L’Estat qüestiona l’impost als cotxes de segona mà

PalmaMadrid qüestiona l’impost a la transmissió de vehicles usats aprovat pel Govern de José Ramón Bauzá, perquè considera que la nova taxa és contrària a les lleis tributàries. El ministre d’Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, ha fet saber de manera formal que la Comissió bilateral de cooperació entre l’Administració General de l’Estat i la Comunitat Autònoma de les Illes Balears ha d’iniciar negociacions “per resoldre les discrepàncies en relació amb l’article 28 de la Llei 8/2013, de 23 de desembre, de pressuposts generals de la Comunitat Autònoma per al 2014”, segons publicava ahir el Butlletí Oficial de les Illes Balears. L’article en qüestió modifica un gravamen als cotxes de segona mà, a banda de l’impost estatal que ja recapta la Direcció General de Trànsit.

Des de la Conselleria d’Hisenda asseguren que la discrepància fa referència a una qüestió tècnica, atès que el nou impost implica que es tributi a tipus fix, a diferència de com es feia fins ara, a partir del percentatge del preu del vehicle. Aquest fet pot provocar que, en alguns casos, la quantia de la taxa superi el preu del vehicle.

Des de l’Executiu balear adverteixen que tenen tres informes favorables al nou impost, que ha elaborat el Consell Superior per a la Direcció i Coordinació de la Gestió Tributària, dependent del Ministeri de Montoro.

Mecanisme preventiu

La Comissió bilateral, que actua com a òrgan de prevenció en les situacions de conflicte entre l’Estat i els governs de les comunitats autònomes, ha de designar ara un grup de treball “per proposar la solució que sigui procedent”. Com que l’Estat considera que el Govern de José Ramón Bauzá no té potestat per legislar com ho ha fet en aquest assumpte, se n’ha informat també el Tribunal Constitucional.

De fet, per tal d’evitar el col·lapse del Tribunal Constitucional, s’han anat creant les comissions bilaterals Estat - Comunitat Autònoma, que, entre altres funcions, actuen com a mecanisme preventiu per evitar que conflictes competencials arribin a l’alt tribunal, ja que l’Estat és un vigilant gelós i actiu.

Procés obert

Quan un ministeri, com és el cas del d’Hisenda, interpreta que hi ha una invasió de competències o visos d’inconstitucionalitat, es posa en marxa tot un dispositiu que inclou la notificació de l’article o articles que es consideren contraris a llei a la Comissió bilateral, que sol crear un grup de treball.

Aques grup de treball té un termini per arribar a un acord. En cas que l’entesa no es produeixi i, per tant, no es reformulin els articles en litigi, aleshores l’Estat sol interposar un recurs d’inconstitucionalitat.

En el cas de les transmissions patrimonials, juntament amb els actes jurídics documentats, són impostos derivats a les comunitats autònomes, que en poden fixar els tipus i les deduccions sempre que no contradiguin lleis estatals, com seria el cas en qüestió que ha provocat la reacció de Madrid.

En cas que no es produís l’acord en la comissió bilateral, el govern central presentaria recurs davant el Tribunal Constitucional per considerar que la llei entra en contradicció amb una norma estatal superior. De fet, l’anunci que publica el BOIB es comunica al Tribunal Constitucional com a passa prèvia a la presentació d’un recurs si no hi hagués acord.