AVANTÍTOL

Josep Costa: “El debat oblidat: què passarà amb els Països Catalans si hi ha independència”

Diputat electe de Junts per Catalunya

Josep Costa (1976, Eivissa) és politòleg i jurista de formació. Ha estat professor associat i investigador al Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Ha estudiat principalment sobre la plurinacionalitat i els nacionalismes en les democràcies liberals. És un tuitaire actiu i participa sovint en el debat públic amb col·laboracions en diversos mitjans de comunicació.

També va ser un membre de la Plataforma Antiautopistes d’Eivissa i va estar vinculat a Eivissa pel Canvi i a Gent per Eivissa. A més, era un dels dos membres suplents de la Sindicatura Electoral pel referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre. Va ser candidat a diputat durant les passades eleccions al Parlament de Catalunya i va ser elegit diputat per Barcelona a la llista de Junts per Catalunya que encapçalava Carles Puigdemont.

Com heu arribat a la llista de Junts per Catalunya? Quina és l’evolució d’una persona que ve del món de les esquerres per acabar a la llista de Puigdemont?

Jo no crec que hi hagi cap evolució. La llista és plural i hi ha gent de tots els perfils ideològics. Hi ha gent que ve d’altres partits de l’esquerra, com el PSC o ERC, que és en aquesta llista no simbòlicament, sinó en llocs de sortida. Mai he defensat res que sigui contradictori amb això que faig ara.

Com va ser que Puigdemont us va proposar entrar al seu equip?

Bé, com he dit, la idea era fer una llista transversal de tot l’espectre polític i construir-la amb persones de diferents àmbits. En el meu cas, entenc que es va valorar el perfil acadèmic i de recerca que he tingut i la contribució, tot i que modesta, que he fet al debat públic per mitjà de les col·laboracions amb els mitjans...

Segons les enquestes era més aviat improbable que fóssiu elegit diputat. Us vàreu sorprendre quan vàreu conèixer els resultats?

Jo vaig ser elegit número 17 per Barcelona, l’últim dels de la meva llista que va entrar com a diputat. Així i tot, nosaltres teníem clar que si érem la primera força independentista, com hem estat, era molt probable que entràs al Parlament. Junts pel Sí, la coalició del 27-S, tenia 32 diputats per Barcelona. Si érem la primera candidatura independentista i la cosa no es movia gaire, era d’esperar que poguéssim aconseguir 17 diputats a Barcelona. A més, hi ha una altra cosa. Sabíem que encara que no sortís el dia de l’escrutini podia entrar després a formar part del Parlament perquè, si hem de formar govern, alguns companys nostres deixarien el Parlament per ocupar càrrecs al Govern i farien córrer la llista. Així que sí, m’ho esperava i no m’ha sorprès.

Com encarau aquest repte?

Jo, pel meu ofici i la meva experiència acadèmica i de recerca sobre ciència política, tinc un concepte molt elevat del que és i ha de ser la representació política. Ser diputat, representar la gent que t’ha votat, no és una tasca fàcil. No vull dir que m’ho agafi com un sacrifici perquè a la gent a qui ens agrada la política sabem que no ho és, però sí que és una gran responsabilitat.

I com valorau els fets dels darrers mesos, l’empresonament dels Jordis i d’una part del govern, la partida a Bèlgica de l’altre...

La lectura més política d’això és que hi ha una gran crisi del sistema democràtic. El govern espanyol ha pretès plantejar tot això com un problema legal, però es tracta d’una gran crisi política. A Catalunya, la gent vota sistemàticament opcions que no encaixen en el sistema de representació. És a dir, no hi ha vies legals per aplicar un programa independentista. Això és una gran crisi política, perquè la legalitat invalida sistemàticament la voluntat democràtica. En aquest sentit, per descomptat que és realment preocupant que l’Estat canalitzi tot això perseguint l’expressió democràtica, com han fet amb el govern i amb els Jordis.

Quina sortida li veis a tot plegat? Es podrà investir Puigdemont, el govern espanyol acceptarà alguna mena de sortida dialogada, hi haurà un referèndum pactat...

Això és molt mal de preveure però crec que és important que ens fixem en una cosa que ha canviat. Fins ara, el govern espanyol es limitava a no fer res. En aquests cinc anys llargs de procés, el govern espanyol ha tingut sempre el “no” per resposta, però no ha pres mai la iniciativa. Ara això ha canviat. El govern central pren la iniciativa i ho fia tot a una jugada: suspendre l’autonomia, esgotar el Codi Penal per aplicar tota la repressió possible i anar a unes eleccions que els independentistes havíem de perdre i que hem guanyat. Aquesta estratègia de l’Estat ha fracassat i ara l’entorn europeu esperarà que l’Estat faci alguna cosa, que proposi una altra solució. Rajoy deia que després d’aplicar el 155 i convocar eleccions tot tornaria a la normalitat i no hi ha tornat, l’independentisme continua igual. Ara la pilota és al terrat de l’Estat i nosaltres tenim més marge per estar a l’expectativa.

Com esperau que sigui l’entrada d’un diputat eivissenc al Parlament de Catalunya?

No serà res estrany ni res especial. Jo vaig néixer a Eivissa, vaig estudiar a Barcelona i he viscut tant a Catalunya com a les Illes. Em puc sentir català per dues vies. Una és que ara visc i treball a Catalunya i l’altra és que, com a eivissenc, compartesc la catalanitat cultural i lingüística comuna de tots els Països Catalans. No sóc a la llista de Junts per Catalunya en qualitat d’eivissenc ni omplint cap quota d’illenc, sinó que hi sóc per allò que he fet a Catalunya.

En cas que el procés català acabi amb independència, com creis que això pot afectar la resta del que coneixem com a Països Catalans? Com ens afectarà als ciutadans balears i pitiüsos?

Això és la gran pregunta, la pregunta del milió. Crec que a les Illes hi ha molta gent que se la fa, però sempre se la fa en privat, és la gran oblidada del debat públic. Realment no se sap, no es pot predir quina seria la situació de les Illes formant part d’un Estat espanyol en què no hi hagués Catalunya. Però si passa, aquesta pregunta que em fas aflorarà, sortirà al debat públic i pot desencadenar moltes coses.

Com valorau l’actitud del Govern balear respecte de la qüestió catalana? Creis que l’executiu d’Armengol o altres governs autonòmics s’haurien d’haver oposat més fermament a l’aplicació del 155?

Bé, la veritat és que ara que seré diputat he de ser prudent i no parlar tant com a illenc. Entenc que el Govern de les Illes Balears és un govern plural, que ha de fer equilibris, i que hi ha diferents sensibilitats. Així i tot, valor molt que el senador Antich sortís del Senat com va fer l’expresident Montilla i que es negàs a votar a favor de l’aplicació de l’article 155. En aquest sentit, les Balears han tingut una major simpatia amb Catalunya que altres comunitats, cosa que, per altra banda, és totalment lògica.

Ciutadans ha estat la força més votada en els comicis en què vós heu sortit elegit. Per què? Creis que l’independentisme pot haver alimentat aquest fenomen?

Sí, és clar. Ciutadans ha estat el vot útil unionista. Ja ho va ser el 27-S i ara ho ha estat més que mai. Al Congrés i a algunes comunitats autònomes ha passat sovint que les enquestes els han donat unes expectatives que després no s’han complit, però a Catalunya no ha estat així. Ciutadans ha concentrat el vot del ‘no’. S’ha enduit la majoria dels vots del PP i molts d’electors socialistes.

Us preocupa que Ciutadans pugui repetir l’èxit a Catalunya a altres comunitats autònomes? Creis que té potencial per créixer a les Illes tant com ha crescut al Principat?

És complex. Ciutadans ha crescut a Catalunya i això tindrà repercussions a la resta de l’Estat. Es diu que podria arribar a fer por al PP i passar per davant de Podem. No sé si la situació serà aquesta, però estan en un bon moment i l’èxit a Catalunya els dona un bon marge per créixer. A les Illes, Ciutadans es pot beneficiar d’aquesta dinàmica estatal. A Eivissa, per exemple, encara s’han d’implantar territorialment i aconseguir fer una candidatura. A Mallorca, s’han vinculat molt als grupuscles gonelles que la majoria de la societat veu amb molt d’escepticisme, però potser aquesta gran embranzida a nivell estatal els permet desfer-se d’aquesta imatge extremista i poden augmentar els suports.

Per últim, us ho he de demanar, creis que Puigdemont podrà ser investit?

Bé, ara hi ha les converses per a la investidura. Jo he de ser molt prudent i ara no puc avançar res. La nostra intenció és que sí, per descomptat. Farem tot el que estigui a les nostres mans i valorarem totes les opcions.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF