Balears 23/06/2013

L'aigua del Nil enfronta Egipte i Etiòpia

La construcció del macroembassament del Renaixement amenaça el sector agrícola egipci

Ricard G. Samaranch
3 min
AIGUA I AGRICULTURA Un agricultor egipci mostra el sòl d'una finca que s'ha d'irrigar amb aigües del Nil a Al-Dakahlya, a uns 120 quilòmetres  del Caire, en una imatge d'aquesta setmana. . 02. Imatge de satèl·lit del delta del Nil i  la península del Sinaí. La vida d'Egipte s'organitza al voltant del riu.

El CaireMentre el Caire constitueix el cervell d'Egipte, la seva espinada són els fallahin , els camperols que no només han proporcionat els reclutes a l'exèrcit des de fa segles, sinó que amb els seus impostos han sostingut l'estructura estatal més antiga de la humanitat. Encara avui l'agricultura dóna feina a més d'un 30% dels egipcis, un sector econòmic i un mode de vida amenaçats per la construcció de l'embassament del Renaixement, al Nil Blau.

"Aquí preocupa la reducció de l'aigua del Nil, ja que comportarà la pèrdua de milers d'hectàrees de conreu i, per tant, milers de llocs de treball", comenta l'Alaa, un venedor ambulant originari del sud del país, fill i nét de fallahin . "Darrere del conflicte de l'aigua s'hi amaga Israel, que ha establert aliances amb altres països de la riba del Nil per collar el país àrab més poblat", afegeix.

Importants interessos econòmics i geopolítics es barregen en el vell litigi que enfronta Egipte i Etiòpia per l'aigua del Nil. La distribució actual de les quotes data del període colonial. Sota els auspicis del Regne Unit, que considerava Egipte una de les joies de la corona, el 1929 es va firmar un acord internacional que situava Egipte en una posició privilegiada, amb més de 50.000 milions de metres cúbics sobre un total de 84.000.

Canvi de pesos

Debilitats per guerres intestines i governants ineptes, els països de l'Àfrica subsahariana van haver d'acceptar aquest statu quo durant dècades. No obstant, els últims anys el pes dels actors involucrats ha canviat. No és casualitat que Etiòpia anunciés l'ampliació del projecte de l'embassament del Renaixement uns mesos després de la revolució, amb un Egipte immers en la inestabilitat i el caos. Des de llavors, Addis Abeba ha optat per una política de fets consumats. Al bàndol egipci, més aviat hi regna la confusió.

Mubàrak va optar per ignorar Etiòpia, fent bones les amenaces del seu predecessor, Anuar al-Sadat, de fer esclatar una guerra si Etiòpia s'atrevia a construir un gran embassament al Nil Blau. Conscient de la renovada fortalesa d'Addis Abeba, Mursi va optar per la cooperació, buscant influir en el desenvolupament del projecte. L'anunci recent de l'acceleració de la construcció de la presa ha desfermat una onada nacionalista a Egipte. Alguns polítics van advocar per sabotejar l'empresa, mentre que Mursi advertia que "totes les opcions són damunt la taula".

"No té sentit que Egipte apunti a una sortida militar en una posició de debilitat. Cal que presentem el nostre cas a la comunitat internacional, i sobretot als països i les institucions donants d'ajuda internacional", sosté a l'ARA Gamal Soltan, investigador del think tank Al-Ahram.

Des d'Etiòpia es nega que l'embassament hagi de perjudicar Egipte, ja que no s'utilitzarà per irrigar terrenys. L'objectiu del projecte és convertir el país en una potència regional en l'àmbit de l'energia elèctrica, que pretén exportar als països veïns. La majoria de països de la conca van firmar un acord el 2010 que redistribueix les quotes actuals, i que redueix les d'Egipte i el Sudan, els únics que no l'han firmat.

El Caire desconfia de les promeses d'Addis Abeba. No volen donar-los la clau del Nil, i temen que l'evaporació de l'aigua redueixi el cabal del riu fins i tot si, en efecte, no es fa servir per regar. El seus arguments són de tipus legal, però també de justícia. Gràcies a la pluja i les aigües subterrànies, Etiòpia compta avui amb uns recursos hídrics que dupliquen els d'Egipte, que depèn en més d'un 90% de l'aigua del Nil.

stats