El Govern encara no té cap proposta per al nou Règim Especial
Quan s’han exhaurit els set anys que donava l’Estatut, no s’ha fet ni l’estudi per saber què costa la insularitat
PalmaEl mes passat es compliren els set anys que marcava l’Estatut d’Autonomia per aprovar un nou Règim Especial de Balears (REB), una llei que ha de modificar l’existent per regular noves mesures per compensar els desavantatges del fet insular tant en l’activitat econòmica com social i, sobretot, crear un mecanisme de finançament específic per a l’Arxipèlag al marge del general. Set anys després, el Govern encara no ha fet res perquè s’aprovi aquest nou REB. I això, malgrat les promeses de l’Executiu mateix, que fins i tot va arribar a dir l’any passat que al març el nou projecte de llei ja seria a les Corts, que és qui l’ha d’aprovar. No només no ha arribat a les Corts, sinó que encara no hi ha cap proposta per presentar.
Malgrat que ara per ara ja s’estableixen algunes mesures per compensar la insularitat, com els descomptes que tenen els residents per viatjar, l’Estatut d’Autonomia, en la reforma de 2007, va fer una passa més ambiciosa. Establí que per llei de Corts Generals es regularà el règim especial balear, es reconeixerà aquest fet específic i les diferents polítiques estatals hauran d’ajustar-se a la realitat pluriinsular de Balears, especialment en matèria de transports, infraestructures, telecomunicacions, energia, medi ambient, turisme i pesca. Però, a més, introduí una important novetat: la modificació de la Llei del REB, que és de l’any 1998, havia d’introduir un “instrument financer” que, amb independència del sistema de finançament, permetés compensar les conseqüències derivades de la insularitat.
Segons l’Estatut, fins que no s’aprovàs la nova llei, en un termini de set anys, s’establia un període transitori en què s’havia de portar a terme un determinat volum d’inversions estatals per situar Balears en la mitjana d’inversions autonòmiques. Eren el que es coneix com a “inversions estatutàries”, que només es van preveure en els primers anys i que no s’han acabat executant com es pretenia. Segons el Govern mateix, en el període 2008-2014 haurien d’haver arribat 931 milions d’euros més.
Compromís incomplit
No només no s’ha arribat a la mitjana d’inversions, sinó que, passats els set anys, el Govern encara no té ni una proposta de nou REB. “Farem tota la feina que faci falta i així serà perquè el març del 2014 la llei sigui al Parlament estatal”, va dir el conseller d’Hisenda, Josep Vicent Marí, en seu parlamentària l’octubre de l’any passat. “Jo em compromet a convocar els grups parlamentaris per enllestir breument en les pròximes setmanes i per mirar de posar damunt la taula punts en comú en matèria de règim econòmic especial”, afegia el responsable a l’octubre. Les previsions no només no s’han complit, sinó que ara per ara la qüestió està en una fase més que embrionària. A hores d’ara el conseller no s’ha reunit formalment amb l’oposició i no s’ha començat ni a redactar un estudi preliminar per conèixer els costs de la insularitat, que serà la base sobre la qual s’haurà de fer la proposta a Madrid.
El 18 de març, el mes que el Govern preveia tenir el nou REB a les Corts, el conseller d’Hisenda signava amb el rector de la UIB, Llorenç Huguet, un conveni de col·laboració per fer aquest estudi, que ha d’analitzar els costs d’insularitat que afecten, entre altres àmbits, els transports, les comunicacions, les condicions de subministrament de matèries primeres i de productes de primera necessitat, i les activitats industrials i agrícoles.
Tot i que en un primer moment es donava per fet que l’estudi es donaria a fer al catedràtic Eugeni Aguiló, el rector de la UIB va obrir una convocatòria entre els membres del Departament d’Economia Aplicada perquè poguessin presentar candidatura per fer l’estudi. El termini de la convocatòria es va acabar el 16 d’abril i, per tant, a hores d’ara encara no s’ha fet aquest estudi. Els autors hauran de córrer, perquè el conveni entre el Govern i la UIB té una durada prevista inicialment de dos mesos i, per tant, s’acaba el 18 de maig, si no es modifica. Experts consultats consideren que per fer un bon estudi es necessita més temps. En un principi, no està previst que els responsables de la UIB estudiïn la part de fiscalitat per poder incloure en la proposta exempcions fiscals, malgrat que el conveni signat deixa clar que l’administració autonòmica participarà en l’estudi “particularment pel que fa a les dades relatives a la recaptació i a la seva interpretació i aplicació a l’estudi”.
Sense exempcions fiscals
En qualsevol cas, el conseller d’Hisenda ja va deixar entreveure en sessió parlamentària l’octubre passat que difícilment es podrà aprovar un nou REB amb exempcions fiscals -com les que gaudeix Canàries- perquè la Unió Europea hi posaria emperons.”Evidentment no renunciam a res, però és un tema complicat establir beneficis fiscals”, va afirmar Marí.
Un pic incomplides les previsions del Govern, és gairebé impossible que es pugui aprovar un nou REB abans de les autonòmiques, previstes per d’aquí a un any, perquè el text legislatiu haurà de ser acordat pel govern central i per l’autonòmic en la Comissió Mixta d’Economia i Hisenda, que no s’ha reunit mai amb el PP governant a Balears i a l’Estat, malgrat que el Govern ho ha reclamat des de desembre de 2012. Després, el text haurà de ser aprovat pel Parlament balear i pel Congrés i el Senat perquè pugui entrar en vigor. Amb unes eleccions a prop i amb el debat sobre el finançament autonòmic damunt la taula, tot fa pensar que el nou REB haurà d’esperar.
