El Govern denuncia devaluacions salarials de més del 20% en el sector de la neteja

L'Executiu apunta els convenis d'empresa amb pitjors condicions que els del sector com a causa principal

Els salaris en el sector de la neteja de les Balears han baixat un 25% des de l'aprovació de la reforma laboral, però no tots: la devaluació només s'ha produït en aquelles empreses que han aprofitat la reforma per despenjar-se del conveni sectorial i aprovar-ne un de propi amb unes pitjors condicions laborals.

Si l'any 2011 el salari mitjà del conveni del sector era de 896 euros mensuals i el dels convenis d'empresa creixia fins als 947, el 2017 les plantilles acollides al conveni sectorial tenen un sou de 945,6 euros i les d'acord propi queden en els 753,9, és a dir, una diferència del 20% (que el 2014 va arribar a ser del 28,7%).

Pel conseller de Treball, Comerç i Indústria, Iago Negueruela, qui ha presentat aquest dimarts les dades, amb la reforma laboral "els salaris s'han reduït dràsticament i s'ha devaluat la negociació col·lectiva", sobretot en sectors com el de la neteja, "una activitat que basa el seu capital en la mà d'obra i que ha cercat la competència a partir de la devaluació salarial".

Es tracta del primer estudi que valora l' impacte directe de la reforma laboral en la negociació col·lectiva, que, en el cas de la neteja, a les Illes ha afectat, pel que fa al salari, 1.133 persones, la gran majoria (un 73%) dones.

D'ençà que es permet l'aprovació de convenis d'empresa per sota dels convenis sectorials, les empreses balears que en tenen han passat d'una a tretze, tot i que ha augmentat el salari mínim interprofessional, l'increment dels sous no ha anat en consonància.

Per Negueruela, és imprescindible la derogació de la reforma laboral, sobretot tenint en compte que "ja hi ha organismes que adverteixen que s'ha de fer un canvi de polítiques perquè s'està llastant la negociació col·lectiva". Ara, ha denunciat el conseller, "les empreses que més devaluen són les millor posicionades", en detriment de les condicions laborals de la plantilla.

A més, a partir de l'estudi fet pel Govern, es veu com bona part d'aquests nous convenis d'empresa fixen altres condicions de precarització, com la negociació individualitzada de complements salarials o la supressió dels plusos d'antiguitat o perillositat.

EDICIÓ PAPER 07/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF