TURISME
Balears 04/11/2017

Les Illes encara no veuen els efectes de l’ecotaxa

Només dos dels 46 projectes aprovats el 2016 s’han finalitzat i molts estan pendents d’iniciar les obres

Carmen Buades
5 min
En total, durant el 2016 es varen adjudicar nou milions d’euros a projectes destinats a protegir i recuperar el medi natural, marí, agrari i rural.

PalmaL'impacte que ha de generar l’impost de turisme sostenible a les Balears encara no s’aprecia. Els efectes dels 30 milions d’euros que es varen recaptar durant l’any passat i que s’han destinat a la millora de les infraestructures hídriques de les Balears, la recuperació del medi ambient o la rehabilitació del patrimoni encara no són gaire tangibles, de moment.

La comissió de l’impuls del turisme sostenible va repartir la recaptació dels primers mesos de funcionament de l’impost entre 46 projectes, tots ells presentats pel Govern i els consells insulars, només dos dels quals estan executats i justificats. Si bé és cert que una gran majoria de les propostes estan en fase de redacció o pendents d’una licitació per poder iniciar les obres, la realitat és que hi ha pocs elements visibles que permetin veure el segell de l’impost turístic a les nostres illes.

Un dels exemples per veure que l’impost deixa (o deixarà) petjada és un projecte per reconvertir el paviment i diversos serveis dels Pujols, a Formentera. Estava valorat en 484.000 euros i des del Consell veuen amb orgull haver estat els primers a presentar la justificació d’un projecte finançat amb l’impost.

El Govern assegura que el 70% dels projectes que es varen adjudicar l’any passat ja s’han iniciat, però també adverteixen que es tracta d’una classificació complicada de fer: alguns dels projectes tenen caràcter pluriennal i, per tant, no estaran finalitzats fins d’aquí a alguns anys, motiu pel qual s’hauria de comptabilitzar l’execució d’aquella fase en concret; d’altres tenen un projecte redactat o en fase de redacció; n’hi ha que han començat la licitació, alguns en què ja s’ha adjudicat, alguns en què el concurs públic ha quedat desert; també hi ha propostes pendents de llicències municipals per començar les obres o de la signatura d’un conveni entre el Govern i un consell insular per posar-se en marxa.

En canvi, n’hi ha d’altres de fàcil catalogació, com el projecte de prospecció, identificació, caracteritizació i conservació de varietats tradicionals de l’ametler de Mallorca en risc d’erosió genètica, valorat en 250.000 euros, que s’ha descartat i finalment no es durà a terme.

El projecte més ambiciós de la convocatòria passada pel que fa al pressupost que requeria va ser l’execució d’un dipòsit a Son Sitges (a Llubí/Muro) valorada en 3,27 milions d’euros, una proposta que actualment està pendent de tràmits administratius.

És la mateixa situació en què es troba el centre de formació professional per a l’ocupació nàutica que va proposar el Govern. Es tracta d’un projecte pluriennal que havia de disposar d’1,5 milions d’euros durant el 2017 i que està patint un retard d’aproximadament vuit mesos. Ja s’ha signat un contracte de lloguer per a les instal·lacions del centre i ara l’Ibisec ha de redactar els plecs tècnics.

N’hi ha d’altres de molt més avançats que no han pogut començar a caminar per altres tipus d’impediments. És el cas d’un programa de reserves marines de les Balears, valorat en 1,26 milions d’euros, que està aturat perquè es va presentar un recurs al concurs per comprar les barques (tot i que ja hi ha noves persones fent feina).

En el costat oposat es troba el projecte que va presentar el Govern per a la construcció de la Caixa de Música, la nova seu de l’Orquestra Simfònica. Està valorat en 400.000 euros i, malgrat haver estat una de les infraestructures estrella del Pla de cultura que va presentar el Govern, el projecte encara no està redactat i no s’han iniciat els tràmits per fer-lo una realitat.

Més enllà dels casos puntuals i cridaners, la realitat és que hi ha tot un matís de grisos a l’hora de valorar el grau d’execució dels projectes finançats amb l’impost del turisme sostenible.

El Consell de Menorca no ha iniciat els seus projectes (tots ells de rehabilitació del patrimoni, com les torres de defensa o les murades de Santa Àgueda) perquè estaven pendents del conveni amb el Goven que els havia de fer arribar els fons, signat fa unes setmanes; en canvi, el Consell d’Eivissa està pendent de signar un acord semblant per millorar els accessos a peu a ses Salines i, mentrestant, ja han començat a redactar el projecte.

A Mallorca en tenen una de freda i una de calenta: el centre d’interpretació de la Serra a Raixa no té encara el projecte fet, però els tòtems informatius que s’havien d’instal·lar a la Serra ja han estat dotats de continguts. Queden per fer els tríptics amb la informació i el muntatge de les peces.

És una situació semblant a la que es viu a la Conselleria de Territori, amb dos projectes presentats. Un d’ells, dirigit a fomentar la mobilitat sostenible i valorat en 1,5 milions d’euros, ha començat les seves actuacions (creació d’aparcaments dissuasius, noves parades d’autobús a la Serra, connexions amb zones com el Parc Natural de Montdragó...), però un altre s’ha trobat amb complicacions per una “fórmula jurídica complicada”. El projecte d’un ferrocarril històric associat a una col·lecció museogràfica a Sant Llorenç (240.000 euros) suposarà la restauració de màquines antigues i, tot i que encara no han començat les feines, des de la Conselleria expliquen que “la part administrativa ja està tota feta”.

Els doblers no gastats

El pla d’impuls del turisme sostenible del 2016 no inclou un apartat per explicar el termini que tenen les administracions per executar els projectes, però des del Govern asseguren que no es tracta de doblers que es perdin si estan pressupostats en els comptes del 2017 i aquelles partides no s’esgoten. En qualsevol cas, per al pla d’enguany sí que s’ha tingut en compte aquesta qüestió i es dona un any de termini per tal d’iniciar l’execució dels projectes seleccionats. L’any que ve es finançaran 64 iniciatives amb 64 milions d’euros, una quantitat que s’espera superior a partir de l’any 2019 a causa de l’increment de l’impost en temporada alta.

El futur paper de l’ATB

Des de la Conselleria d’Innovació, Recerca i Turisme expliquen que, una vegada s’hagin fet efectives les transferències de Turisme als consells insulars, un dels papers de l’ATB serà el de coordinar i controlar quin és el grau d’execució i de justificació dels projectes que es financen amb l’impost del turisme sostenible.

Fa només uns dies que el Govern va anunciar que havia arribat a un acord per transferir la competència en promoció turística a tots els consells i per millorar la dotació econòmica al d’Eivissa, l’únic que ja la tenia transferida des del 2015 (valorat en 6,8 milions d’euros amb una dotació addicional de set milions més). Quedarà pendent la transferència de l’ordenació turística a Mallorca, que, en qualsevol cas, no és competència de l’ATB. Per tant, aquesta funció de control podria ser exercida per l’òrgan relativament aviat.

stats