Juan Pedro Yllanes: “La judicatura juga a Catalunya el paper que l’Estat l’ha obligat a jugar”

PalmaJuan Pedro Yllanes (Sevilla, 1960) és diputat de Podem al Congrés. Jutge de professió, va tenir un paper important en judicis com el del cas Andratx i diu que se sent còmode amb la definició de “mallorquí nat a Sevilla”. “Nat a Madrid i criat a Sevilla”, matisa, “tot i que l’únic lloc on he triat viure és Palma, és Mallorca”, conclou.

Quina relació teniu vós com a diputat al Congrés amb el partit i els diputats de Podem a les Balears?

Bé, bé. Molt bona. Mae de la Concha, la secretària general, és com panya d’escó meva i a més visc a Mallorca de dijous a diumenge, així que ens veim sovint i tenim una relació molt fluida.

Com a diputat a Madrid, què sabeu del Règim Especial de les Balears, el famós REB?

Com a diputat, poca cosa; no sabem com es tramitarà ni quan es votarà. De tota manera, quan es tracta de negociar amb el senyor Montoro, tot és molt complicat. No estic completament segur que efectivament compleixi el seu compromís de posar en marxa el REB en aquest període de sessions.

Com hauria de ser el REB a favor del qual votaria Yllanes?

El REB no ha de ser ni més ni menys que igualar en drets els ciutadans de les Balears amb la resta de ciutadans de l’estat espanyol. Tenim singularitats pel que fa a la mobilitat, a les infraestructures i al model econòmic que el govern de Madrid té el deure de compensar.

Quina feina pot fer per aquestes illes un diputat com vós, que és electe per les Balears a Madrid?

Al grup confederal de Podem no funcionam per territoris, sinó per àrees temàtiques. Si hi ha una qüestió sobre transports que afecta les Balears, les gestionarà aquell diputat que se’n fa càrrec, al marge que sigui o no de l’Arxipèlag. Així i tot, és cert que tant Mae de la Concha com jo mateix assistim a aquelles comissions on fa falta una pregunta molt específica que pugui afectar les Balears.

I quines iniciatives heu tirat endavant com a grup, llavors? Més enllà d’uns reforços en seguretat ciutadana per a l’estiu, vós no heu presentat res més.

Per a les Balears? Moltes. Hem tingut un paper important en el corredor de cetacis que va permetre aturar les prospeccions petrolieres; en el conflicte dels estibadors; en el fet de donar suport a la mesa perquè s’admetessin a tràmit les iniciatives legislatives del Parlament balear... De memòria, no en sé dir més, però són diverses.

Per què no vàrem veure un “govern a la balear” a Madrid?

Esper que sí. El que ha passat a les Balears és que s’ha mantingut l’esperit d’un Podem disposat a governar i a canviar les coses com estam fent des dels consells, des de l’Ajuntamen de Palma i des del Parlament amb els Acords pel Canvi.

Apostau perquè Podem entri en el Govern de la Comunitat?

Hem de tenir vocació de governar; potser no immediatament, però ha de ser el nostre propòsit evident el 2019. Hem de repetir un govern de progrés quatre anys més.

Estau cosint ferides després de la derrota errejonista?

Sí, sí. Per això jo estic en una situació una mica estranya al grup parlamentari, però els nostres deures són la unitat i cosir ferides.

Pensau en un candidat per al 2019?

Ho veurem a les primàries. De moment ningú no s’ha postulat, però segur que començarà a haver-hi moviments molt aviat. Parlam de d’aquí a un any i necessitam començar a pensar en mode electoral.

Vàreu ser l’únic diputat de Podem que no va participar en la protesta del vostre grup contra l’empresonament dels Jordis. Per què?

Per coherència personal i professional. Com a jutge, no creia que hagués de dir a un altre jutge el que havia de fer.

Què opinau del paper de la judicatura en el procés català?

La judicatura hi juga el paper que l’Estat l’ha forçat a jugar. Fan la seva feina i hi estam més o menys d’acord. Això s’hauria d’haver resolt políticament.

I sobre l’aplicació del 155?

Hi ha molt debat jurídic sobre quin tipus d’intervenció permetia el 155 i si ha estat desmesurada i no legal. Per descomptat, l’actuació policial de l’1 d’octubre va ser desproporcionada.