Balears 08/09/2017

El Govern finançarà la UIB per objectius

La presidenta Armengol promet renovació a una de les demandes més reiterades de la institució

M. Gelabert
3 min
El rector de la UIB, Llorenç Huguet, pronuncià el discurs d’inauguració del curs, amb la presència d’Armengol.

PalmaL’any que la Universitat de les Illes Balears compleix el 40è aniversari, les reivindicacions de la institució són encara històriques: més finançament per poder assolir l’èxit. Si més no, apropar-s’hi. Així ho va constatar el rector Llorenç Huguet ahir en l’acte d’obertura del curs acadèmic, en el qual varen ser-hi presents tant la presidenta balear, Francina Armengol, com el conseller d’Educació i Universitat, Martí March.

Un dels eixos en què va voler insistir Huguet fou en la baixa inversió respecte de les beques. En aquest sentit, va recordar que a les Illes és de 12 euros per estudiant, mentre que a la mitjana estatal representa més del doble: 28 euros per alumne. Després d’aquest missatge dirigit a Madrid, també va adreçar-ne un al Govern. La UIB és la universitat número 40 en dotació pressupostària de l’Estat. Per a aquest curs, el finançament és de 93,5 milions d’euros. Huguet el va comparar amb el d’una universitat d’alt prestigi i amb un nombre similar d’alumnes: Standford. La universitat americana té un pressupost de 4.200 milions d’euros.

Huguet va reclamar que la inversió per estudiant s’adapti, també, a la mitjana estatal. Hi ha uns mil euros de diferència, ja que a les Illes és de 5.277 euros, pels 6.480 euros de tot l’Estat. Per als anys 2018 i 2019 -els dos darrers de la legislatura- Huguet va demanar que es pugui assolir aquesta equitat i que els pressupostos de la Comunitat puguin cobrir completament el capítol de pagament a tot el personal universitari.

Una de les portes que el Govern obre a la UIB és la del finançament per objectius. Huguet va confirmar que March ja li va expressar aquesta voluntat. De fet, Armengol ho va corroborar minuts després en el seu discurs, en el qual va anunciar un model de finançament per al 2018 que inclogui una partida fixa i una altra en relació amb uns objectius concrets. “Les reivindicacions ens semblen totalment justes”, va apuntar el rector. I en aquest sentit també va donar suport a l’Executiu perquè pressioni Madrid perquè reclami un nou règim especial que faci millorar el finançament.

A més, Armengol va destacar que els dos primers anys de legislatura el pressupost ha crescut un 10%. Ha assumit que hi ha molts elements a millorar, per la qual cosa va reclamar de nou un pacte d’Estat per a l’educació. Així mateix, va reivindicar la necessitat de continuar treballant amb la millora de la formació inicial del professorat i perquè la UIB tingui millors infraestructures.

Eliminar l’ombra del passat

L’ombra del cas Minerval -tot i que ahir se’n va arxivar el cas- encara no s’ha esvaït i també va ser present en les paraules del rector, malgrat que de manera indirecta. Ara bé, sí que, quan els periodistes li ho demanaren, va assegurar que els professors implicats encara continuen suspesos de feina. Però en el que va fer èmfasi Huguet va ser en l’anunciada creació d’un grup de treball, juntament amb el Consell Social, per establir un protocol d’actuació disciplinària a la UIB. L’horitzó és que el 2028, quan la institució fa 50 anys, quedi emmarcada una universitat totalment transparent. Aquest grup de treball es podria formar el segon semestre.

Huguet va explicar que altres universitats el tenen en funcionament i que, per exemple, el de Granada podria servir com a model de treball. “Per assolir la plena excel·lència, hem d’estar més atents a una conducta responsable i ètica”, va destacar Huguet, a banda de la necessitat de donar “atenció especial a la transparència”. El rector va assumir que la UIB “necessita una millor governança i contractació”, entre d’altres.

El rector va voler treure pit, també, dels resultats de la UIB, que va escalant posicions en els rànquings. Va mencionar el darrer Rànquing de Xangai; l’objectiu és que la universitat se situï entre les 500 millors del món. Cal destacar que no n’hi ha cap de l’Estat entre les 200 primeres i que la posició de la UIB és, ara, entre la 501 i la 600. El 2014, la institució se situava entre la 801 i la 850. Per altre costat, va posar en valor els alts índexs d’ocupabilitat dels graduats a la UIB, ja que és la segona universitat que més ocupats universitaris té (81,1%), per darrere de Catalunya. Si es té en compte el percentatge de titulats ocupats a la mateixa comunitat on han estudiat, les Balears es posen al capdavant.

Tot i aquestes dades, Huguet va recordar que la UIB encara té “desafiaments” per assolir. Més enllà dels reclams de pressupost i infraestructures, va reivindicar la millora de la formació del professorat, digitalitzar la UIB, augmentar les pràctiques extracurriculars i ser una institució més internacional. Tot això, seguint les mesures que Huguet va proposar en la seva candidatura per repetir rectorat i que acabà guanyant.

Per part seva, Armengol va concloure l’acte reivindicant el paper de la UIB com a “més que una institució acadèmica” i la va arribar a qualificar de “far del sistema públic educatiu”.

stats