TRESORS DEL NOSTRE PATRIMONI

L’‘Atles Català’, el mapa que definí el món al s. XIV

L’obra dels Cresques combina cosmografia, geografia i els detalls de la manera de viure de les societats d’arreu del territori conegut

Més enllà del territori balear, concretament a la Biblioteca Nacional de França, a París, es conserva l’Atles Català. El tresor que ocupa aquestes pàgines va ser elaborat –es considera– pel mallorquí Abraham Cresques. Ara bé, altres fonts apunten també al seu fill Jafudà. Tot i no estar signada ni datada, s’ha acabat atribuint aquesta obra als jueus i s’ha establert la data aproximada de producció entre el 1375 i el 1380.

Es compon de sis fulls de pergamí enganxats per un suport de fusta i d’una mida total de 64 x 300 cm –cada full té unes dimensions de 65 x 50 cm–, segons detalla la Biblioteca Nacional de França. Els primers dos fulls, cosmològics i astrològics, presenten el sistema del món dels estudiosos del segle XII. Els altres quatre fulls ofereixen un portolà, una carta de navegació, basat en la ciència nàutida del moment i un espai per als contorns d’atzar concrets que li confereixen un aspecte de la realitat.

L’atles combina la cosmografia, la geografia i la imaginació. Aquesta “excepcional obra”, per a la biblioteca, és un mapa nàutic amb una rosa dels vents i una representació gràfica de les zones habitades del món amb les seves particularitats històriques, geogràfiques, comercials i polítiques.
És a dir, es tracta d’un mapa del món tal com es coneixia al segle XIV i des d’una òptica que se centra en la Mediterrània.

Els seus orígens: un regal a Carles VI

L’atles, que va ser escrit en català, es tracta d’un regal de Joan I a Carles VI de França. És per això que el document original es troba a la Biblioteca Nacional de França. Tot i això, al Patronat Call de Girona se’n pot trobar una reproducció fidel a la seva exposició permanent. Els càlculs realitzats pels Cresques, així com la determinació del món, van ser de gran ajuda, segons els historiadors, per als descobridors d’aquella època. L’obra va ser encarregada als Cresques, que eren considerats de les persones més preparades per poder realitzar aquesta tasca. Abans de ser regalat, però, estava dipositat als arxius de Barcelona. No només representava una carta de navegació del món sencer conegut, sinó que el treball dels Cresques aportava tot tipus d’informació de manera meticulosa sobre la Terra.

En el primer full de l’atles queden plasmats un resum dels 30 dies d’un mes (lunar) i dos diagrames circulars. El primer incorpora la rosa dels vents –per calcular la marea alta durant la lluna plena–, mentre que el segon disposa d’un indicador que permetia el càlcul de les festes, com ara Carnaval, Pasqua i la segona festa de Pasqua. En una de les taules que es poden visionar hi ha informació sobre la Terra i la interpretació de fenòmens natuals. En concret, se li atribueix una circumferència màxima de 36.000 km. És a dir, només 4.000 km per sota de la circumferència real.

Calendari solar i lunar

El segon full està protagonitzat per un calendari solar i un de lunar, amb les quatre estacions de l’any. En el seu costat hi ha dades astronòmiques. També es dona protagonisme a l’aire, l’aigua i el foc, que envolten la Terra, i en les anelles blaves es troben Mercuri, Venus, Mart, Júpiter, Saturn, la Lluna i el Sol. També el firmament, amb 18 estels. Per altra band, s’hi poden trobar noms i símbols de les 12 divisions del zodíac, a més de les fases de la Lluna.
En el tercer full i el quart és on es comprèn el món conegut. El bon coneixement científic de la Corona d’Aragó queda demostrat en la representació de la línia de costa de la Mediterrània. La rosa dels vents és la primera que s’ha vist en un mapa. Conté 32 direccions i els 8 vents principals. De fet, és el prototip que s’ha conservat fins als nostres dies.

Una peculiaritat: al mapa hi ha una creu que recorda la menorà, el canelobre sagrat dels jueus. Aquest símbol ha permès identificar altres treballs anònims dels Cresques.

Europa, Àfrica, Àsia

Al cinquè full es troba el tercer mapa. Comença amb el curs baix del riu Volga. El Caucas, l’Eufrates i la península aràbiga completen la geografia identificada. Segons els estudiosos, les línies costaneres estan fetes amb un traç continu i amb menys detalls que com es presentava al mar Mediterrani. Denotaria un coneixement continental i no marítim del sector. Entre les ciutats destacades hi ha la Meca i Bagdad.

Al darrer full que forma el mapa sobresurt l’ornamentació, deguda a una manca d’informació geogràfica. Es tracta de la zona de Catai. Les ciutats són la informació més rellevant i la més important és l’actual Pequín. El riu Indus marca el límit de Catai.

Per tant, segons l’Enciclopèdia Catalana, els fulls, un al costat de l’altre, donarien la representació del món llavors conegut: Europa, Àfrica i Àsia, des del meridià de les Canàries fins a la mar de la Xina i des del tròpic de Càncer aproximadament fins al paral·lel 60ºN. Aquest atles hauria estat regalat per l’infant Joan –després Joan I d’Aragó– el 1381 a Carles VI de França.

Curiositats

Segons els experts, el mapa presenta curiositats pel que fa a les representacions. Per exemple, la reducció entre la distància dels paral·lels quan més s’acosten cap al pol nord o l’equador. Cresques va agafar, a més, com a meridià zero, aquell que creua l’illa canària d’El Hierro. És el mateix que van fer anys més tard, al segle XVII, els matemàtics més importants d’Europa.

Els elements que es veuen en el mapa estan plens de codis i simbolismes. Donen informació sobre regnes, prínceps, costums i curiositats de la gent que hi vivia. Per exemple, alguns dels dibuixos reflectits fan referència a cercadors de diamants on neix el Ganges, atacts pigmeus on acaba el territori de Catai, la cremació de cadàvers a algunes zones i arbres gegants a les muntanyes de Caspis.

Fins i tot hi estan representats els Reis d’Orient, que partiren des de Tàrsia fins a Betlem per adorar Jesucrist. Acada punt concret del mapa es pot veure una descripció artística, simbòlica i significativa.

EDICIÓ PAPER 30/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF