"Has de gaudir del moment perquè saps que el nin partirà"

Palma“Cada dia t’has de recordar que se n’anirà i has de gaudir del moment perquè saps que partirà”. És el que es diu Maria García constantment per no sofrir tant en el moment del comiat del nin, encara que reconeix que no ho aconsegueix. Ella és una mare d’acollida temporal, del programa Cangur, des de fa 10 anys. Durant aquest temps, per casa seva hi han passat uns 15 menors. Ella, com la resta de famílies Cangur, té molt clar que l’acolliment no els dóna dret a adoptar els menors que cuiden. Per aquest motiu, sobre el cas del nin de Sueca que ha de tornat amb la seva mare mentre hi havia un procés de preadopció, no entén què ha passat, creu que “hi ha hagut una errada” i que “les coses no s’han fet bé”.

Inmaculada Granell, directora insular de Família, no descarta que un cas com el de Sueca pugui passar, “encara que no és el més normal i, de fet, quan passa, surt a la tele...”. A Menorca, on hi ha 11 nins en acolliment preadoptiu, són els tècnics del Consell els que fan una proposta d’adopció “amb totes les garanties. Però és el jutge el que aprova l’adopció”, especifica Granell.

Sobre el mateix cas, Joan Escandell, cap de secció d’Acolliments Familiars de l’IMAS, lamenta el sofriment que ha patit el menor durant la tramitació d’aquest expedient, que l’ha lligat a una família durant quatre anys i que ara ha hagut de partir d’aquesta manera. Pendent de llegir la sentència completa, Escandell apunta, com a origen del drama viscut per totes les parts implicades, que els terminis no s’han ajustat i que el procés de preadopció es va iniciar abans que la justícia ho deixàs tot ben clar.

Processos diferenciats

“Per a l’Administració, és molt difícil encaixar la situació del nin i de la família amb els temps judicials”, diu el cap de servei d’Acolliments. I mentre tot això s’intenta, “els nins creixen i els hem de cuidar bé. I el que cercam és que siguin estimats per una família i els nins estimin aquestes famílies”, comenta Joan Escandell, qui defensa el dret de les mares biològiques a mantenir el contacte amb els seus fills.

El tècnic de l’IMAS recalca que un cas com el de Sueca ara ja no es podria produir a Mallorca, ja que la Llei de protecció del menor, modificada l’any passat, diferencia els acolliments dels procesos adoptius. Encara i així, reconeix que sempre hi ha famílies d’acollida que sondejen les possibilitats que tindrien de poder quedar-se amb un menor al qual han criat.

En aquests moments, Maria, a més dels seus tres fills biològics, cuida dos bessons de 13 mesos. “No puc pensar a quina escola els duré, perquè quan hagin d’anar-hi ja no els tindré. Has de pensar a mitjà termini”, explica sobre com planifica la seva vida i la de la seva família.

Maria està acostumada a donar la cara públicament per explicar com funciona l’acolliment familiar. I aquesta setmana encara més, a causa del cas de Sueca. Però també està acostumada a les preguntes de la gent que li demana per què s’ha complicat tant la vida si ja tenia tres fills propis. O per què no adopta els bebés que cuida ara... I ella respon que sempre ha sabut on es ficava, “que agafes nins amb unes mancances” i que la seva tasca es procurar que estigui el millor possible fins que torni amb la seva família biològica o amb una d’adopció.

Formar part del programa Cangur va ser una decisió conjunta d’ella i del seu marit. “A nosaltres, acollir ens omple com a família”, comenta. Quan van començar en el programa, el seu fill petit tenia només dos anys. Ara, amb 12, comenta la seva mare, és capaç d’entendre només observant com mengen a taula els nins que arriben a casa seva, si ho han passat malament i si han passat fam, explica Maria.

Decisions complicades

Parlant d’acolliments, Joan Escandell estableix tres decisions importants que han de prendre els tècnics. La primera és pensar si el nin està patint una situació de desprotecció i obrir l’expedient, cosa que implica anar a parlar amb l’escola, amb la família...

La segona decisió complicada arriba quan la investigació confirma els fets i es considera que s’ha de retirar el nin de la seva família. “Quan aquesta decisió es pren, hem de citar els pares i dir-los a la cara: “Heu fet això al nin i me l’heu de dur tal dia”, explica Escandell, matisant que, en casos de gravetat, com ara maltractaments, s’actua d’una altra manera, més ràpidament, per no córrer riscos.

Una vegada que s’ha apartat el nin de la seva llar, la tercera passa que fan els tècnics és establir un pla de feina amb qui ha perdut el seu fill per tal que pugui recuperar-lo. Els seus punts febles, els recursos que té, fins i tot l’ajuda dels educadors familiars que van a casa seva a ensenyar-li com ha de fer el llit i dur l’economia familiar, entren en joc aquí.

Més d’una oportunitat

El termini màxim per tenir separats de manera temporal pares i fills és de dos anys. Passat aquest temps, si la família biològica no ha reclamat el nin, ja siguin els pares, padrins o altres familiars, s’entén que no ho faran. Però la realitat no és tan quadriculada, remarca el responsable d’Acolliments Familiars. “La família, quant de temps necessita? I el nin, quant de temps pot esperar?”, qüestiona Escandell. El cap de secció reconeix que es donen moltes oportunitats i que, una vegada superats els dos anys de marge, es continuen revisant els casos cada sis mesos per si els pares poden recuperar els fills.

“I mentre això es resol, el nin ha de veure la seva mare amb unes condicions de protecció”, comenta. D’acord amb aquesta convicció, considera bàsiques les adopcions obertes i els acolliments. “D’aquesta manera, quan un nin entra en un centre de protecció de menors, és com si entras a la UCI de Son Espases, la vida no és igual. És una situació que queda clar a qui afectarà”, afirma Escandell. Per aquest motiu, sempre que es pot se cerca una família d’acollida. De fet, des de l’any 2007, cap menor de tres anys ha entrat en un d’aquests centres.