Homenatge a Matilde Landa en el 75è aniversari de la seva mort

La militant comunista va morir a la presó de dones de Can Sales, a Palma, durant la postguerra

Una vintena de persones ha participat aquest dimarts en l'homenatge a la militant comunista Matilde Landa, qui va morir, avui fa 75 anys, a la presó de dones de Can Sales, a Palma. L'acte, convocat pel col·lectiu Aurora Picornell, ha consistit en una ofrena floral a la tomba de l'activista, al cementeri de Palma. Hi han participat diversos membres d' Esquerra Unida, com el coordinador general, Juanjo Martínez, i el coordinador de la formació a Mallorca, Alberto Aguilera, a més de la diputada del PSIB, Sílvia Cano i la diputada no adscrita Montse Seijas.

Fonts d'Esquerra Unida han explicat a l'ARA Balears que han aprofitat la presència de Cano per demanar-li que el PSIB recuperi la figura de Landa com a personatge històric de les Balears.

Militant històrica

Landa va néixer a Badajoz el 1904 i la seva militància política va començar a partir de la proclamació de la II República. El 1934, va participar en el congrés fundacional del Comitè Nacional de Dones contra la guerra i el feixisme, organització popular que va presidir Dolores Ibárruri, La Pasionaria.

No va ingressar al Partit Comunista fins al 1936, dies abans que esclatàs la Guerra Civil, i, de manera immediata, es va enrolar al batalló femení del Cinquè Regiment de Madrid, on va rebre instrucció militar. Amb tot, la seva principal comesa durant la guerra va tenir a veure amb l'atenció als ferits i amb l'organització d'hospitals de campanya. També es va implicar en la difusió de propaganda i va protagonitzar diverses xerrades esperonadores per tot el territori republicà. La seva tasca va motivar que Miguel Hernández li dedicàs el poema A Matilde.

En els darrers mesos de la guerra, va participar activament en l'intent de reconstruir el Partit Comunista en els territoris ja conquerits pel franquisme. Finalment, fou detinguda el 4 d'abril de 1939, quan la guerra havia acabat.

L'agost de 1940 fou traslladada a Can Sales, llavors una de les presons de dones més terribles de l'Estat. Allà va ser víctima de la repressió de les autoritats, pel lideratge que ben aviat va exercir entre les preses i la seva lluita contra els maltractaments. Va passar diversos mesos en una cel·la de confinament i, finalment, va morir, després de caure d'una galeria, un accident que els historiadors assenyalen que podria haver estat un suïcidi davant la pressió que va rebre per ser batejada.

La figura de Landa fou oblidada molts anys fins que, finalment, fou rescatada gràcies a la tasca de diversos historiadors, entre els quals David Ginard, qui li dedicà el llibre 'Matilde Landa. De la Institució Lliure d'Ensenyament a les presons franquistes'. 

El 2009, el grup de rock Barricada li va dedicar una cançó.

EDICIÓ PAPER 15/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF