“L’Estat està deixant de cuidar de les dones”
La manca de dotació pressupostària, principal obstacle per combatre la xacra social del segle XXI
PalmaEl proper dissabte, dia 25, es el Dia internacional contra la violència cap a les dones i, al llarg de tota la setmana, se succeiran tot tipus d’actes de denúncia contra aquesta xacra social. Dimecres, al Congrés dels Diputats, el president espanyol, Mariano Rajoy, haurà de respondre, en la sessió de control al govern, i a petició del PSOE, quan pensa posar en marxa les mesures previstes en el Pacte d’Estat en matèria de violència de gènere, aprovat el 28 de setembre. Poc se’n sap, de la implementació de les 213 mesures previstes, encara que el document aprovat establia un termini màxim de dos mesos per començar a ser executat. El dia que s’aprovà, però, el govern central ja advertí que el retard en l’aprovació dels pressupostos generals de l’Estat per a 2018 podria ajornar-ne la posada en marxa.
Precisament, aquesta subjugació de la disponibilitat econòmica a la voluntat política per posar fi al que l’ONU defineix com la vulneració dels drets humans més greu a escala mundial fou denunciada ahir a Palma per la sociòloga Begoña Marugan en unes jornades de conscienciació feminista organitzades per Esquerra Unida. La professora associada de la Universitat Carlos III lamenta la manca de concreció darrere del grandiloqüent anunci d’una dotació de 1.000 milions d’euros, en els propers cinc anys, associat al Pacte d’Estat. I no és una excepció. “La Llei contra la violència de gènere no és perfecta, però tretze anys després d’haver-se aprovat encara no ha estat implementada. I, per què? Doncs perquè no se l’està dotant de pressupost”, va afirmar en declaracions a l’ARA Balears.
Passes enrere
Marugan va posar sobre la taula que, des de l’arribada de Mariano Rajoy a la Moncloa, Espanya ha caigut del lloc 11 al 30 en el Rànquing Mundial d’Equitat. La manca de finançament també s’ha fet palesa en els programes ‘Igualtat, oportunitats entre homes i dones’ (que ha patit una retallada del 41% des de 2010) i ‘Actuacions per a la prevenció integral de la violència de gènere’, que, malgrat que el 2016 va augmentar un 9,9% la seva dotació respecte de l’any anterior, continua tenint un 10,8% manco de recursos respecte de 2010. “Un dels problemes cabdals és que es fan moltes declaracions de plany, de repulsa, però són purament superficials”, diu Marugan. “Crec que no es vol posar fi realment a la violència contra les dones perquè, si hi hagués aquesta voluntat, el que es faria és intentar eliminar la discriminació”, afegeix.
Una de les crítiques que fa la sociòloga al Pacte d’Estat contra la violència de gènere té a veure, justament, amb la definició. “Empram el concepte ‘violència de gènere’ -que és la violència exercida a les dones pel sol fet de ser dones, i que la reben en molts àmbits (públic, privat i de manera psicològica, sexual i econòmica)- i el reduïm només a les relacions estrictes de parella”, afegeix. La sociòloga aposta pel concepte de ‘violències masclistes’, “perquè les dones patim violència en molts àmbits i perquè si ens quedam amb el fet que la violència de gènere només són les dones assassinades i ens deslligam de la resta de violències, llavors no entenem el problema”. Aquests plantejaments, afegeix, són els que expliquen que, encara avui dia, hi hagi una escletxa salarial del 24% entre homes i dones a l’Estat.
Marugan admet que, tot i que considera que Espanya no pretén posar fi a la violència contra les dones, sí que es pot afirmar que vol posar fi als assassinats de dones. Amb tot, lamenta, “ni tan sols som capaços de posar-hi fre”. En aquest sentit, destaca que les xifres d’assassinats es mantenen similars els darrers anys. “Crec que tenim un problema gravíssim, perquè les administracions públiques es buiden de personal”, denuncia. “No hi ha una atenció per part dels treballadors públics, els serveis s’externalitzen, es contracta de qualsevol manera les persones que realitzen aquests serveis”, enumera.
Finalment, llança una crítica als mitjans de comunicació: “Aparentment, condemnen la violència, però també és curiós el tractament que fan de la informació. Després d’un assassinat, sempre s’esmenta si la víctima havia denunciat o no. I això què vol dir? Es responsabilitza el comportament de la dona del seu destí i no s’esmenta la responsabilitat que hi té l’Estat. Perquè l’Estat té la responsabilitat de cuidar de tota la ciutadania i, en canvi, està deixant de cuidar de les dones. Perquè no hi ha mitjans, no hi ha doblers i perquè, en el fons, la sensació és que no interessa gaire”.
