Publicitat
Publicitat

ENTREVISTA

Heinrich Geldschläger: “Centrar la prevenció de les agressions sexuals en les dones les en responsabilitza”

Geldschläger és psicòleg i psicoterapeuta, i membre de la junta directiva de la Xarxa europea pel treball amb agressors de violència domèstica WWP-EN

Heinrich Geldschläger és psicòleg i psicoterapeuta, i membre de la junta directiva de la Xarxa europea pel treball amb agressors de violència domèstica WWP-EN. També forma part del comitè executiu de Men Engage Europe i és soci fundador de Conexus, una associació de Barcelona que promou l’erradicació de la violència, a més de relacions afectives i familiars igualitàries i saludables. Ha visitat Palma aquesta setmana per parlar sobre la cultura de la violació.

Quina és la feina que feis vós en aquest sentit?

Treballar amb homes i, sobretot, al·lots joves per prevenir les agressions sexuals, per implicar-los-hi com a agents de canvi i resistir la cultura de la violació: tots els missatges que envia el sistema patriarcal a homes i al·lots que fomenten, encoratgen, possibiliten les agressions sexuals, la cosificació de la dona, que normalitzen aquestes agressions. Hem de veure com podem crear una cultura més de consens, de cura, de respecte, per poder gaudir de la sexualitat d’una manera sana i que no perjudiqui les dones.

És habitual trobar programes públics destinats a agressors?

Encara n’hi ha una carència important. És especialment important amb el tema de les violències: si dirigim intervencions o propostes de prevenció principalment cap a les dones, implícitament i, de vegades, inadvertidament, reforçam la responsabilització o culpabilització de les al·lotes i dones. Si tu t’has de protegir, vol dir que tu ets responsable del que et passa. Per això és important fer alguna cosa dirigida als potencials agressors, als homes, però en general, en l’àmbit de polítiques públiques d’igualtat dirigides als homes, encara hi ha poqueta cosa, és molt incipient.

L’Ajuntament de Palma té un programa per a agressors pensat per a les futures parelles d’aquests homes. Quin protocol s’ha de seguir quan la prevenció falla?

Crec que és important tenir aquesta oferta i que sigui, com a Palma, fora del sistema judicial, perquè la majoria de programes per a agressors són per a homes ja condemnats a una pena i o bé a la presó fan aquest programa, o bé estan obligats a participar-hi per temes de reducció de pena. És important treballar amb ells la responsabilització dels seus actes. Normalment hi ha tendència a negar, justificar o minimitzar la violència. S’han de desmuntar i desconstruir aquests discursos i crear una voluntat per al canvi i una empatia per les víctimes. Fer-se càrrec de les conseqüències és una primera passa fonamental.

Quina seria la segona?

És molt important que els homes entenguin la seva violència, el sentit i la intenció que tenen en agredir les dones. Alguns tenen una intenció molt clara i en són conscients, però altres vegades no i és important que, a través de l’anàlisi dels episodis violents que tenen, puguin acabar d’entendre per a què (en lloc de per què) utilitzen la violència.

Hi ha elements que es repeteixen en tots els casos?

Diria que no, que aquest perfil tan clar de l’home agressor com si tots funcionassin igual no el tenim, però sí que veim la interiorització d’aquest model més tradicional de la masculinitat i com això afecta la seva autorelació emocional, la percepció de la parella, com afecta les exigències que tenen o la idea sobre el que els han de donar les parelles, etc. És un factor clau que trobam en pràcticament tots els homes amb què treballam.

Treballau, aleshores, per crear noves masculinitats?

Feim formacions i tallers dirigits a professionals i també a homes directament per intentar produir un canvi en la masculinitat, especialment a través de la paternitat, que és una porta d’entrada molt interessant. És un moment de canvi per als homes, en què s’obren al món de les emocions, de la cura, però també un moment de crisi i renegociació de la relació de parella. Per això és idoni començar amb la paternitat, la corresponsabilitat, el món reproductiu... però també la seva identitat masculina.

Considerau fonamental treballar amb joves. Hi ha una remuntada de masclisme?

Molta gent que treballa amb joves té la sensació que el masclisme contraataca i que hi ha un retrocés. Potser són noves maneres que troba el patriarcat per convèncer i crec que és molt important treballar des de ben joves: des de les escoles bressol hauríem d’introduir la perspectiva de gènere i fomentar canvis cap a una igualtat més efectiva, però evidentment l’adolescència és una etapa clau. Comencen les relacions, la identitat sexual, canvia la manera com ens relacionam amb l’altre sexe o amb el mateix, perquè és fonamental tenir en compte el col·lectiu LGTBI.

Encara es tracta, moltes vegades, d’una violència invisible. Cal revisar els mecanismes de denúncia?

A l’hora de fer estratègies de prevenció i intervenció, és important tenir dades sobre els diferents tipus de violències que exerceixen els homes i els al·lots, però també sobre les creences. Pel que fa a les denúncies, és interessant que n’hi hagi per fer aflorar la violència, però hem d’anar molt alerta, perquè el procés judicial té conseqüències per a les dones i no sempre són positives.

De revictimització?

Sí, molts pics no acaben amb una protecció real... A Barcelona només una de cada tres ordres de protecció sol·licitades es concedeix. Hem d’anar amb compte amb aquest mantra de “denuncia, denuncia, denuncia”. És important protegir les dones, però malauradament encara no estam en el punt que la denúncia és l’única o millor manera d’aconseguir aquesta protecció.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF