Homenatge a les infermeres republicanes

Manacor.“Vàrem conèixer la tràgica història de les cinc infermeres assassinades durant la Guerra Civil quan entràrem en el sostre de les cases velles, de sa Coma, el lloc on van estar retingudes”, explicava ahir emocionada la portaveu del Col·lectiu de Dones del Llevant, Antònia Matamalas.

Les infermeres eren, en realitat, voluntàries de la Creu Roja que arribaren a Mallorca amb les tropes republicanes de la Generalitat dirigides pel capità Bayo. “La majoria d’elles provenien de famílies adinerades i totes eren idealistes que arriscaren la vida per tenir cura dels malalts i ferits”, explicà l’historiador Antoni Tugores, que fou qui guià la visita a sa Coma.

“Em va impressionar veure el sostre on varen estar detingudes, esperant el seu final i contemplant l’immens blau mediterrani”, recordà ahir Matamales durant el seu parlament en el cementeri manacorí de Son Coletes. De fet, les Dones de Llevant varen triar per homenatjar les cinc voluntàries l’escenari de Son Coletes, un lloc ben vinculat a la repressió franquista, perquè fou l’indret on s’executaren centenars de republicans. “Les seves restes són aquí, a la fossa comuna del cementeri de Son Coletes”, justificava la portaveu de les Dones de Llevant.

El so de les xeremies, l’emoció de la poesia i tota una lliçó d’història de l’especialista en la Guerra Civil a Mallorca, Antoni Tugores, varen ser els ingredients del senzill però sentit homenatge que oferiren les Dones del Llevant a les cinc voluntàries de la Creu Roja assassinades durant els primers dies de la guerra.

Sense placa de record

El Col·lectiu de Dones de Llevant pretenia col·locar una petita placa de record a les cinc voluntàries sanitàries republicanes. “És una obra de la ceramista Elisenda Pipió que té la mida de mitja rajola i únicament du escrits els noms de les infermeres assassinades”, informà Antònia Matamalas.

L’Ajuntament, però, “no ens ha autoritzat a col·locar la placa”, denuncià ahir el col·lectiu de dones. “Ens diuen que no hi ha cap normativa que reguli la col·locació de plaques amb noms a la fossa comuna i de moment no la col·locarem”, afegiren. Tot i això, “continuarem lluitant perquè la placa pugui ser aquí i reivindicarem la Llei de Memòria Històrica davant l’Ajuntament”, informà ahir Matamalas.

Tot i aquest imprevist, les Dones del Llevant prosseguiran amb les jornades que preveuen analitzar el paper de les treballadores de l’àmbit sanitari. Avui a les 11.30 h a la plaça de les Perleres, la directora de l’Hospital de Manacor, la doctora Catalina Vadell, llegirà el seu particular Manifest del Dia Internacional de la Dona. “Vull recordar tots els progressos que hem aconseguit, però també la necessitat de promoure un canvi real a favor de la igualtat de gènere”, explicava ahir Vadell. “Si ens centram en el cas de les dones sanitàries, crec que com a dones podem proposar un canvi d’actitud cap als pacients i aportar l’empatia, la comunicació i el tracte proper amb què ens ha premiat el paper que fins ara moltes hem tingut en la nostra societat”, afegí la directora de l’Hospital.

Homenatge a Montseny

Avui, a més, es recordarà Federica Montseny. Ella va ser “ministra de Sanitat durant la Segona República i també va ser la primera dona a convertir-se en ministra de l’Europa Occidental”, aclarí la portaveu de les Dones de Llevant. “Només va estar al càrrec sis mesos, però va tenir temps d’iniciar una normativa sobre l’avortament, inicià l’ajuda sanitària a les prostitutes i engegà iniciatives en tots els centres públics per millorar l’atenció dels metges a les dones”, afegí Antònia Matamalas just abans de revelar un petit secret. “La filla de Federica vindrà dia 29 des de França al Teatre de Manacor per participar de l’homenatge que farem a sa mare”.