Josep Panxo: "Al País Valencià, de l'opressió n'ha germinat una llavor"

PalmaJosep Panxo és una de les quatre veus de la Raíz. La banda de Gandia aterra el aquest divendres a Felanitx abans de partir a Polònia i fer una gira per l'Amèrica Llatina.

Què diferencia 'Entre poetas i presos'

En aquest disc fem un pas endavant en la qualitat de les lletres. Notem que som més madurs a l'hora d'escriure. Això ho sents quan trigues i penses més què escrius, quines paraules utilitzes. Un segon aspecte és que el rock passa a ser la base principal del grup. La tendència es notava en el disc anterior, "Así en el cielo como en la tierra", però es consolida en aquest. Això ve donat per l'experiència; ens coneixem més i aprenem a fer la música que més ens agrada a tots.

El grup cerca tenir un so més homogeni o vol continuar barrejant ritmes de diferents estils musicals?

Sempre hem barrejat molts ritmes i estils. Pense que això ho continuam mantenint i ho mantindrem. A diferència d'altres discos, però, quan escoltes aquest per primera vegada, es nota que donem més importància al rock. Això no treu que continuem fusionant estils. Ens agrada ser tan diferents entre nosaltres, que alguns escoltin reggae, d'altres rock o punk... De fet, hi ha molta gent que diu que fem “rockstissatge”, que és un concepte que ens hem apropiat perquè ens agrada molt.

Sou 11 persones al grup. Com és el procés de creació?

Normalment Pablo Sánchez és el compositor principal. Acostuma a venir al local amb una idea o temàtica i després ens hi anem sumant els altres i li donem forma. Jo, per exemple, em dedique més a escriure, d'altres a un vessant més instrumental. Cadascú hi aporta la seva part.

La banda es forma l'any 2006, amb Obrint Pas i la Gossa Sorda en ple auge. Tot i les diferències, han influït en vosaltres?

Obrint Pas va ser un referent absolut de la meva adolescència. Tant ells com la Gossa Sorda han estat en el punt de mira des del nostre inici. Ens hi diferenciem en certs aspectes, com la llengua en què cantem o que ens falta una mica més a l'hora de compondre i pensar les lletres, però la base social i política va en la mateixa línia. Sobretot la Gossa ens va ajudar moltíssim quan començàvem, fent una col·laboració i convidant-nos a tocar als seus concerts. A més, tenen una manera molt particular d'explicar històries a través d'escenes quotidianes amb què és impossible no sentir-te identificat si has nascut o vius a València.

Ara, en canvi, València és més que ska i gralla. Com valorau la diversificació de l'escena musical valenciana els darrers anys?

Crec que la música al País Valencià ha viscut diferents fases. Creix amb els primers cantautors com Raimon, evoluciona amb grups com Obrint Pas i la Gossa i deriva en el moment actual. Al País Valencià, de l'opressió patida durant anys n'ha germinat una llavor que ha acabat esclatant. Així han sorgit molts grups i som una potència cultural molt gran ara mateix. Actues a qualsevol punt de l'Estat i veus que toquen Zoo, Mafalda, Aspencat... És per sentir-se'n orgullós.

La Raíz neix i creix en un context de màxima hegemonia del PP valencià. Això influeix en el caràcter combatiu de les vostres lletres?

Ens va agafar en l'edat en què comences a adonar-te de com són les coses i per què. Veus que hi ha un poder en contra de tot allò que els nostres pares havien assolit a base d'esforç. També sents com la repressió augmenta als instituts i a les manifestacions. És inevitable que això ens marqui.

Quin és el potencial de la música com a vehicle per crear consciència política?

És una manera molt directa de transmetre idees a la gent. Pots llegir un llibre de 300 pàgines i aprendre moltes coses, però allò què pugui dir-te una cançó en tres minuts et quedarà enregistrat al cervell. La música t'ajuda a crear una base sentimental que reforça molt el missatge que vols donar.

Componeu pensant a fer arribar idees a la gent?

És un acte més aviat inconscient. No fem un tema perquè estigui d'actualitat, escrivim sobre allò que sentim. Per exemple, jo he participat en moviments contra els desnonaments perquè sentia que hi havia de ser. Acabes escrivint d'això, però perquè forma part de la teva vida. Quan connectem més amb la gent, és quan parlem de temes com els desnonaments o la llei mordassa. Això és perquè la Raíz treballa més en l'àmbit social, en allò que diu el carrer. És més, mai no ens hem definit en cap ideologia política concreta. És difícil, però, que no t'etiquetin si tens una consciència social forta.

Us sorgeix alguna contradicció quan toqueu una cançó amb càrrega ideològica davant de milers de persones i segurament la immensa majoria es limiti a cantar els temes sense dur a terme cap acció política després?

No crec que hi hagi contradiccions en això. He anat a concerts on m'ho he passat molt bé i no sempre he estat partidari de tot allò que deien o representaven. Entenc que molta gent que ve als concerts escolta les lletres i gaudeix de la música. Si de 10.000 persones que escolten una cançó, a 100 o 150 els arriba el missatge, l'interioritzen i després actuen en conseqüència, ja estic satisfet. No tinc cap problema que l'altra part del públic no ho faci.

La memòria històrica i l'ideal republicà és un element comú en moltes de les vostres lletres. Com es pot mantenir la memòria sense caure en el fetitxisme, entendre-la com un punt de partida?

Treballem la memòria per transmetre a la joventut que contra la ultradreta cal ser al peu del canó, que ha d'estar atenta perquè qualsevol dia es pot girar la truita. Vivim en un país on no s'ensenya correctament la nostra història recent. Si el món de la cultura no intentés avivar aquesta flama, s'oblidaria. Ho veiem arreu d'Europa, on la ultradreta ressorgeix amb molt poder: a França per poc no guanya les eleccions i a l'Europa de l'Est hi ha molts països on governa. Mantenir viva la flama és més necessari que mai.