que sempre ha caracteritzat aquesta fruita seca autòctona, així com la seva diversitat d’espècies i olis que fan que sigui més bona. L’ametlla mallorquina permet fer un producte de més qualitat.

Solució

La solució podria passar per cercar un cultiu alternatiu. Però com que és difícil substituir els ametllerars per un cultiu alternatiu, s’ha fet una recerca per cercar un peu que fos compatible. Aquest fet va tenir molta importància en els híbrids d’ametller i melicotoner i ha estat molt idoni per a les extensions en regadiu. En canvi, per a les parcel·lacions en secà no resulta rendible. Potser es podria plantejar substituir-los per garrover o figuera.

Segons Jaume Fornés, geògraf i estudiós de les varietats tradicionals d’ametller de Mallorca, “faig una recerca de fonts bibliogràfiques de finals del segle XIX i principis de segle XX per conèixer quines eren les varietats locals i com han anat evolucionat, i també llistats de pagesos que acudien a exposicions universals i altres troballes documentals, però sobretot mitjançant fonts orals de la pagesia de Mallorca”. “A través d’aquesta recerca t’assabentes que hi ha varietat que segurament han desaparegut, però que cal contrastar, ja que hi ha una gran riquesa lingüística arreu de l’illa i depenent de la zona de Mallorca a una varietat se li diu d’una manera, i a una altra, d’una altra. Per aquest motiu vaig analitzant i agafant mostres del fruit, de la soca, de la maduració, la floració, etc. Du molta feina perquè a les Illes hi ha una gran biodiversitat del cultiu. És un arbre que es troba a tots els municipis de Mallorca, fins i tot a la Serra de Tramuntana, encara que en menor mesura, però sobretot el trobem a les zones de Migjorn, Pla, Llevant i Sud”. “En la investigació, m’he trobat que hi ha hagut molta substitució de varietats locals per altres de foranes. A més el deteriorament del cultiu, els preus baixos, i la manca de relleu generacional han afectat aquest cultiu tan nostrat”, diu Fornés, qui afegeix que “una de les grans preocupacions amb les quals m’he trobat és la pèrdua de material vegetal i també de fonts orals. Els pagesos que en tenien coneixement, aquells que coneixen perfectament les varietats perquè les treballaven amb les mans, alguns ja no hi són”. La situació actual és que moltes finques han estat abandonades, la sequera els ha agreujat i molts s’han mort perquè són vells. “Els pagesos que he visitat estan molt preocupats perquè no plou i perquè no saben com fer front a les malalties, no tenen informació de com han de reaccionar”. Les zones més afectades són les de Son Servera, Son Carrió, Manacor i Sant Llorenç on no hi queden pràcticament ametllers antics, només alguns de testimonials. A les zones de Campos, Llucmajor i Santanyí els arbres són més vells, són les reminiscències d’un cultiu que sustentava les famílies, uns arbres més afectats que no pas a la zona del Raiguer, que ha tingut més reconversió vegetal.

La sequera ha afectat més els cultius marginals

El director general d’agricultura, Mateu Ginard, ha assenyalat que “coneixen bé aquesta problemàtica i que en la línia d’ametllers vells, la sequera que pateixen les Illes els ha afectat molt, sobretot en aquells cultius marginals i de finques que no estan a nivells de producció adequats. La Conselleria d’Agricultura a través de IRFAP està preparant una línia per a la prospecció de varietats amb la finalitat de recuperar i ampliar la col·lecció d’ametllers antics i afegir-los a catalogació. Segons Ginard “amb una situació de sequera, els ametllers que pateixen més són els vells, sobretot a causa dels fongs de la fusta”. Pel que fa als cultius de secà, joves, d’entre 5, 10 o 20 anys i en plena producció, “s’ha de veure encara com els afectarà la sequera”. De moment, els informes assenyalen que no s’han incrementat els avisos d’afectació, sinó que s’haurà d’esperar a la completa floració, en funció de com evoluciona l’any. Segons Ginard, “des de la Conselleria tenim previst per enguany una línia d’ajudes per a la replantació d’ametllers, per reposar les faltes, així com línies d’ajudes per a les noves plantacions d’ametllerar”.