Publicitat
Publicitat

Hisenda prepara un memoràndum amb aportacions de les comunitats al finançament

El Ministeri no tancarà cap esborrany abans del 21 de desembre

El Ministeri d'Hisenda prepara un memoràndum amb les aportacions remeses per les comunitats autònomes a la reforma del model finançament, però no es tancarà cap esborrany o document abans del 21 de desembre, quan hagin passat les eleccions catalanes. Així ho veu l'expert designat per Balears i catedràtic d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, Guillem López Casanovas, qui reconeix que el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, no pot agafar-se els dits donant un aval a una proposata o a una altra. 

"Convé esperar", ha comentat en una entrevista a Efe. Sobre la proposta del president basc, Iñigo Urkullu, que planteja el concert basc com a "referència" d'un finançament autonòmic més just, López Casasnovas assegura que el lehendakari intervé perquè si dia 21 de desembre els sobiranistes "mantenen el torcebraç", hi hagi una proposta de reencaix. 

Urkullu va fer la proposta just després que el líder del PSC, Miquel Iceta, apostàs per una hisenda federal perquè la Generalitat assumís la recaptació i gestió en consorci amb l'Adminsitració de l'Estat de tots els impostos que es paguen a Catalunya. 

López Casasnovas reconeix les "virtuts" del concert econòmic basc per a la sobirania fiscal, però "si el còmput de la quota s'aplicàs a una economia com la catalana, tres vegades major que la basca, no hi hauria prou finançament per a la resta". "Si la lletra petita s'aplicàs a Catalunya, no hi hauria prou finançament per a la resta d'autonomies", hi insisteix. I és que, en bona mesura, explica, "el concert basc és possible perquè altres comunitats com Catalunya, Madrid i Balears assumeixen la càrrega a la qual ells no contribueixen". 

Per això, i en opinió d'aquest catedràtic, té lògica que el ministre Montoro no tanqui res abans de dia 21 "perquè, si tornen a guanyar els sobiranistes, l'únic que quedi per al reencaix sigui activar el vot particular emès en la comissió d'experts". I en aquest vot particular, López Casasnovas mostrava la seva simpatia per un federalisme fiscal efectiu, però subratllava que per a la viabilitat de les propostes, el concert basc havia de contribuir a les càrregues comunes amb l'Administració central. 

Per López Casasnovas, el punt de partida ha de ser la capacitat fiscal: quant recaptes d'IRPF i com participes en l'IVA i els impostos especials, "però el problema fonamental és l'anivellament". Fins ara, l'anivellament el decidia l'Estat i la proposta de López Casasnovas és que sigui "pautada" i es mogui en la justificació del sentit comú, que és la solidaritat que prové de la progressió fiscal. 

"Però l'Estat -diu- haurà de respectar també l'ordinalitat, és a dir, que convergeixin les comunitats en recursos per càpita per fer front a serveis fonamentals de l'estat del benestar, però sense variar l'ordre de la seva capacitat fiscal ni procedir a un anivellament total que erosioni els incentius a l'esforç fiscal". 

Fora de l'enfocament anterior, cada negociació s'ha convertit en una "baralla infinita" en la qual cada comunitat vol vendre més necessitats fiscals que les altres. En canvi, López Casasnovas admet que remodelar el pacte fiscal pot "reconduir l'empenta sobiranista, ja que, si d'una altra manera es produís el desencaix secessionista, Urkullu tindria un problema majúscul a ca seva". 

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/04/2018

Consultar aquesta edició en PDF