Jaume Matas defensarà que ordenar construir el Palma Arena no fou delicte

L’Audiència jutja l’expresident aquest setembre per les contractacions dels arquitectes del velòdrom

Donar l’ordre que va originar la construcció del velòdrom que batejà el famós cas de corrupció no té per què ser constitutiu d’un delicte més. Aquesta és la tesi que defensarà Jaume Matas quan entre l’11 i el 15 de setembre segui al banc dels acusats de l’Audiència de Palma per les contractacions presumptament irregulars dels arquitectes que varen construir el Palma Arena el 2004: Ralph Schürmann i els germans Jaume i Lluís García Ruiz, propietaris de l’empresa GR1.

L’expresident del Govern balear, defensat pel lletrat Josep Zaforteza, sostindrà durant el litigi que l’execució de l’ordre en si, en aquest cas, no pot comportar-li una nova condemna, i que les feines realitzades pels arquitectes haurien estat remunerades a preu de mercat. D’aquesta manera, qüestionarà davant el tribunal que Schürmann i els García Ruiz, que varen executar les ordres i varen cobrar per les feines, no estiguin encausats. Matas, a més, s’oposarà al criteri pel qual es va fixar el perjudici econòmic que se li va atribuir en aquesta part de la macrocausa que, després de vuit anys d’encadenar processos judicials, és a prop d’arribar al final.

La Fiscalia d’Anticorrupció i l’Advocacia de la Comunitat Autònoma, que exerceix l’acusació particular, demanen dos anys de presó i vint d’inhabilitació per a Matas. El Ministeri Fiscal, per la seva banda, l’acusà de frau a l’Administració i prevaricació en concurs medial amb falsedat per la contractació de Schürmann.

“Farsa orquestrada”

Al costat de Matas seurà José Luís Pepote Ballester, exdirector general d’Esports. Per a Ballester, la Fiscalia demana 3 mesos de presó a substituir per una multa de 540 euros i inhabilitació durant 3 anys i 3 mesos. Tingueren en compte que havia col·laborat amb la justícia i en la investigació dels fets, ja que va reconèixer haver-hi participat.

Segons l’acusació, l’expresident hauria col·locat Ballester al capdavant de la Fundació Illesport amb “l’única i exclusiva finalitat de tenir-ne un control més directe”. Hauria establert, d’aquesta manera, “una farsa orquestrada” de funcionament per tal d’aparentar que el seu patronat era qui prenia les decisions, tot i que de facto les hauria adoptades ell. Ballester va concertar l’obra verbalment amb Schürmann el novembre del 2004. L’haurien contractat per gairebé 9,5 milions d’euros, sense elaborar l’expedient de contractació i “ometent deliberadament i conscientment els principis de publicitat, concurrència, igualtat i transparència”. L’arquitecte, per la seva banda, hauria presentat factures per 2,3 milions i cobrat 1,6 milions d’euros.

Les acusacions reclamen, a més a més, que tant Jaume Matas com Pepote Ballester siguin condemnats a pagar un total de 16.326 euros de responsabilitat civil de manera conjunta per haver contractat l’arquitecte alemany -un 10% l’ha d’abonar l’exdirector general d’Esports, mentre que el 90% restant seria a càrrec de l’expresident-. Pel que fa als arquitectes Lluís i Jaume García Ruiz, varen rebre l’encàrrec de Matas de col·laborar amb el primer, que no estava col·legiat a Espanya.

Economia processal

El 12 d’abril, l’Audiència de Palma va reunir les peces 8 i 9 del cas. La segona només feia referència a la contractació del despatx dels germans García Ruiz. Però el tribunal va acordar remetre aquesta peça i acumular-la en favor de la número 8, sobre la contractació de Schürmann, per ser més antiga, al·legant “economia processal”. Els magistrats varen prendre aquesta decisió amb l’objectiu que fos dictada una sola sentència i evitar, així, el risc de resolucions contradictòries. D’aquesta manera, l’Audiència jutjarà aquestes dues peces juntes, malgrat que en un principi estaven separades, durant la segona setmana de setembre.

Dues setmanes després, els dies 26 i 27 de setembre, Matas tornarà a l’Audiència per defensar-se dels delictes de prevaricació i tràfic d’influències que l’acusació li atribueix en el marc de l’anomenat cas Òpera, centrat en l’avantprojecte del palau de l’òpera que mai no va arribar a realitzar-se i que hauria estat encarregat per Matas a l’arquitecte Santiago Calatrava per 1,2 milions d’euros. L’expresident recorrerà a la mateixa estratègia de defensa que en el judici previ: reconeixerà haver donat l’ordre, però no els delictes que el Ministeri Fiscal i la Comunitat li atribueixen.

Fa uns mesos, l’advocat Zaforteza va anunciar en una vista prèvia del cas que Matas admetria “la major part dels fets” pels quals Anticorrupció l’acusava de prevaricació i tràfic d’influències i sol·licitava per a ell una condemna d’un any i tres mesos de presó, una multa de 120.000 euros i 10 anys d’inhabilitació. L’expresident, però, no té la intenció de retornar els doblers que l’acusació li reclama.

Desenllaç

El 28 de setembre l’Audiència acollirà també una vista prèvia per les peces 13 i 14, que giren entorn del patrocini del Mundial de ciclisme per part de l’Institut Balear del Turisme (Ibatur) i pel qual Matas està acusat de prevaricació i frau, i s’enfronta a una petició de condemna d’un any i sis mesos de presó. Una vegada tinguin lloc aquests litigis, les dates dels quals encara no estan fixades, la macrocausa del Palma Arena serà pròxima al desenllaç. Això no obstant, quedarà per arribar als tribunals l’anomenat cas Over, la peça 27, que alhora es divideix en tres subpeces que es jutjaran conjuntament. Els fiscals sol·licitaren per a Matas i també per a l’exconseller d’Interior José María Rodríguez 5 anys de presó per delictes de prevaricació, falsedat i frau. Se’ls acusà de beneficiar l’empresa Over Marketing, propietat de l’empresari Daniel Mercado, a canvi de serveis de publicitat electoral per al Partit Popular.

L’11 de setembre s’iniciarà el primer judici que afrontarà Matas després de la seva recent condemna de 3 anys i 8 mesos de presó pel cas Nóos, en el qual se li va atribuir un delicte continuat de prevaricació en concurs medial amb falsedat en document públic i malversació, i un altre de frau a l’Administració.

Condemnat

A més de la condemna per Nóos, que constitueix la peça 25 del cas Palma Arena, Matas ja ha estat condemnat per dues peces anteriors. L’expresident va complir condemna a la presó de Segòvia durant 9 mesos per tràfic d’influències, per haver beneficiat fraudulentament amb diners públics el periodista que li escrivia els discursos. També fou condemnat a pagar una multa de 9.000 euros per suborn, per un contracte simulat a la seva dona, Maite Areal, com a relacions públiques a l’hotel Valparaíso.

EDICIÓ PAPER 13/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF