L'Ajuntament d'Eivissa, el primer a concretar mesures antidesnonament

Eivissa / PalmaL'Ajuntament d'Eivissa crearà un cens d'habitatges buits per destinar-los al lloguer social. Així ho ha aprovat en el ple d'aquest dilluns, de manera que s'ha convertit en el primer Consistori de Balears que concreta les promeses mesures antidesnonament.

Els deutors beneficiaris del lloguer social hauran de complir alguns requisits, com no posseir cap altra propietat o justificar que en els darrers quatre anys els ingressos de la unitat familiar han descendit, entre d'altres.

La moció aprovada també inclou la sol·licitud d'un compromís social als bancs en el qual se certifiqui que no realitzen cap desnonament al municipi d'Eivissa i que no en faran cap en el futur.

Així mateix, l'administració municipal ha donat llum verda a la iniciativa d'instar el Govern balear a establir, en un termini de sis mesos, un acord amb les entitats financeres per evitar l'execució de desnonaments a les Illes. Es demanarà, també, que s'afegeixi un nou article a la Llei d'habitatge de 2010 per sancionar aquells bancs que tenguin habitatges buits durant més de dos anys.

Mesures homogènies a tot Balears, l'aposta de PAH Mallorca

En relació amb la iniciativa de l'Ajuntament d'Eivissa, la portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) a Mallorca, Àngela Pons, ha assenyalat que municipis mallorquins com Inca, Palma i Calvià també preveuen mesures semblants. A més, ha fet una crida a tots els ajuntaments de Balears perquè adoptin les iniciatives antidesnonament de manera conjunta.

"L'ideal seria que els consells insulars fessin que totes les ciutats i municipis seguissin el mateix criteri quant a desnonaments. En aquesta matèria, com més ens ajuntem, més força tindrem", ha dit.

Pons ha admès que la PAH lluita contra un enemic molt poderós, la banca, però també ha volgut recordar que, "més que contra la banca, el que hem de fer és lluitar a favor de tota la gent en situació d'extrema pobresa que pateix".