Josete, de gorreta a dandi: "Vull viure, no sobreviure"

PalmaConeixem el barri per l'Alaska, pel Gibson, per la jugueteria La Industrial, pel CCati i per tenir el Parlament i Cort a la mateixa distància que la platja de Palma, on cau la Catedral quan es pon el sol. Però també, perquè el sistema ho suporta, pels seus gorretes. El centre de Ciutat és un impossible.

José Antonio Bujosa és un gorreta de Palma. Amb el que en treu paga les factures i, a més, "estalvia" per tenir dret a dormir a una habitació. Fa temps que se'l coneix com el fantasma de la plaça del Mercat, darrere l'església de Sant Nicolau. "El procés és llarg, però comences per una depressió i acabes al carrer", comenta.

"Aparcar cotxes no fa feliç ningú", explica en un vídeo de Dr. Filmgood Audiovisual Studio publicat per La Salvajería (una perruqueria del carrer Costa i Llobera) que ara s'ha fet viral –només a Facebook s'han superat les 190.000 reproduccions en 48 hores–. L'única manera de suportar-ho és, potser, aixecar-se a les 8 i treballar 12 hores. Ho fa d'ençà que se li moriren els fills i la dona i, després, els pares. Quasi de cop.

Salva García i el seu equip li van fer creure que el caos acabava davant un mirall. Li van tenyir de marró els cabells blancs, el pentinaren i l'afaitaren fins que no es va reconèixer. De fantasma a dandi.

"Ara vull viure, no sobreviure. Perquè el que he fet fins ara ha estat sobreviure i ja n'estic cansat", conta. Són prop de les 16 hores i dina davall l'ombra d'Antoni Maura. Du els cabells blancs, curts, ben pentinats i va afaitat. Després del canvi es va poder operar de cataractes i ara devora llibres de novel·la negra. "Estava cec, no et pots imaginar com era de terrible no veure res", diu.

En Josete, com el coneixen en el barri, vol un treball. "El que sigui, però un treball. No em farà pena deixar la plaça, mai", explica, encara sorprès que la seva història ocupi avui les portades dels diaris. "Això és al·lucinant", jura.

Té més plans: operar-se de l'oïda dreta i arreglar-se les plantes dels peus abans de l'estiu. Mentrestant, farà amics, dels de veres. "El barri m'ha ajudat molt, però no vull acostar-me a la gent només per demanar. Vull tenir amistats per compartir estones, i novel·les, és clar".