ESPECIAL DIJOUS BO 2016
Balears 12/11/2016

Si a Inca us casau, cada dijous fareu fira

El Dijous Bo és una festa amb història, ja que des del segle XIII es tenen notícies de la celebració de fires i mercats a la ciutat d’Inca

Margalida Mateu
4 min
Si a Inca us casau, cada dijous fareu fira allà, estareu a la mira dins una vila reial.

El Dijous Bo és la fira per excel·lència de Mallorca. Es tracta del mercat més important que se celebra periòdicament i en dijous a Inca i al qual acudeixen venedors i compradors de tota l’illa.

Els orígens de la fira es remunten a abans de la Conquesta. Alguns historiadors assenyalen que durant l’època àrab ja existia un mercat molt important a la ciutat d’Inca. Segons Pere-Joan Llabrés: “L’any 1258 ja tenim esmentada a Inca: la plaça del mercat. En el document, consta que prop d’ella hi havia cases, celler, corral i algorfa, que eren donació de l’Infant Pere de Portugal. A aquest li tocà, per donació de Jaume I, l’alqueria Azoq, l’alqueria del mercat d’Inca. És ben probable, doncs, que sobre el mercat moro s’hi bastís la plaça del mercat de la vila cristiana”.

I és que Inca suposava una àrea d’activitat mercantil molt relacionada amb la concentració i redistribució de la producció agrària de bona part del Pla i de la muntanya, un lloc estratègic per al comerç.

En la comunicació presentada per Miquel Pieras en les XIII Jornades d’estudis locals d’Inca, l’investigador fa una feina molt exhaustiva de la història i la rellevància que ha tingut el Dijous Bo d’Inca al llarg dels anys i que es recull en aquesta introducció. Segons l’expert, de l’expressió ‘Dijous Bo’, referida al mercat que se celebra després de les fires de la ciutat, la primera referència documentada que se’n té es remunta a l’any 1807. És en aquest any que “Barberi afirma que se celebra el Dijous Bo el mes de novembre. El Dijous Bo és una fira que en el segle XIX i a principi del segle XX se celebrava per partida doble en dues dates diferents: el mes de maig i el mes de novembre. La més coneguda i la que s’ha conservat fins ara es du a terme entre el 13 i el 19 de novembre, ambdós dies inclosos. La mobilitat de dates ve donada perquè la celebració del mercat es fa després de tres fires i la celebració de la festa de Santa Maria la Major, en diferents diumenges a partir del diumenge següent a la festa de Sant Lluc”, relata Pieras.

Si a Inca us casau, cada dijous fareu fira allà, estareu a la mira dins una vila reial

Segons l’investigador, “les definicions que ens dóna la premsa local del Dijous Bo mostren que és una fira molt important, una fira tradicional, una conegudíssima fira: “La més important fira de totes les que se solen fer en aquesta illa”, “... La més concorreguda”, “Gran dia per al poble d’Inca”, “un dia de festa”, etc.

El Dijous Bo era un bon espai especialment per a la venda del ramat porcí. Durant tot l’any moltes famílies dels pobles de Mallorca engreixaven un o diversos porcs destinats al mercat local o al català. Després eren venuts a les fires de Llucmajor i d’Inca, que marcaven els preus del mercat, eren una referència per a les compravendes a la resta d’illa.

Assistència

Una de les expressions que es repeteixen més per referir-se a l’assistència al Dijous Bo és: “Hi havia molta gent”, diu Pieras: “Ja en el segle XIX l’assistència era tan massiva que es comenta amb freqüència que durant el dia era gairebé impossible circular pels carrers d’Inca. Era important que també fes bon temps el dia abans, ja que era el moment en el qual els venedors, amb els seus carros, partien des de tots els punts de Mallorca cap a Inca”.

Però, a final del segle XIX i a principi del segle XX, l’assistència al Dijous Bo ja no només és de persones que van a fer compres i vendes de tota mena de productes, sinó que hi acudeixen curiosos, persones que hi van només per passejar. És en aquests moments -a principi del segle XX- quan el Dijous Bo abandona el seu caràcter únicament comercial, si és que alguna vegada ho va ser, només comercial, i es converteix en un punt de trobada, fins i tot en un lloc per iniciar el festeig, la relació entre persones i la socialització.

El tren

Segurament un dels factors que va fer augmentar més l’assistència al mercat va ser l’obertura de la línia de ferrocarril Palma-Inca. I és que, segons Miquel Pieras, “els assistents a la fira del Dijous Bo es poden dividir en tres grans grups: els inquers, els que provenen d’altres pobles de Mallorca i els que provenen de Palma. Aquest darrer grup era molt nombrós i les cròniques periodístiques de l’època apuntaven que: “Molt concorreguda es va veure ahir la vila d’Inca, on concorregueren moltes famílies d’aquesta ciutat (Palma)”. Des de Palma, hi assistien també diferents autoritats polítiques, militars o religioses, que hi eren convidades per famílies inqueres”. La diligència que unia Inca i Palma es va inaugurar el 14 de juny de 1837; va ser la primera que va posar en contacte la capital amb una vila de la Part Forana. El trajecte es feia en tres hores i mitja i s’aturava, abans d’arribar a Inca, a Santa Maria, Consell i Binissalem. A part de la diligència, molta gent arribava a Inca amb els seus propis carros, carretons, carruatges, tartanes, carretes, galeres, xarrets... Fins i tot s’han localitzat persones que hi arribaven amb carruatges llogats. Però fou el tren el mitjà de comunicació que va fer créixer l’assistència de persones a la fira dijouera, ja que connectava directament i ràpidament Inca amb Palma i amb tots els pobles i ciutats de l’illa que estaven dins la xarxa ferroviària.

El mercat del Dijous Bo va ser, doncs, un punt de trobada de compradors i venedors de tot tipus de productes agrícoles, ramaders i artesanals. Només a final del segle XIX i principi del segle XX, la fira perd una part del seu valor comercial a favor d’unes activitats més lúdiques.

També el Dijous Bo va obrir la venda de productes que no eren ni agrícoles, ni ramaders ni artesanals, sinó que eren productes per al regal, per als infants, per menjar o dolços destinats, sobretot, als visitants que arribaven a Inca per passejar-se o fer una ullada al mercat. La fira del Dijous Bo comença a mostrar un caràcter marcadament festiu a final del segle XIX i fins ara.

El títol és una cançó popular recollida per Miquel Duran a ‘Es Ca d’Inca’ el 29 de novembre de 1903.

stats