L'Audiència ordena investigar que el Govern de Bauzá no adjudiqui noves farmàcies

Al president José Ramon Bauzá se li ha obert un nou front judicial. L' Audiència de Palma ha ordenat admetre a tràmit la querella contra el president del Govern, José Ramón Bauzá, i el conseller de Salut, Martí Sansaloni, per no convocar concursos de mèrits després autoritzar l'obertura de noves oficines de farmàcia.

La secció segona del tribunal provincial ha estimat el recurs d'apel·lació presentat per un particular i ha revocat la sentència del Jutjat d'Instrucció número 7 de Palma que no va admetre a tràmit el setembre passat la querella contra Bauzá, Sansaloni, el director general de Gestió Econòmica i Farmàcia, César Vicente, i la secretària general de la Conselleria, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Balears.

L'Audiència ordena ara tramitar la querella contra Bauzá, Sansaloni i Vicente i explica que s' han de practicar diligències per determinar els fets i les persones contra les qual dirigir les diligències perquè "no es pot descartar la naturalesa delictiva" i "pot comportar una il·legalitat patent, greu, manifesta i evident". Els tres polítics són farmacèutics.

Els jutges precisen que consideren "necessari i recomanable" practicar una investigació prèvia a la imputació dels possibles responsables, començant per prendre declaració al querellant i altres possibles perjudicats. La resolució del tribunal és ferma i contra ell no cap recurs.

La querella

La querella per prevaricació la va presentar un farmacèutic al juny de 2014, perquè considerava que els tres querellats no van convocar el concurs de mèrits per adjudicar 42 noves farmàcies, la creació de les quals fou autoritzada pel Govern entre els anys 2009 i 2011. El querellant atribuïa aquesta actuació irregular als polítics (que són farmacèutics) "per tenir interessos personals" i perquè "els convé evitar la competència".

El jutge instructor va desestimar la querella per considerar que no hi ha una resolució injusta i deliberada sinó simples fets omissius i apuntava la qüestió s'ha de sotmetre a la jurisdicció contenciosa administrativa.

Ara, l'Audiència assenyala que el Tribunal Suprem es va decantar al juny de 1997 a favor d'admetre que es pugui cometre prevaricació per omissió, perquè en certes condicions i determinades matèries té el mateix abast que una resolució expressa.

El tribunal provincial considera que, en aquest cas, "la falta de convocatòria del concurs equival a una resolució, en la mesura que això seria tant com haver-li denegat".

La secció segona puntualitza que l'admissió d'aquesta modalitat de prevaricació no implica que qualsevol passivitat d'un funcionari o autoritat tingui conseqüències penals ja que "cal que concorrin els altres requisits" del tipus delictiu.

Així, l'Audiència considera que el retard en obrir la segona fase del concurs de mèrits per adjudicar les farmàcies autoritzades entre 2009 i 2011 "va poder obeir a la simple o intrínseca lentitud de l'Administració o altres interessos o a la pròpia situació econòmica", sense que això suposi "indici d'omissió grollera, flagrant i evident de l'ordenament jurídic".

El tribunal adverteix però que aquest retard "si pot arribar" a aquestes possibilitats a partir de la sentència contenciosa administrativa del 29 gener 2014 que va reconèixer a un altre farmacèutic el dret que es tramités l'obertura de nou farmàcies com havia reclamat.

L'Audiència de Palma afirma que "no es pot descartar la naturalesa delictiva dels fets, davant la claredat de la sentència indicada i el temps transcorregut".

El tribunal detalla que quan els querellats van rebre la querella "ni tan sols van tractar d'indicar que s'havia iniciat la convocatòria o alguna cosa semblant".

Els jutges de l'Audiència consideren que la investigació d'aquesta qüestió "només pot realitzar-se adequadament mitjançant l'admissió de la querella" i la pràctica de les diligències que es considerin rellevants "per a una millor determinació objectiva i subjectiva dels fets", abans de decidir sobre la continuació o no del procés.

"Sí s'aprecia que aquesta omissió, en aquest moment i tal com ve relatada en la querella, pot comportar una il·legalitat patent, greu, manifesta i evident", afirmen els jutges en l'acte.

De moment, no es determina qui pot ser imputat

La secció segona de l'Audiència considera recomanable "la dilació en la imputació dels possibles responsables", donada la complexitat "fàctica i jurídica" d'aquest assumpte, "fins al millor delimitació de la matèria i dels fets indiciàriament constitutius dels delictes continguts en la querella ", així com" de les persones la omissió podria considerar rellevant penalment ".

Qualifiquen com "necessari i recomanable" practicar una investigació prèvia, començant per la presa de declaració del querellant, Cristóbal Pons; l'altre farmacèutic que va acudir als tribunals i va obtenir el gener de 2014 la sentència contenciosa administrativa que va reconèixer el seu dret a que prossegueixi la tramitació de 9 farmàcies que va sol·licitar; i d' altres possibles testimonis perjudicats" per la falta de convocatòria.

Reacció del conseller

De la seva banda, el conseller de Salut, Martí Sansaloni, no ha volgut entrar en el fons de la resolució judicial afirmant que ells no ho fan ni quan s'obren procediments ni com es tanquen. Sí que ha defensat Sansaloni la línia política seguida pel Goven en ordenació farmacèutica.

"Hem traçat una línia molt clara" en aquest sentit, ha apuntat Sansaloni, que s'ha referit a l'aprovació ahir al Parlament balear de la llei de farmàcia, que estableix criteris de planificació. "El Govern ja va anunciar al novembre passat que pretenia dur a terme el major concurs d'oficines de farmàcia i aquest és el full de ruta marcat".

Segons Sansaloni, el que volia i farà el Govern "és treure un concurs en base a una planificació real i que, a més a més, aquest concurs evités l'especulació i facilités l'entrada de gent en igualtat de capacitació i mèrits", ha afirmat.

Sansaloni també ha manifestat la seva disposició a aportar, en el marc de la causa ara oberta, tota la documentació que validi l'actuació que ha dut a terme el Govern en relació a les farmàcies.