L’EDITORIAL

Ha arribat l’hora del debat serè sobre el model turístic

A l’ARA Balears hem arreplegat aquests dies un seguit de reaccions a la proposta de la Conselleria de Turisme (conhortada amb la complicitat de patronals i sindicats majoritaris) de fer campanya perquè la població balear assumeixi la necessitat del turisme i la tasca d’intentar-lo fer sostenible. En aquests moments de l’estiu, quan els aeroports de les Balears són un anar i venir constant d’avions; les carreteres a les platges, una teringa impossible, i els centres de les ciutats semblen viure un permanent dia de fira, la població ha posat el turisme en el centre del debat.

Com correspon a una població plural i diversa, es multipliquen les veus. Hi ha les d’aquells que demanen no criticar un model que fins i tot atreu treballadors d’altres indrets, d’altres que propugnen el decreixement turístic sense embuts, i uns altres pels quals només s’han d’ajustar les disfuncions evidents del model, amb mesura i sense molestar el client. Veus, tranquil·les i vehements, superficials i profundes, reflexives i reactives, que haurien d’haver-se trobat en una àgora menys urgent que l’actual. Ho manifestà la batlessa provisional de Palma, Aurora Jhardi, quan assegurà que el debat engegat ara, sense ordre ni control, arriba tan tard que només pot servir per minimitzar els danys que provoca l’actual situació, mai per aturar-los.

Però mai no pot ser tard per fer acurades anàlisis, arreplegar tota la informació a l’abast i establir diferents categories d’actuacions possibles per tal que sigui la ciutadania la que triï què vol, com ho vol i quin és el preu que està disposada a pagar per qualsevol iniciativa, inclosa la de no tenir iniciativa i deixar que sigui el mercat el que ho reguli tot.

No serà un debat serè, ho sabem i les xarxes socials ho demostren amb desmesura, però segur que no ens podem permetre obviar-ho, deixar que ho determinin els interessos de l’estat, que té amb els nostres aeroports la caixa que assadolla Hisenda, i en el creixement de l’ocupació, el cascall que adorm conflictes socials. Tampoc els de cap dels col·lectius implicats, hotelers i particulars que lloguen habitatges, restauradors que ocupen espais públics i companyies aèries que ens tenen com a illes refugi per mantenir la flota en moviment. El debat és de tots, de la ciutadania i ja és hora d’asseure’ns amb serenor.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF