El Govern ja ha gastat 10 milions d'euros en mesures contra la sequera

PalmaLa Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca ha invertit, fins ara, 9,9 milions d’euros en minimitzar els efectes de la sequera que pateixen les illes. La xifra l'ha donada el conseller, Vicenç Vidal, en la compareixença, demanada pel PP, davant la comissió de Medi Ambient. La major part dels doblers els ha gastat l’Agència balear de l’aigua i la qualitat ambiental (Abaqua) impulsant inversions en infraestructures per valor de 5,2 milions d’euros. El Fons de garantia agrària i pesquera (Fogaiba) i el Serveis de millora agrària i pesquera han mobilitzat 4,7 milions d’euros en cinc línies d’ajuda per al sector primari. A aquesta quantitat s’hi ha de sumar els 630.000 euros que costa la creació d’un pla de sequera i la revisió anticipada del Pla hidrològic.

La compareixença ha suposat un nou enfrontament entre el conseller i l'anterior titular del departament, el diputat del PP Biel Company. L'expresident de la patronal Asaja ha criticat l'escàs compromís del Govern amb el sector primari i ha acusat Vidal d’enganar els agricultors i ramaders en el repartiment d'ajudes per pal·liar els efectes de la sequera.

Company ha assegurat que la quantia real de les ajudes han estat aproximadament 1,7 milions d'euros, molt lluny dels gairebé cinc milions de què parla el Govern. El futurible candidat a la presidència del PP també ha criticat la gestió deficient del Fogaiba, encarregat de tramitar i concedir les ajudes al sector agrari. Company ha lamentat que, a causa d'aquesta mala gestió, els agricultors de les Balears han passat de ser els primers de tot Espanya a cobrar les seves ajudes de la PAC a ser els últims a fer-ho, una “nefasta situació que sembla que continuarà aquest any.

El contraatac del conseller

Vidal, per la seva banda, ha defensat que Company "va desvestir la Direcció General de Recursos Hídrics deixant que es fessin malbé alguns mitjans tècnics, com una màquina de sondejos que va costar 600.000 euros, desmantellant l'equip de sondistes i no renovant el cos de vigilants". “No només això”, ha afegit, sinó que "va desmantellar Abaqua", acomiadant deu persones de les quals se n'han recuperades dues.

Per saber-ne més: Les conseqüències d'una gestió a curt termini dels recursos hídricsEl conseller ha avançat les dades de les reserves hídriques del mes de setembre, quan s’han situat en el 41% de mitjana ponderada a totes les illes. En el cas de Mallorca aquesta dada cau al 40% (un punt percentual menys que el mes d’agost), mentre que Menorca es manté al 49% i Eivissa al 33%.

L’indicador de recursos de les Illes Balears es mostra, per tant, estable des del mes anterior (41%) i 13 punts per davall del resultat de l’any anterior, de manera que el dèficit de pluges anuals se situa en el 26%.

De fet, les precipitacions del mes de setembre es troben en la mitjana habitual i s’han notat poc en l’estat del recurs. I és que l’índex de sequera continua mostrant que, dels 67 municipis de les illes, 27 es troben en alerta (el 40%). El conseller ha destacat que es tracta d’unes dades de seguiment que, per primera vegada, es posen a l’abast de la ciutadania i dels gestors, perquè l’anterior conseller "no les havia fetes servir mai". De fet, ha afegit, les eines administratives de gestió de la sequera són inexistents perquè en l'anterior legislatura "les van llevar del Pla hidrològic", segons ha dit.

Vidal ha defensat que, en poc més d'un any de legislatura, la Conselleria ha vehiculat una estratègia sobre cinc pilars: la informació i la planificació, l'augment de disponibilitat de recursos no convencionals, la millora en la gestió de recursos convencionals, i la gestió de la demanda i el foment de la participació, a més de prendre mesures específiques per a Eivissa i agricultura.

Més mesures per combatre l'escassetat

Amb vista al futur, Vidal ha anunciat que es prendran mesures amb efecte immediat destinades a l'estalvi, com campanyes de conscienciació generals i sectorials, el control de grans consumidors (com el que es desenvolupa actualment als camps de golf), el foment de la revisió de tarifes de l’aigua, la millora de l’oferta i altres actuacions ja adjudicades i pendents d’iniciar-se, com ara millores en les instal·lacions de s’Estremera i el port de Sóller (99.000€) i l'execució del 'by pass' en la conducció sa Marineta-s’Estremera per possibilitar reversibilitat, entre d'altres.

A mitjà i llarg termini, la revisió del Pla hidrològic serà una "bona eina de gestió". Un pla que s'ha hagut de revisar de manera anticipada perquè la Comissió Europea hi va detectar "serioses deficiències", entre les quals "la manca de mesures per fer front a la sequera", segons ha dit.