AUTOPISTES D’EIVISSA: UNA HIPOTECA A L’OMBRA

El Govern deu prop de 8 milions als expropiats

Ja han passat dotze anys des que van començar a tramitar-se, però encara no se n’ha liquidat el total

La comissió d’investigació de les autopistes d’Eivissa ha servit, entre d’altres, perquè l’opinió pública descobreixi que l’assumpte de les carreteres encara no està tancat i que són molts els tràmits pendents que han de ser solucionats més de dues legislatures després. Una prova d’aquest fet és la liquidació pendent de bona part del cost de les expropiacions de terreny que es van haver de fer als municipis de Sant Josep, Vila, Santa Eulària i Sant Antoni per tal de construir les dues carreteres que ara, dotze anys després de l’inici de la seva tramitació, es troben en fase d’investigació parlamentària.

Concretament, aquesta xifra ascendeix a prop dels vuit milions d’euros, “entre mutus acords i interessos pendents”, tal com va assegurar el passat 26 de gener l’exdirector d’obra de les carreteres de Sant Antoni i de l’aeroport, José Manuel Pérez, qui, a més, ocupava el càrrec de tècnic responsable de la gestió de les expropiacions.

Una xifra que augmenta

Aquesta xifra, lluny de reduir-se, podria anar a més, segons va advertir Pérez, perquè “s’està generant una bombolla d’interessos tremenda”. És per això que, segons l’extècnic, tots els governs posteriors (tant del PP com del Pacte) varen donar instruccions que no es firmassin acords amb els expropiats “per no reconèixer un deute que no es podia assumir per manca de diners”. La situació va arribar a ser tan límit que José Manuel Pérez va reconèixer que era millor “tancar els números” per saber exactament “de què havien de morir”.

La declaració del tècnic de gestions de les expropiacions va servir per entendre que “si el Govern tingués els doblers”, es podrien fer els pagaments “en tres o quatre mesos”, però que la manca de pressupost obliga els funcionaris a haver de suportar “una càrrega personal” perquè no poden atendre aquelles persones a les quals fa anys varen demanar un vot de confiança. “Si es comença una obra d’aquesta dimensió, hi ha d’haver diners per pagar tothom”, va afegir. A tot això, s’hi sumen les dificultats que va sofrir per tramitar les actes prèvies d’ocupació, fins al punt que “a hores d’ara hi ha finques els propietaris de les quals no es coneixen”.

Els propietaris continuen cobrant gota a gota. Un exemple el vàrem viure a la comissió el passat 9 de desembre amb la intervenció de Maria Sala, coneguda com a Maria des Puig, en la qual es va assegurar que només tres setmanes abans s’havia rebut un ingrés bancari del que se suposava que era el pagament de l’expropiació que es va fer 10 anys enrere. De fet, una de les denúncies que va fer la testimoni va ser que “cobraran més diners pels interessos que per la finca expropiada”.

Ca na Negreta

Davant d’aquest panorama, i amb l’ampliació prevista d’un tram de la carretera de Santa Eulària, el Consell d’Eivissa ha volgut posar el focus a garantir el pagament de les expropiacions de Ca na Negreta, el barri més afectat, “sense retards”.

En aquest cas s’expropiaran 61 finques l’ocupació de les quals ja s’ha demanat al Govern. La consellera de Mobilitat, Pepa Marí, va explicar que en el moment de formalitzar l’expropiació s’abona als afectats el 70% del valor de la propietat, mentre que el 30% restant es dona quan acaben les obres, “per si no s’ha hagut d’expropiar tot el que hi havia previst”. Així es fa una retenció de crèdit que “garanteix” el pagament de les expropiacions a diferència del que va passar amb les obres de les autopistes.

EDICIÓ PAPER 14/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF